Reglaments d'Andorra

Reglament, 26 de setembre del 2012, que regula els criteris que han de complir les sales per a fumadors; el control, la vigilància i la senyalització d’aquestes sales, i els espais on està prohibit fumar

25 articles1 versionsText oficial consolidat

Capítol primer. Objecte

Article 1 — Objecte

Sentències

Amb la finalitat de donar compliment a la Llei 7/2012, del 17 de maig, de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental, aquest Reglament té per objecte:

1. Determinar els requisits tècnics que han de complir les sales per a fumadors i el procediment de declaració.
2. Establir els requisits pel que fa a la senyalització dels espais on es prohibeix fumar i de les sales per a fumadors.
3. Establir el procediment dels òrgans de control per vetllar per l’aplicació de la Llei 7/2012, del 17 de maig, de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental.

Capítol segon. Requisits que han de complir les sales per a fumadors

Article 2 — Sales per a fumadors. Aspectes generals

Sentències
1. Les sales per a fumadors són determinades pel titular de l’edifici públic o de l’establiment privat, d’acord amb els criteris reglamentaris establerts en aquest Reglament. Davant la impossibilitat de complir amb aquests criteris tot l’edifici o l’establiment s’ha de convertir en un espai sense fum.
2. El titular de l’establiment té dret a decidir no habilitar sales per a fumadors i garantir, en aquest sentit, un espai lliure de fum.
3. En les sales per a fumadors hi és prohibida la presència de menors de 18 anys.
4. En les sales per a fumadors no s’hi pot prestar cap servei.
5. L’empresari té un deure de protecció envers els seus treballadors respecte al fum del tabac, independentment que siguin fumadors o no ho siguin. Per tant, en el cas que un treballador hagi d’entrar a la sala de fumadors per exercir les seves tasques laborals, no hi pot haver cap fumador dins i caldrà que s’esperi fins a que es renovi suficientment l’aire interior, a excepció que s’hi hagi d’entrar per causes de força major.
6. Les sales per a fumadors són locals tancats i no poden constituir en cap cas zones de pas.
7. La capacitat de les sales per a fumadors es calcula considerant la proporció d’un metre quadrat (1m²) per persona com a màxim. En cap cas no es pot destinar la totalitat de l’establiment o local a sales per a fumadors, i la distribució dels espais ha de guardar, com a màxim, una proporció equitable entre els espais destinats a sales per a fumadors i els espais en els quals està totalment prohibit fumar.
8. Aquestes sales han de complir les condicions de seguretat contra incendis, d’instal·lacions elèctriques, d’accessibilitat i de contaminació acústica que hi siguin aplicables segons la normativa vigent, sens perjudici de qualsevol exigència superior o extra que pugui establir aquest Reglament.

Article 3

Sentències
1. Les sales de fumadors dels establiments privats i de les zones de treball privades han d’estar separades físicament de la resta de dependències de l’edifici o establiment.
2. Les sales per a fumadors dels establiments privats i de les zones de treball privades han de disposar d’una porta de pas d’una amplada no inferior a 0,9 m d’obertura de dins del local cap enfora, és a dir, que s’ha d’obrir en sentit d’escapatòria. La porta s’ha de tancar automàticament darrere l’entrada o sortida del fumador, sense possibilitat d’obertura no intencionada (automatismes mecànics o automatismes electrònics amb seguretat positiva). La porta no pot quedar oberta, excepte durant les operacions de neteja i manteniment.
3. Les sales per a fumadors dels establiments privats i de les zones de treball privades han de disposar d’un extintor, situat a l’exterior i a prop de la sala, degudament senyalitzat i mantingut.
4. Les sales per a fumadors dels establiments privats i de les zones de treball privades poden ser:
a) Sales o habitacles d’obra.
b) Sales prefabricades.
5. Per habilitar una sala o habitacle d’obra per a fumadors cal presentar un projecte tècnic d’acord amb el que estableix la legislació vigent en matèria de seguretat i qualitat industrial, redactat i signat per una persona professional autoritzada pel Govern en l’exercici de la professió d’enginyeria o d’arquitectura.
6. Per habilitar una sala per a fumadors prefabricada cal presentar únicament un certificat d’instal·lació de l’empresa instal·ladora que l’ha efectuat.

