1. Capital social i fons propis de les entitats de pagament
1.
1. Les entitats de pagament han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social que no pot ser inferior als imports indicats a continuació, o l’import mínim de capital necessari per a la seva forma jurídica en qualsevol moment, el que sigui superior:
a) Quan l’entitat de pagament proporcioni només el servei de pagament d’enviament de diners previst a la lletra f) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, el seu capital no pot ser inferior en cap moment a 20.000 euros;
b) Quan l’entitat de pagament proporcioni el servei d’execució d’operacions de pagament previst a la lletra g) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, en què el consentiment del pagament per executar una operació de pagament s’atorga mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI i el pagament es realitza al sistema de telecomunicacions, de TI o operador de xarxa, actuant únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor de béns i serveis, el seu capital no pot ser inferior en cap moment a 50.000 euros;
c) Quan l’entitat de pagament proporcioni qualsevol dels serveis de pagament descrits a les lletres a) a e) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, el seu capital no pot ser inferior a 125.000 euros.
1.
2. Sense perjudici de l’apartat 1.3 següent, els fons propis d’una entitat de pagament han de ser iguals, com a mínim, a la suma dels elements següents multiplicats per un factor k, on el volum de pagament (VP) representa una dotzena part de la quantitat total d’operacions de pagament executades per l’entitat de pagament l’any anterior:
a) 4,0% del tram de VP fins a 5 milions d’euros,
més
b) 2,5% del tram de VP per sobre de 5 milions d’euros fins a 10 milions d’euros,
més
c) 1% del tram de VP per sobre de 10 milions d’euros fins a arribar a 100 milions d’euros,
més
d) 0,5% del tram de VP per sobre de 100 milions d’euros fins a arribar a 250 milions d’euros,
més
e) 0,25% del tram de VP per sobre de 250 milions d’euros.
Sent el factor k, que s’utilitza:
a) 0,5 quan l’entitat de pagament només presti el servei de pagament d’enviament de diners;
b) 0,8 quan l’entitat de pagament presti el servei de pagament d’execució d’operacions de pagament, quan el consentiment de l’ordenant a executar una operació de pagament mitjançant dispositius de telecomunicació, digitals o de TI i el pagament es realitzi a l’operador de telecomunicacions, sistema informàtic o operador de xarxa, que actuï únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;
c) 1, quan l’entitat de pagament presti qualsevol dels altres serveis de pagament indicats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
1.
3. Basant-se en la situació particular d’una entitat de pagament, amb la finalitat de millorar-ne la solvència, protegir l’interès dels usuaris dels serveis de pagament i el mateix sistema de pagament, així com per facilitar la supervisió efectiva de l’entitat, l’INAF pot, per iniciativa pròpia o de qualsevol part interessada, no aplicar el mètode anterior i decidir que l’entitat de pagament posseeixi un import, com a mínim, igual a un dels mètodes següents:
a) Fons propis per un import, com a mínim, del 10% de les seves despeses fixes de l’any anterior.No obstant això, l’INAF pot ajustar aquest requisit en el cas d’un canvi material en el negoci de l’entitat de pagament des de l’any anterior. Quan una entitat de pagament no hagi completat el negoci de tot un any en la data del càlcul, el requisit serà que els seus fons propis ascendeixin, com a mínim, al 10% de les despeses fixes corresponents tal com es projecti en el seu pla de negocis, tret que l’INAF sol·liciti un ajustament d’aquest pla.
