Article 207 ter: Factors de risc general de tipus d’interès

1. En relació amb tots els factors de risc general de tipus d’interès, inclosos el risc d’inflació i el risc de base entre divises, les entitats han de preveure un segment per divisa, cadascun dels quals conté diferents tipus de factors de risc. Els factors de risc delta general de tipus d’interès aplicables als instruments sensibles als tipus d’interès són els tipus d’interès sense risc pertinents per divisa i per a cadascun dels terminis de venciment següents: 0,25 anys, 0,5 anys, 1 any, 2 anys, 3 anys, 5 anys, 10 anys, 15 anys, 20 anys i 30 anys. Les entitats han d’assignar els factors de risc als vèrtexs especificats mitjançant interpolació lineal o seguint el mètode més adequat amb les funcions de valoració utilitzades per la unitat independent de control de riscos de l’entitat per informar la direcció general del risc de mercat o de les pèrdues i guanys.

2. Les entitats han d’obtenir els tipus d’interès sense risc per divisa a partir dels instruments del mercat monetari mantinguts a la cartera de negociació de l’entitat que presentin el risc de crèdit més baix, com ara permutes sobre índexs a un dia.

3. Quan les entitats no puguin aplicar el mètode a què es refereix l’apartat 2, els tipus d’interès sense risc s’han de basar en una o diverses corbes de permutes implícites en el mercat utilitzades per l’entitat per valorar les seves posicions a preus de mercat, com ara les corbes de permutes de tipus interbancaris d’oferta. Quan les dades sobre les corbes de permutes implícites al mercat a què es refereixen l’apartat 2 i el paràgraf primer d’aquest apartat resultin insuficients, els tipus d’interès sense risc poden obtenir-se a partir de la corba de bons sobirans més adequada per a una determinada divisa. Quan les entitats utilitzin els factors de risc general de tipus d’interès obtinguts de conformitat amb el procediment establert en el paràgraf segon d’aquest apartat per als instruments de deute sobirà, aquests instruments no poden estar exempts dels requisits de fons propis per risc de diferencial de crèdit. En aquests casos, quan sigui impossible dissociar el tipus sense risc del component de diferencial de crèdit, la sensibilitat al factor de risc s’ha d’atribuir tant a la classe de risc general de tipus d’interès com a la classe de risc de diferencial de crèdit.

4. En el cas dels factors de risc general de tipus d’interès, cada divisa constitueix un segment separat. Les entitats han d’assignar als factors de risc dins d’un mateix segment, però amb venciments diferents, una ponderació de risc diferent, conforme al que disposen els articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies . Les entitats han d’aplicar factors addicionals de risc per risc d’inflació als instruments de deute els fluxos de caixa dels quals depenguin funcionalment de les taxes d’inflació. Aquests factors addicionals de risc consisteixen en un vector de taxes d’inflació implícites en el mercat amb venciments diferents per divisa. En relació amb cada instrument, el vector ha de contenir tants components com taxes d’inflació utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument.

5. Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument al factor de risc addicional per risc d’inflació a què es refereix l’apartat 4 com la variació del valor de l’instrument, segons el seu model de valoració, com a conseqüència d’una alteració d’un punt bàsic en cadascun dels components del vector. Cada divisa constitueix un segment separat. Dins de cada segment, les entitats han de tractar la inflació com un únic factor de risc, amb independència del nombre de components de cada vector. Les entitats han de compensar totes les sensibilitats a la inflació dins d’un mateix segment, calculades conforme al que disposa aquest apartat, per tal d’obtenir una única sensibilitat neta per segment.

6. Els instruments de deute que impliquen pagaments en diferents divises també estan subjectes al risc de base entre aquestes divises. A efectes del mètode basat en sensibilitats, els factors de risc que han d’aplicar les entitats són el risc de base entre divises que presenta cada divisa respecte al dòlar dels Estats Units o a l’euro. Les entitats han de computar les bases entre divises que no estiguin relacionades ni amb la base enfront del dòlar dels Estats Units ni amb la base enfront de l’euro bé en termes de “base enfront del dòlar dels Estats Units”, o bé en termes de “base enfront de l’euro”. Cadascun dels factors de risc de base entre divises consisteix en un vector de bases entre divises amb diferents venciments per divisa. En relació amb cada instrument de deute, el vector ha de contenir tants components com bases entre divises utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument. Cada divisa constitueix un segment diferent. Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument a aquest factor de risc de base entre divises com la variació del valor de l’instrument, segons el seu model de valoració, com a conseqüència d’una alteració d’un punt bàsic en cadascun dels components del vector. Cada divisa constitueix un segment separat. En cada segment hi ha dos factors de risc diferenciats possibles: base davant de l’euro i base davant del dòlar dels Estats Units, independentment del nombre de components que existeixin en cada vector de bases entre divises. El nombre màxim de sensibilitats netes per segment ha de ser de dos.

7. Els factors de risc vega general de tipus d’interès aplicables a les opcions els subjacents de les quals siguin sensibles al risc general de tipus d’interès són les volatilitats implícites dels tipus d’interès sense risc pertinents tal com es preveu als apartats 2 i 3, que s’assignen a un segment en funció de la divisa i als següents venciments dins de cada segment: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys. Hi ha d’haver un segment per divisa. A l’efecte de compensació, les entitats consideren que les volatilitats implícites vinculades als mateixos tipus d’interès sense risc i assignades als mateixos venciments constitueixen el mateix factor de risc. Quan les entitats assignin les volatilitats implícites als venciments a què es refereix aquest apartat, s’apliquen els requisits següents:

8. Els factors de risc de curvatura general de tipus d’interès que han d’aplicar les entitats consisteixen en un vector de tipus d’interès sense risc, que representa una corba específica de rendiments sense risc, per divisa. Cada divisa constitueix un segment diferent. En relació amb cada instrument, el vector conté tants components com venciments diferents dels tipus d’interès sense risc utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument.

9. Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument enfront de cada factor de risc utilitzat en la fórmula de risc de curvatura de conformitat amb l’article 207 octies . A efectes del risc de curvatura, les entitats han de considerar que els vectors corresponents a diferents corbes de rendiment i amb un nombre diferent de components constitueixen el mateix factor de risc, sempre que aquests vectors corresponguin a la mateixa divisa. Les entitats han de compensar entre si les sensibilitats al mateix factor de risc. Només hi ha una única sensibilitat neta per segment. No s’imposa cap requisit de fons propis per risc de curvatura en relació amb els riscos d’inflació i de base entre divises.