Article 4 — Sales o habitacles d’obra

Sentències
1. Les sales o els habitacles d’obra, incloent-hi els que siguin de materials transparents o translúcids, s’han de construir seguint les disposicions del projecte tècnic autoritzat i complint els requisits mínims reglamentaris següents:
a) En el cas que els tancaments perimetrals siguin exclusivament de materials opacs, les sales han de disposar d’una obertura transparent no practicable que en permeti veure l’interior des del local d’accés i viceversa. Aquesta obertura pot situar-se a la porta o en qualsevol de les parets.
b) En el cas d’emprar material transparent o translúcid, aquest material ha de disposar de característiques mecàniques de tipus laminat, ha de contenir de forma visible la marca d’aigua que dóna fe del seu compliment reglamentari, i una vegada s’ha col·locat, ha de garantir l’estanquitat respecte a l’estructura de suport.

Article 5 — Sales prefabricades

Sentències

D’acord amb la Llei de seguretat i qualitat industrial vigent, es poden instal·lar totes les sales prefabricades que compleixin les normes tècniques europees que garanteixin el marcatge CE, i per tant, disposin de la seva certificació lliurada pel fabricant i l’instal·lador nacional. Si no és així, es poden instal·lar totes les que disposin de la normativa nacional d’origen en països de l’àmbit de l’Espai Econòmic Europeu, sempre que les característiques tècniques d’aquestes sales de fumadors prefabricades compleixin com a mínim els criteris establerts en aquest Reglament.

Article 6

Sentències
1. Siguin d’obra o prefabricades, les sales per a fumadors dels establiments privats i de les zones de treball privades han de disposar d’un sistema de ventilació suficient i independent de la resta del sistema de ventilació o de climatització del local o de l’edifici de manera que:
a) Es garanteixi la no-propagació dels fums fora de la sala de fumadors establint una diferència de pressió contínua de cinc pascals (5 P.
a) entre la sala de fumadors i la resta de l’establiment.
b) El sistema de ventilació de l’aire s’ha d’efectuar per ventilació mecànica forçada evacuant els fums de forma estanca cap a l’exterior de l’edifici fins a la teulada. En cas de no poder instal·lar aquest circuit d’evacuació dels fums, es poden conduir cap a la façana de l’immoble, amb un sistema de filtratge del fum certificat i degudament dimensionat per evitar molèsties en l’entorn més immediat de manera que s’eliminin les olors i les partícules.
c) El sistema d’extracció de l’aire de la sala per ventilació mecànica forçada ha de permetre una renovació d’aire a l’interior de la sala, de com a mínim 10 vegades el volum de la sala per hora.
2. Cap element mecànic o susceptible de produir soroll no pot superar el valor límit d’immissió acústica establert per la reglamentació vigent.

Article 7

Sentències
1. Les sales per a fumadors del establiments privats i de les zones de treball privades, han de disposar d’un nombre suficient de cendrers, emprant de preferència, cendrers fixos, no manipulables pels fumadors i equipats amb un sistema de neteja d’accés per clau eina de manteniment.
2. S’ha de garantir el correcte manteniment preventiu i correctiu, així com la neteja d’aquestes sales d’acord amb els plans establerts en funció del tipus de sala.
3. En cas que es disposi de mobiliari a l’interior de les sales de fumadors, ha de ser de materials fàcils de netejar.
4. La neteja i el manteniment de les sales estan subjectes als plans d’autoprotecció per als treballadors de l’empresa propietària, i si escau, gestora, d’acord amb el que estableixen la Llei d’higiene i seguretat en el treball i les normes que la desenvolupen.

Article 8

Sentències
1. Les sales o habitacles d’obra per a fumadors dels establiments privats i de les zones de treball privades queden declarades en el moment de presentar la certificació final del projecte. La certificació final del projecte s’ha de presentar d’acord amb el que estableix la legislació vigent en matèria de seguretat i qualitat industrial.
2. Les sales prefabricades per a fumadors dels establiments privats i de les zones de treball privades queden declarades en el moment de presentar el certificat d’instal·lació per part de l’empresa instal·ladora. Aquest certificat s’ha de presentar d’acord amb el que estableix la legislació vigent en matèria de seguretat i qualitat industrial.
3. La declaració únicament dóna fe de l’existència d’una sala per a fumadors, amb el benentès que el titular de l’establiment privat esdevé responsable del compliment de les condicions i dels requisits tècnics que estableix aquest Reglament.
4. En el moment que es recull el certificat final del projecte amb el número de registre corresponent del ministeri encarregat de la seguretat i la qualitat industrial o bé es recull el certificat d’instal·lació, segons escaigui en cada cas, el Servei de Tràmits lliura els senyals que indiquen l’existència de la sala de fumadors al local, així com els senyals que cal emprar per identificar la sala per a fumadors.
5. La sala de fumadors, sigui d’obra o prefabricada, ha de ser objecte de revisió periòdica cada tres anys per part d’un organisme d’inspecció i control autoritzat en matèria de seguretat i qualitat industrial. Aquest organisme ha de lliurar al ministeri competent i al titular un certificat amb el resultat de la revisió periòdica, en què ha d’especificar si cal efectuar-hi cap treball per complir la reglamentació vigent. La còpia per a l’Administració ha d’estar signada per l’organisme esmentat anteriorment i pel titular. Si no es presenta el certificat esmentat a l’Administració, es considera que la revisió no s’ha efectuat.
6. Les sales per a fumadors poden ser objecte d’inspecció pels serveis d’inspecció de l’Administració pública per verificar que compleixen els requisits establerts en aquest Reglament.
7. En el cas que la sala de fumadors deixi de complir els requisits mínims establerts, no es pot utilitzar com a sala de fumadors fins que es restitueixin aquestes condicions.

