1. Els beneficiaris de serveis socials i sociosanitaris tenen els drets següents:
a) A ser tractats amb dignitat i amb respecte, atesa la seva personalitat i autonomia, sense cap tipus de discriminació.
b) A rebre informació oral i escrita, completa i comprensible sobre la valoració de la seva situació, de les prestacions que poden rebre i, quan siguin atesos en un centre, sobre el seu funcionament i el reglament de règim intern. Així mateix, se’ls ha de facilitar assessorament i orientació que els permeti prendre decisions.
c) A la intimitat i a la confidencialitat de totes les dades i les informacions que constin en els seus expedients, en els termes establerts a la legislació vigent.
d) A participar en la presa de les decisions que els afectin i, així mateix, a prendre part en les activitats que es realitzin en els centres i els serveis.
e) A rebre una atenció urgent en situacions peremptòries.
f) A obtenir prestacions personalitzades i de qualitat.
g) A reclamar, presentar suggeriments i propostes, mitjançant les vies establertes i degudament publicitades, i a rebre resposta per escrit quan la reclamació es formuli d’aquesta forma.
h) A tenir assignat un professional de referència, atesa la complexitat de la intervenció, que sigui l’interlocutor principal i vetlli per l’actuació coordinada entre tots els serveis i sectors de benestar social i a demanar el canvi d’aquest professional, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.
i) A la continuïtat de l’atenció, mentre es mantingui la situació de necessitat i no hi hagi una causa objectiva que justifiqui la finalització o el canvi de prestació.
j) Que es resolguin les sol·licituds que presentin referents a situacions d’urgència de manera immediata amb caràcter provisional i de forma definitiva en els terminis màxims que s’estableixin al Reglament de la Cartera de serveis socials i sociosanitaris. La resta de sol·licituds s’hauran de resoldre, així mateix, en els terminis màxims que es fixin reglamentàriament.
k) A rebre una prestació i a renunciar-hi, com també a la llibertat per ingressar al servei o al centre on la rep, romandre-hi o abandonar-lo voluntàriament sota la seva responsabilitat, deixant-ne constància per escrit. Aquest dret queda supeditat a l’interès superior del menor i a les exigències legals en casos de persones incapacitades i de persones sotmeses a mesures d’internament.
l) A la valoració de la situació de necessitat i la concurrència dels requisits legalment establerts per ser beneficiari d’un servei o prestació a través del procediment legalment establert i a participar en el mateix.
2. Els beneficiaris de serveis socials i sociosanitaris tenen els deures següents:
a) Complir el pla de treball acordat, seguir les orientacions prescrites pels professionals i comparèixer a les entrevistes quan siguin convocats. Si reben la prestació tècnica en un centre han d’observar les normes de règim interior.
b) Facilitar les dades personals, familiars i socioeconòmiques i també qualsevol documentació necessària per al tractament de la seva situació, així com la requerida per la normativa per a la tramitació de les prestacions. Si no hi ha cap altra manera d’acreditació, la informació es podrà facilitar mitjançant una declaració jurada sobre les dades esmentades. Les administracions públiques no poden requerir l’aportació de documents emesos per la mateixa Administració sol·licitant, a excepció dels documents d’identificació.
c) Comunicar qualsevol canvi que es produeixi en la situació personal i familiar que afecti les prestacions que reben.
d) Destinar els recursos econòmics i tècnics rebuts a la finalitat per la qual els han estat atorgats.
e) Abonar el preu públic quan estigui establert i disposin dels recursos suficients.
f) Usar i tenir cura de les instal·lacions i dels equipaments i gaudir-ne de manera responsable i conforme a les normes establertes.
g) Facilitar la convivència en el si del centre o l’equipament, i també observar una conducta basada en el respecte mutu.
h) Respectar la dignitat i els drets dels professionals i el personal que presten els serveis, col·laborar-hi i facilitar-los les tasques.
3. L’aplicació dels drets i les obligacions s’ha d’adequar a l’edat, a les capacitats i a la situació psicosocial del beneficiari. Aquests aspectes es tindran en compte per a determinar si l’incompliment d’alguna obligació ha estat voluntària o és deguda a la seva especial situació de vulnerabilitat. Si els beneficiaris no estan capacitats per prendre decisions, d’acord amb la legislació vigent, els drets i les obligacions els exerceixen els pares, els tutors o els òrgans tutelars.
4. El Govern i els comuns han de facilitar informació general als ciutadans sobre els serveis socials i sociosanitaris; per això, han d’elaborar i difondre una guia única de serveis socials i sociosanitaris que estigui actualitzada permanentment.
5. Per tal d’identificar, analitzar i avaluar els aspectes ètics en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris, el ministeri competent ha de promoure la creació d’un comitè d’ètica de la intervenció social com a òrgan consultiu, interdisciplinari i independent, que doni suport a les entitats i als professionals sobre les dimensions ètiques de les seves intervencions i als beneficiaris i a les seves famílies sobre l’adequació de les actuacions als drets i als deures reconeguts. Aquest òrgan també ha de vetllar perquè les pràctiques socials es desenvolupin amb respecte a la personalitat i a la dignitat humanes. Les seves funcions i la seva composició s’han d’establir reglamentàriament.