1. Es crea un òrgan denominat Comissió Gestora de les reserves internacionals (en endavant Comissió), encarregat de gestionar adequadament les reserves internacionals i de dur a terme les funcions que s’estableixen en aquest decret, i en concret les següents:
a) Definir l’estratègia i la política d’inversió i de gestió de riscos de les reserves internacionals.
b) La implementació i el seguiment de la política d’inversió i de gestió de riscos de les reserves internacionals, i per això té encomanades, entre altres, les següents funcions:
i) la presa de decisions d’inversió i desinversió de les reserves internacionals;i.
i) control preexecució i postexecució de les decisions d’inversió i desinversió;ii.
i) el seguiment i control continu de la cartera en què s’inverteixin les reserves internacionals.
c) La revisió mínima anual, o quan la Comissió ho consideri oportú, de l’estratègia i política d’inversió i de gestió de riscos, i efectuar-ne una modificació, si s’escau.
2. Les reserves internacionals han de ser gestionades amb l’objectiu de preservar-ne el capital i també la seva liquiditat.
3. Les reserves internacionals s’han de gestionar amb responsabilitat seguint els següents principis d’inversió:
a) Preservació de capital i prudència: protecció del patrimoni de les reserves internacionals mitjançant mecanismes d’identificació, control i supervisió i gestió de riscos específics.
b) Liquiditat: les reserves internacionals s’inverteixen en actius fàcilment realitzables a un cost transaccional raonable que no generi diferències significatives entre el valor de mercat i el seu valor de liquidació.
c) Eficiència i eficàcia: assolir rendibilitats adequades al risc assumit, tenint en compte els objectius estratègics d’inversió de les reserves internacionals i la naturalesa dels compromisos futurs informats pel ministre encarregat de les finances a la Comissió i tenint en compte els costos operacionals i de transacció.
d) Diversificació: mecanisme bàsic de protecció de les reserves internacionals que es té en compte tant en l’assignació estratègica d’actius com en la gestió de riscos. En aquest sentit, les reserves internacionals s’invertiran en actius de manera que s’eviti una excessiva concentració de riscos, i amb caràcter no limitatiu, els següents: risc de crèdit, risc de contrapart, risc país, risc de mercat, risc de liquiditat o risc de tipus d’interès.
e) Transparència: accessibilitat i informació periòdica sobre les inversions de les reserves internacionals.
f) Oportunitat: la Comissió ha d’operar vetllant per l’assoliment dels objectius estratègics d’inversió i prenent en consideració les oportunitats de mercat.
4. La política d’inversió ha d’establir els criteris d’inversió i els límits de gestió de riscos. I ha de prendre en consideració les següents premisses:
a) Es consideren actius elegibles, els següents instruments, sempre que compleixin la resta de criteris i estiguin subjectes a l’avaluació del risc de crèdit, liquiditat i riscos no financers que se’n derivin:
i) valors de deute (inclosos bons, lletres, bons garantits, paper comercial i certificats de dipòsit a curt termini),i.
i) transaccions del mercat monetari assegurades, inclosos els acords de recompra (repurchase agreemen.
t) i de recompra inversa (reverse repurchase agreement), on els valors rebuts són elegibles per a la inversió en virtut d’aquesta política,ii.
i) altres instruments del mercat monetari,i.
v) futurs sobre bons i tipus d’interès per gestionar el risc de tipus,v) swaps de tipus d’interès,v.
i) drets especials de gir (DEG), i/ovi.
i) Or.
b) Que les contraparts han de ser governs, bancs centrals, organismes relacionats amb el govern i/o emissors garantits per un govern, institucions supranacionals, entitats subsobiranes, emissors garantits pel govern i institucions financeres.
c) En cap cas són actius elegibles aquells emesos per contraparts andorranes o que tinguin un component de risc país Principat d’Andorra significatiu.
d) La gestió del risc de crèdit ha de tenir com a objectiu vetllar per la qualitat de la cartera i preservar el capital i no confiar únicament ni automàticament en l’avaluació de les agències de qualificació creditícia reconegudes sinó que requerirà l’aplicació de judici per part de la Comissió.
e) La inversió en instruments derivats serà possible en la mesura en què contribueixi a la reducció o a la cobertura del risc d’inversió o faciliti la gestió eficaç de la cartera, respectant els límits de risc en termes nets previstos en l’estratègia d’inversió. Aquests instruments derivats s’han de valorar d’acord amb les NICSP, i s’inclouran en la valoració dels actius de les reserves internacionals.