Article 9 — Centres de salut mental, i residències de discapacitats i geriàtriques

Sentències
1. Els centres de salut mental, i les residències de discapacitats i geriàtriques poden habilitar sales per a fumadors, les quals han de complir els aspectes generals i els criteris establerts en aquest Reglament per a les sales de fumadors dels establiments privats i de les zones de treball privades.
2. En aquests espais només hi poden fumar els interns del centre, no hi poden fumar ni els treballadors ni els visitants.
3. No es pot estendre el permís de fumar a les habitacions ni a la resta de zones comunes.

Article 10 — Centres de detenció i privació de la llibertat

Sentències
1. Els centres de detenció i privació de la llibertat han d’adequar la seva normativa interna de funcionament per garantir a les persones no fumadores una protecció eficaç contra els fums emesos per la combustió del tabac, i assegurar la protecció contra el tabaquisme passiu ambiental.
2. Als centres de detenció i privació de la llibertat només es permet fumar als interns privats de llibertat en els espais habilitats a aquest efecte i no hi poden fumar ni els visitants ni els treballadors.
3. En cas d’habilitar sales per a fumadors, aquestes han de complir els criteris establerts per a les sales de fumadors en aquest Reglament.
4. La direcció del centre és la responsable de designar els espais en què està permès fumar i d’identificar-los correctament d’acord amb el que estableix aquest Reglament.

Capítol tercer. Senyalització

Article 11 — Senyalització dels espais on està prohibit fumar i de les sales de fumadors

Sentències
1. Els espais on està prohibit fumar i les sales per a fumadors han d’estar senyalitzats amb els rètols que facilita el ministeri responsable de la salut, que es poden obtenir a través dels serveis de tràmits o descarregant-los de la pàgina web del Govern.
2. Els rètols s’han de col·locar en un lloc ben visible i respectant com a mínim les indicacions previstes en aquest Reglament.
3. Tots els equipaments (vehicles, màquines, ascensors i d’altre.
s) que estiguin senyalitzats d’origen pel fabricant amb la prohibició de fumar no cal que adaptin aquesta senyalització a la senyalització nacional de prohibit fumar. N’hi ha prou amb la senyalització d’origen.

Article 12 — Senyalització en edificis públics

Sentències
1. S’entén per edifici públic on està prohibit fumar els immobles coberts i els seus annexos, encara que no estiguin coberts, així com les instal·lacions i els equipaments de l’Administració pública i de les entitats parapúbliques, incloses les zones no destinades al públic, amb excepció dels parcs i els jardins en les zones no destinades als menors d’edat.
2. Als edificis públics s’han de senyalitzar totes les zones d’accés amb el rètol de prohibit fumar.

Article 13

Sentències

Els mitjans de transport particulars de l’Administració pública o de les entitats parapúbliques poden estar senyalitzats o no a lliure criteri del titular, atès que el treballador ha de conèixer la prohibició de fumar.

Article 14

Sentències
1. Als recintes delimitats dels parcs infantils, les zones de joc per a la infància, els parcs i els jardins destinats als menors d’edat s’han de senyalitzar totes les zones d’accés amb el rètol de prohibit fumar de manera que s’identifiqui inequívocament que no hi està permès fumar.
2. El titular pot utilitzar un suport diferent del vinil adhesiu que facilita el ministeri responsable de la salut, sempre que es mantingui el mateix pictograma, logotip i color, i que no sigui d’una mida inferior a 10 x 10 cm.

