Article 64 ter: Requisits aplicables a la taula de negociació
VigentReglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió·Vigent des de 27 de març del 2025
Versions (1)
1. Les entitats han d’establir taules de negociació i atribuir cadascuna de les seves posicions de la cartera de negociació a una d’aquestes taules. Les posicions de la cartera de negociació s’han d’atribuir a la mateixa taula de negociació únicament quan s’ajustin a l’estratègia empresarial acordada per aquesta i siguin gestionades i vigilades de conformitat amb l’apartat 2.
2. Les taules de negociació de les entitats han de complir en tot moment la totalitat dels requisits següents:
a) Cada taula de negociació ha de tenir una estratègia empresarial clara i diferenciada i una estructura de gestió del risc que sigui adequada per a aquesta estratègia;
b) Cada taula de negociació ha de tenir una estructura organitzativa clara; les posicions d’una determinada taula de negociació han de ser gestionades per operadors designats de l’entitat; cada operador ha de tenir funcions específiques a la taula de negociació; a cada operador se li assigna una sola taula de negociació;
c) S’han de fixar límits a les posicions en cada taula de negociació segons l’estratègia empresarial d’aquesta taula;
d) S’han d’elaborar informes sobre les activitats, la rendibilitat, la gestió del risc i els requisits reglamentaris aplicables a la taula de negociació almenys cada setmana i s’han de comunicar regularment a l’òrgan d’administració de l’entitat;
e) Cada taula de negociació ha de tenir un pla de negoci anual clar que inclogui una política de remuneració ben definida, basada en criteris sòlids, per a l’avaluació dels resultats;
f) Cada mes s’han d’elaborar, per a cada taula de negociació, informes sobre les posicions en venciment, els incompliments dels límits de la negociació intradia i diaris, i les mesures preses per l’entitat per resoldre aquests incompliments, així com una avaluació de la liquiditat del mercat, que s’ha de presentar a l’AFA.
3. Com a excepció del que disposa la lletra b de l’apartat 2, una entitat pot assignar a un operador més d’una taula de negociació sempre que l’entitat demostri a satisfacció de l’AFA que l’assignació s’ha degut a consideracions de naturalesa comercial o relacionades amb els seus recursos i que l’assignació respecti els altres requisits qualitatius d’aquest article aplicables a operadors i taules de negociació.
4. Les entitats han de notificar a l’AFA la manera com compleixen el que disposa l’apartat 2. L’AFA pot exigir a una entitat que modifiqui l’estructura o l’organització de les seves taules de negociació amb vista al compliment d’aquest article.
Vols veure les sentències que citen aquest article?
Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 23 d’agost del 2026
jurisprudència.ad