b) Fons propis per a un import, com a mínim, de l’indicador rellevant definit en la secció següent, multiplicat pel factor definit en la secció b i pel factor d’escala K que es defineix a continuació.a. L’indicador rellevant és la suma del següent:
— ingressos per interessos,- despeses per interessos,- comissions i taxes rebudes, i- altres ingressos d’explotació.Cal incloure cada element en la suma amb el seu signe positiu o negatiu. Els ingressos en concepte de partides extraordinàries o irregulars poden no ser utilitzats en el càlcul de l’indicador rellevant. Les despeses relatives a l’externalització de serveis prestats per tercers poden reduir l’indicador rellevant si la despesa es realitza en una empresa subjecta a supervisió en virtut d’aquesta Llei. L’indicador rellevant es calcula sobre la base de l’observació de les dotze últimes observacions mensuals al final del darrer exercici financer. L’indicador rellevant s’ha de calcular al llarg de l’exercici financer anterior. No obstant això, els fons propis calculats segons aquest mètode no poden quedar per sota del 80% de la mitjana dels tres exercicis anteriors per a l’indicador rellevant. Quan no es disposi de les xifres auditades, es poden utilitzar les estimacions de negoci.b. El factor de multiplicació és:
— 10% del tram de l’indicador rellevant fins a 2,5 milions d’euros;
— 8% del tram de l’indicador rellevant des de 2,5 milions d’euros fins a 5 milions d’euros;
— 6% del tram de l’indicador rellevant des de 5 milions d’euros fins a 25 milions d’euros;
— 3% del tram de l’indicador rellevant des de 25 milions d’euros fins a 50 milions d’euros;
— 1,5% per sobre de 50 milions d’euros.
On el factor k utilitzat seria:
i. 0,5 quan l’entitat de pagament proporcioni només el servei de pagament de l’enviament de diners;ii. 0,8 quan l’entitat de pagament proporcioni el servei de pagament de l’execució d’operacions de pagament quan el consentiment de l’ordenant per executar una operació de pagament s’atorga mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI, actuant només com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;iii. 1 quan l’entitat de pagament proporcioni qualsevol de la resta de serveis de pagament enumerats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
L’INAF té competència per concretar els conceptes que cal considerar per calcular els paràmetres recollits en aquest article.
1.
4. L’INAF pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de la gestió del risc, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control interns de l’entitat, que l’entitat de pagaments tingui una xifra de fons propis fins un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre a l’entitat de pagaments tenir un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació del mètode escollit de conformitat amb aquest article.
1.
5. S’autoritza l’INAF per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de pagament pertanyi al mateix grup d’una altra entitat de pagament, d’una entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària.
2. Capital social i fons propis d’entitats de diner electrònic
2.
1. Les entitats de diner electrònic han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social no inferior a 350.000 euros.
2.
2. Respecte a les activitats indicades en l’article 61.8.
a) que no estiguin relacionades amb l’emissió de diner electrònic i per a les quals es pot autoritzar una entitat de diner electrònic, cal calcular els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic d’acord amb els apartats 1.2 i 1.3 de l’article 66.
1. 2.
3. Respecte a l’activitat d’emissió de diner electrònic, els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic han de ser iguals, com a mínim, al 2% de la mitjana del diner electrònic en circulació.
2.
4. Quan una entitat de diner electrònic hagi de dur a terme qualsevol de les activitats indicades en l’article 61.8.
a) que no estan vinculades a l’emissió de diner electrònic o a qualsevol de la resta d’activitats indicades en l’article 61.8 i l’import del diner electrònic en circulació no es pugui determinar per avançat, les entitats de diner electrònic poden calcular els seus requisits de fons propis basant-se en una porció representativa que s’assumeix que s’utilitzarà per emetre diner electrònic, sempre que aquesta porció es pugui estimar de manera raonable basant-se en dades històriques a satisfacció de l’INAF.
Quan una entitat de diner electrònic no hagi completat un període suficient de negoci, els seus requisits de fons propis es calculen basant-se en el diner electrònic en circulació previst demostrat pel seu pla de negocis subjecte a qualsevol ajustament a aquest pla sol·licitat per l’INAF.
2.
5. Les entitats de diner electrònic han de tenir en tot moment fons propis que siguin, com a mínim, iguals a la suma dels requisits indicats en els apartats 2.2 i 2.3 anteriors.
2.
6. S’autoritza l’INAF per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de diner electrònic pertanyi al mateix grup d’una entitat de pagament, d’una altra entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària.
2.
7. L’INAF pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de gestió de riscos, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control intern de l’entitat, que l’entitat de diner electrònic tingui una xifra de fons propis fins a un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre que l’entitat de diner electrònic tingui un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació d’aquests mètodes.