Article 15 — Senyalització als mitjans de transport col·lectiu

Sentències

L’interior dels mitjans de transport col·lectiu de passatgers s’ha de senyalitzar amb el rètol de prohibit fumar.

Article 16 — Senyalització als ascensors

Sentències

L’interior dels ascensors s’ha de senyalitzar amb el rètol de prohibit fumar, a excepció dels que disposin d’una retolació de fàbrica que indiqui clarament la prohibició de fumar.

Article 17

Sentències
1. Als centres de salut mental, i les residències de discapacitats i geriàtriques s’han de senyalitzar totes les zones d’accés amb el rètol de prohibit fumar.
2. Les sales per a fumadors dels centres de salut mental, i de les residències de discapacitats i geriàtriques s’han de senyalitzar a l’entrada i a l’interior amb el rètol de zona habilitada de manera que s’identifiqui inequívocament que es tracta de la sala de fumadors.

Article 18 — Senyalització als centres de detenció i privació de la llibertat

Sentències
1. Als centres de detenció i privació de la llibertat s’han de senyalitzar totes les zones d’accés amb el rètol de prohibit fumar.
2. Els espais habilitats per fumar dels centres de detenció i privació de la llibertat se senyalitzen a l’entrada i a l’interior amb el rètol de zona habilitada de manera que s’identifiqui inequívocament que es tracta d’un espai per a fumadors.

Article 19 — Senyalització a les zones de treball

Sentències

A les zones de treball la prohibició de fumar pot estar o no senyalitzada a lliure criteri del titular, atès que el treballador ha de conèixer la prohibició de fumar. En cas d’optar per la senyalització de la prohibició de fumar l’interior de les zones de treball s’ha de senyalitzar amb el rètol de prohibit fumar de manera que s’identifiqui inequívocament que no hi està permès fumar. Les sales per a fumadors de les zones de treball privades s’han de senyalitzar a l’entrada i a l’interior amb el rètol de zona habilitada de manera que s’identifiqui inequívocament que es tracta de la sala de fumadors.

Article 20 — Senyalització als establiments privats

Sentències
1. S’entén per establiment privat on està prohibit fumar les zones d’ús comú dels clients i les d’accés al públic dels immobles coberts i annexos coberts, així com les instal·lacions i els equipaments coberts de les persones o les entitats privades on es desenvolupi una activitat comercial, industrial o de serveis, incloent-hi les instal·lacions esportives encara que no estiguin cobertes i les instal·lacions culturals i lúdiques no cobertes, si en aquestes darreres es permet l’accés a menors, a excepció de les sales habilitades per a fumadors.
2. Es considera immoble o annex cobert tota instal·lació que tingui un sostre o un parament a la part superior, a excepció dels que, tot i tenir un sostre o un parament a la part superior, garanteixen una zona sense parets, murs, paraments ni tancaments continuats en almenys el 50% de la superfície total del perímetre, o més del 60% en el cas que aquestes obertures siguin discontínues. Aquestes zones obertes (sense parets, murs, paraments ni tancament.
s) no poden disposar de cap element fix o mòbil que les pugui tancar o obstruir.
3. La senyalització als establiments privats s’ha de fer de la manera següent:
a) Per als establiments privats que no disposen de sales per a fumadors: Als establiments privats que no disposen de sales per a fumadors s’han de senyalitzar totes les zones d’accés i l’interior amb el rètol de prohibit fumar de manera que s’identifiqui inequívocament la seva condició d’espai lliure de fum on no està permès fumar.
b) Per als establiments privats que disposen de sala per a fumadors: Als establiments privats que disposen de sales per a fumadors s’han de senyalitzar:
— Les zones d’accés amb el rètol de “Prohibit fumar excepte en zones habilitades”.
— A dins, amb excepció de la sala de fumadors, amb el rètol de prohibit fumar de manera que s’identifiquin inequívocament els espais d’accés públic on no es pot fumar.
— Les sales per a fumadors d’aquests establiments s’han de senyalitzar a l’entrada i a l’interior amb el rètol de zona habilitada de manera que s’identifiqui inequívocament que es tracta de la sala de fumadors.

