1. Les entitats han de supervisar i controlar les seves grans exposicions d’acord amb l’establert en aquest capítol. Les empreses d’inversió que compleixen amb els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 48, o a l’apartat 1 de l’article 49, no han de complir amb els requisits de grans exposicions.
2. Els requisits de grans exposicions no s’apliquen als grups sobre la base de la seva situació consolidada, si aquest grup inclou només empreses d’inversió que compleixen amb els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 48, o a l’apartat 1 de l’article 49, i empreses de serveis auxiliars, ni quan aquest grup no inclou entitats bancàries.
3. Als efectes d’aquest capítol, s’entén per:
a) “exposició” és qualsevol actiu o partida de fora de balanç contemplat en la secció tercera del capítol tercer del títol III, sense aplicar les ponderacions de risc ni els graus de risc;
b) “gran exposició” és l’exposició contreta per una entitat respecte d’un client o un grup de clients vinculats entre si, quan el seu valor sigui igual o superior al 10% del capital de nivell 1 de l’entitat.
4. Les entitats han de disposar de procediments administratius i comptables sòlids i de mecanismes de control intern adequats que permetin identificar, gestionar, supervisar, notificar i registrar totes les grans exposicions i les modificacions d’aquestes, d’acord amb aquesta Llei i el reglament d’aplicació.
5. Les entitats han d’informar periòdicament a l’AFA de les grans exposicions tal com es defineixi reglamentàriament.
6. Una entitat no pot assumir una exposició respecte d’un client o grup de clients vinculats si el seu valor, després de considerar l’efecte de la utilització de tècniques de mitigació del risc de crèdit, conforme s’estableixin reglamentàriament, supera el 25% del seu capital de nivell 1. Quan aquest client és una entitat, o quan un grup de clients vinculats inclou una o més entitats, aquest valor no pot excedir el 25% del capital del nivell 1 de l’entitat, ni els 150 milions d’euros si aquesta quantitat és més elevada, sempre que la suma dels valors d’exposició de tots els clients vinculats que no són entitats, després de considerar l’efecte de la utilització de tècniques de mitigació del risc de crèdit, no excedeixi el 25% del capital del nivell 1 de l’entitat.
Quan l’import de 150 milions d’euros és superior al 25% del capital del nivell 1 de l’entitat, el valor de l’exposició, després de considerar l’efecte de la utilització de tècniques de mitigació del risc de crèdit, no ha de sobrepassar un límit raonable en termes de capital del nivell 1 de l’entitat. Aquest límit l’ha de determinar l’entitat de conformitat amb les polítiques i els procediments per afrontar i controlar el risc de concentració. Aquest límit no pot sobrepassar el 100% del capital del nivell 1 de l’entitat.
7. Si, en un cas excepcional, les exposicions superen el límit fixat en l’apartat 6, l’entitat ha de notificar immediatament el valor de l’exposició a l’AFA, que pot concedir a l’entitat, si així ho justifiquen les circumstàncies, un període de temps limitat per atenir-se al límit.
8. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, en relació amb;
a) els mètodes per al càlcul del valor d’exposició;
b) les obligacions de presentació d’informació en relació a les grans exposicions;
c) les condicions per superar el límits a les grans exposicions en relació a les exposicions de la cartera de negociació;
d) les obligacions en relació a la superació dels límits a les grans exposicions;
e) les tècniques admissibles de mitigació del risc de crèdit i el càlcul dels efectes de l’ús de tècniques de reducció del risc de crèdit;
f) les exempcions del règim de grans exposicions;
g) el càlcul de requisits de fons propis addicionals per a grans riscos en la cartera de negociació.