1. Els treballadors tenen dret a una prevenció i protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. En correspondència l’empresa té el deure de garantir la seguretat i la salut dels treballadors en tots els aspectes relacionats amb el treball.
2. Les obligacions dels treballadors previstes a la Llei, l’atribució de funcions en matèria de protecció i prevenció a treballadors de la mateixa empresa o el recurs a la contractació de persones o entitats especialitzades alienes a l’empresa per desenvolupar les activitats preventives, complementen les accions de l’empresari, que no queda exempt de les seves responsabilitats en matèria de salut i protecció dels treballadors, sense perjudici de les accions que pugui exercir, si escau, contra qualsevol altra persona.
3. L’empresa no té responsabilitat quan el fet danyós es derivi de circumstàncies que li siguin alienes, anormals o imprevisibles o de fets excepcionals, les conseqüències dels quals no hagin pogut ser evitades malgrat tota la diligència emprada, i en general el cas fortuït o la força major, o bé en cas d’imprudència exclusivament imputable a la persona treballadora, sempre que el mateix hagi rebut informació i formació específica en matèria de riscs laborals, que hagi tingut al seu abast les mesures de seguretat i els equips de protecció adients per la seva feina i que l’empresari hagi emprat mesures de vigilància raonables en relació amb la correcta aplicació i utilització d’aquests.
4. El cost de les mesures relatives a la seguretat i la salut en el treball no pot anar mai a càrrec de la persona treballadora.