Capítol quart. Procediment i òrgans de control

Article 21 — Control i vigilància

Sentències
1. De la responsabilitat davant del compliment de la Llei 7/2012, del 17 de maig, de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental, en són responsables tant la persona que fuma com el titular de l’establiment. D’acord amb els principis de responsabilitat, diligència i precaució, els titulars, gerents responsables del local/establiment, han de vetllar pel compliment de la Llei 7/2012, del 17 de maig, de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental.
2. En cas que els clients incompleixin la normativa i que no atenguin les recomanacions del personal de l’establiment, es pot reclamar l’actuació de l’autoritat competent en matèria de seguretat pública.
3. Tots els serveis d’inspecció de l’Administració pública estan obligats a denunciar qualsevol infracció que observin a la Llei 7/2012, del 17 de maig, de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental prop del servei competent en matèria de vigilància de la salut, i també a col·laborar amb aquest servei en tot el que se’ls pugui requerir.
4. Les actuacions de control i vigilància del compliment de la Llei 7/2012, del 17 de maig, de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental, s’emmarquen en el transcurs de l’activitat habitual d’inspecció dins del seu àmbit d’actuació. També es poden iniciar d’acord amb els programes d’actuació i les directrius que estableixi el Govern o arran d’una denúncia per iniciativa privada.
5. En cas que la denúncia s’interposi per iniciativa privada, la persona denunciant està obligada a identificar-se.
6. La denúncia s’ha de formalitzar als serveis de tràmits, mitjançant el formulari corresponent segons el model establert; posteriorment, es tramet al servei competent en matèria de vigilància de la salut.

Article 22 — Inspecció

Sentències
1. Per accedir a l’establiment o a l’espai on s’ha d’exercir el control, el personal inspector ha d’acreditar la seva condició mitjançant la credencial corresponent.
2. En les seves actuacions, el personal inspector pot requerir tota la informació que cregui necessària amb vista a l’aclariment dels fets objecte de la inspecció.
3. Les persones físiques o jurídiques responsables del local o de l’establiment objecte de control i inspecció estan obligades a requeriment dels inspectors, a:
a) Facilitar a la inspecció l’accés a l’establiment, el local o la zona privada.
b) Subministrar les dades reals i exactes que els siguin requerides i exhibir la documentació que acrediti les dades sol·licitades.
c) Donar, en general, tota classe de facilitats per al desenvolupament de les funcions de control i inspecció

Article 23 — Acta o informe d’inspecció

Sentències
1. Tota inspecció ha de quedar reflectida en una acta o informe. A l’acta o l’informe de la inspecció s’hi ha de consignar:
a) El lloc, la data i l’hora de la inspecció.
b) La identificació del departament i del funcionari que exerceix les tasques inspectores i que subscriu l’acta o l’informe.
c) El nom o la raó social i el número del registre del local o establiment, o el nom i les dades d’identificació de la persona suposada infractora segons correspongui.
d) El nom i els cognoms del titular administratiu del local.
e) El nom i els cognoms i el caràcter de la representació de la persona que atén les actuacions inspectores.
f) La descripció dels fets constatats.
g) Les observacions i la informació complementària.
2. L’acta o l’informe l’ha de signar l’inspector i el titular o responsable de l’establiment o del local o la persona suposada infractora que atén l’actuació de control oficial, amb la consigna del lloc i la data dels fets.
3. En cas que el titular o el responsable de l’establiment o del local inspeccionat o la persona suposada infractora refusi signar l’acta, aquesta acta queda autoritzada amb la signatura de l’agent de l’autoritat, que dóna fe dels actes de la inspecció.
4. L’original de l’acta queda en poder de l’autoritat inspectora, que l’eleva a l’autoritat competent responsable de la salut, i se’n lliura una còpia al titular o responsable del local inspeccionat o la persona suposada infractora.

Article 24 — Procediment sancionador

Sentències
1. El procediment sancionador es fa d’acord amb el que disposa la normativa vigent en matèria de regulació del procediment sancionador.
2. El procediment sancionador es pot incoar a partir d’una denúncia i d’ofici.
3. Tant la denúncia com les actes o els informes corresponents s’han d’elevar a l’autoritat competent del ministeri responsable de la salut, per impulsar les actuacions que sigui procedent efectuar, entre les quals s’inclouen:
a) L’arxiu de les actuacions.
b) La pràctica de noves inspeccions.
c) L’obertura d’un expedient sancionador.
4. Les sancions s’imposen a la persona física o jurídica que hagi comès la infracció, d’acord amb el que estableix l’article 7 de la Llei 7/2012, del 17 de maig, de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental.

Article 25 — Sancions

Sentències

L’incompliment de qualsevol de les disposicions, obligacions o prohibicions establertes en aquest Reglament és sancionat de conformitat amb el que estableix la Llei 7/2012, del 17 de maig, de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental.

jurisprudència.ad
Totes les lleis