1. Les entitats han de tenir estratègies, polítiques, procediments i sistemes sòlids per a identificar, mesurar, gestionar i supervisar el risc de liquiditat, al llarg d’un conjunt apropiat d’horitzons temporals, incloent-hi l’intradia, per assegurar que les entitats mantenen un nivell adequat de coixins de liquiditat. Aquestes estratègies, polítiques, procediments i sistemes s’han d’adaptar a les línies de negocis, divises, sucursals i entitats jurídiques i han d’incloure mecanismes adequats d’assignació dels costos, dels beneficis i dels riscos de liquiditat.
2. Les estratègies, polítiques, procediments i sistemes als quals es fa referència en l’apartat 1 han de ser proporcionals a la complexitat, el perfil de risc, l’àmbit d’activitat de les entitats i d’acord a la tolerància al risc fixada per l’òrgan d’administració, i han de reflectir la importància de l’entitat en cada una de les jurisdiccions en les quals dur a terme la seva activitat. Les entitats han de comunicar la tolerància al risc a totes les línies de negoci rellevants.
3. Les entitats, tenint en compte la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, han de mantenir els perfils de risc de liquiditat que resultin adequats per al seu bon funcionament i la solidesa del sistema financer.
L’AFA ha de controlar l’evolució d’aquests perfils de risc de liquiditat mantingut per les entitats, atenent a elements com el disseny i els volums de productes, la gestió del risc, les polítiques de finançament i les concentracions de finançament.
L’AFA pot adoptar mesures eficaces quan l’evolució dels perfils de risc de liquiditat d’una entitat pot donar lloc a inestabilitat en una altra entitat o a inestabilitat sistèmica.
4. Les entitats han de desenvolupar metodologies per a identificar, mesurar, gestionar i supervisar les posicions de finançament. Aquestes metodologies han d’incloure els fluxos d’efectiu significatius, actuals i previstos, dels actius i dels passius, així com de les partides fora de balanç, inclosos els passius contingents i el possible impacte del risc reputacional.
5. Les entitats han d’establir una distinció entre els actius pignorats i els actius lliures de càrregues que estan disponibles en tot moment, en especial en situacions d’urgència. Així mateix, les entitats han de tenir en consideració l’ens jurídic en el qual es troben radicats els actius, el país on els béns estan registrats legalment, ja sigui en un registre o en una anotació en compte, així com la seva admissibilitat i han d’efectuar un seguiment de com els actius poden ser mobilitzats de forma oportuna.
6. Les entitats també han de prendre en consideració les limitacions legals, reglamentàries i operatives a les possibles transferències de liquiditat i d’actius lliures de càrregues entre ens, tant a dins com a fora del Principat d’Andorra.
7. Les entitats han de tenir en compte les diferents eines de mitigació del risc de liquiditat, incloent-hi un sistema de límits i uns coixins de liquiditat que permeten afrontar diverses situacions de dificultat, així com una diversificació adequada de la seva estructura de finançament i del seu accés a fonts de finançament. Aquestes mesures han de ser revisades periòdicament.
8. Les entitats han de tenir en compte escenaris alternatius en relació a les posicions de liquiditat i als factors mitigants del risc, i han de revisar els supòsits en els quals es basen les decisions relatives a la posició de finançament, com a mínim, un cop l’any. Per a aquesta finalitat, els escenaris alternatius han de contemplar, en particular, les partides de fora de balanç i altres passius contingents, inclosos els vehicles especialitzats en titulització (“SSPE”) o els d’altres ens amb finalitats especials, en relació amb els quals l’entitat actua com a patrocinadora o proporciona un suport significatiu en termes de liquiditat.
9. Les entitats han d’analitzar l’impacte potencial d’escenaris alternatius, que afecten únicament la pròpia entitat, tot el mercat i una combinació d’ambdós escenaris. Les entitats han de prendre en consideració diferents períodes de temps, així com situacions de tensió amb diferents graus de dificultat.
10. Les entitats han d’ajustar periòdicament les seves estratègies, polítiques internes i límits de risc de liquiditat i desenvolupar plans de contingència eficaços, tenint en compte el resultat dels escenaris alternatius esmentats en l’apartat 8.
11. Les entitats han de dotar-se de plans de recuperació de liquiditat en què es defineixin les estratègies adequades, així com les pertinents mesures d’aplicació, amb l’objectiu de corregir possibles dèficits de liquiditat, i si s’escau, en relació a les sucursals establertes fora del Principat d’Andorra. Les entitats han de posar a prova aquests plans com a mínim un cop l’any, els han d’actualitzar en base als resultats dels escenaris alternatius establerts en l’apartat 8, i els han de comunicar a’la direcció general i sotmetre’ls a la seva aprovació, de tal manera que les polítiques i procediments interns puguin ajustar-se segons correspongui. Les entitats han d’adoptar amb antelació les mesures operatives necessàries per garantir que els plans de recuperació de liquiditat poden ser aplicats de forma immediata.
Per a les entitats bancàries, entre les citades mesures operatives s’han d’incloure mantenir garanties reals immediatament disponibles per poder obtenir finançament extern. Això inclou, en cas de necessitat, que l’entitat bancària ha de mantenir garanties en la moneda d’un tercer país enfront de la qual estigui exposada, i, quan resulti imprescindible per motius operatius, dins el territori d’un tercer país enfront de la moneda que està exposada.