1. Cap exposició respecte de la qual una entitat obtingui una reducció del risc de crèdit pot donar lloc a una exposició ponderada per risc més gran que una exposició d’altra banda idèntica respecte de la qual una entitat no obtingui cap reducció del risc de crèdit.
2. Quan l’exposició ponderada per risc ja té en compte la cobertura del risc de crèdit d’acord amb el mètode estàndard, l’entitat no pot tenir en compte la cobertura del risc de crèdit en els càlculs dels efectes de la reducció del risc de crèdit.
3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
a) els principis que regeixen l’admissibilitat de tècniques de mitigació del risc de crèdit;
b) les formes admissibles de reducció del risc de crèdit;
c) els requisits específics per a cada tècnica admissible de mitigació del risc de crèdit;
d) el càlcul dels efectes de la mitigació del risc de crèdit;
e) el tractament de les discordances entre els venciments de la cobertura del risc de crèdit i l’exposició protegida; i.
f) la cobertura de crèdits a través dels derivats de crèdit.