Article 1 — Objecte
Aquest Reglament té per objecte desenvolupar les disposicions de la Llei 8/2022, del 31 de març, de seguretat privada (d’ara endavant, “la Llei de seguretat privada”).
Reglaments d'Andorra
Reglament, del 19 d’abril del 2023, de desenvolupament de la Llei 8/2022, del 31 de març, de seguretat privada
/
Norma derogada el 13 de juny del 2024
Derogada per Reglament, del 5 de juny del 2024 de desenvolupament de la Llei de seguretat privada (Text refós sense caràcter oficial). Contingut històric sense aplicació actual.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 2 — Registre de seguretat privada
1. El Registre de seguretat privada, adscrit al ministeri competent en matèria d’interior, té per finalitat inscriure d’ofici totes les empreses de seguretat privada, els centres de formació de personal de seguretat privada, els detectius privats i els vigilants privats de les empreses de seguretat o d’empreses privades amb vigilància pròpia que hagin obtingut les autoritzacions corresponents.
2. En el Registre de seguretat privada hi han de figurar les dades següents:
a) En relació amb les empreses de seguretat privada i els centres de formació de personal de seguretat privada, el número d’inscripció i d’autorització, la data d’autorització, la denominació, la forma jurídica de l’empresa, les activitats per a les quals està autoritzada, i la identitat del representant legal i, si escau, del director de seguretat, així com les modificacions o actualitzacions de les dades referides.
b) En relació amb els vigilants privats de les empreses de seguretat o d’empreses privades amb vigilància pròpia i els detectius privats, el número d’inscripció i d’autorització, la data d’autorització, el nom i el cognom, i la denominació i adreça de l’empresa o del despatx de detectius privats en què presten els seus serveis.
3. Les dades del Registre de seguretat privada s’han de conservar segons la normativa aplicable en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents.
4. L’exercici dels drets d’informació, accés, rectificació, limitació i supressió de les persones interessades està sotmès a la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
5. Tot allò que no s’estableix expressament en aquest article queda sotmès a la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
Article 3 — Disposicions comunes als llibres registre en l’àmbit de la seguretat privada
1. Els llibres registre que han de portar les persones obligades de conformitat amb aquest Reglament han de ser actualitzats diàriament i portats en format físic, mitjançant llibres registre foliats i segellats pel Cos de Policia, o a través de sistemes de registre diferents dels llibres registre, inclosos els mitjans informàtics, sempre que quedi garantida la comprovació, la inalterabilitat i la seguretat de les dades objecte de registre, i siguin autoritzats pel director del Cos de Policia.
2. Les persones obligades que vulguin utilitzar sistemes de registre diferents dels llibres registre físics han de presentar una sol·licitud que ha de contenir, com a mínim, la informació i la documentació següents:
a) Una descripció detallada del sistema de registre, amb indicació expressa del suport que es pretén utilitzar.
b) Una declaració jurada que certifiqui que el sistema de registre que es pretén utilitzar reprèn la informació requerida de conformitat amb aquest Reglament i garanteix la comprovació, la inalterabilitat i la seguretat de les dades objecte de registre.
3. Els llibres registre han de ser presentats a demanda dels membres del Cos de Policia.
4. Les persones obligades a portar els llibres registre són les responsables del tractament i de la gestió de les dades personals que obtinguin en l’exercici de la seva activitat, i a aquest efecte resten sotmeses a la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
Capítol segon. Empreses de seguretat
Article 4 — Mitjans humans
1. Les empreses de seguretat han de comptar amb personal de seguretat privada degudament autoritzat en nombre suficient, amb l’objectiu de garantir en tot moment el bon funcionament empresarial i poder prestar convenientment els serveis de seguretat privada als usuaris que les contractin.
2. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 12 de la Llei de seguretat privada, les empreses de seguretat que tinguin en plantilla més de deu vigilants o escortes han de disposar obligatòriament d’un director de seguretat que assumeix les funcions previstes en l’article 28 de la Llei referida i en aquest Reglament.
3. Al moment de sol·licitar l’autorització prevista a l’article 8 de la Llei de seguretat privada, les empreses de seguretat han d’aportar una relació dels llocs de treballs relatius al personal de seguretat privada autoritzat del qual disposaran.
4. En el termini màxim de cinc dies hàbils, les empreses de seguretat han de comunicar per escrit al Registre de seguretat privada les altes i baixes del seu personal de seguretat privada. En cas de disposar d’un director de seguretat, aquesta comunicació l’ha d’efectuar la persona que assumeixi aquestes funcions. En cas contrari, l’ha de fer un responsable de l’empresa.
Article 5 — Infraestructura i mitjans materials i tècnics
1. Les empreses de seguretat, independentment de l’activitat o les activitats de seguretat privada que desenvolupin, han de disposar d’un local com a seu empresarial, sense perjudici que puguin tenir altres locals destinats al suport logístic de les seves activitats. En cas que l’empresa dugui a terme diverses activitats, el local de la seu empresarial que es fixi a efectes de domicili ha de ser el mateix per a totes les activitats.
2. Les empreses de seguretat han de comptar amb els mitjans materials i tècnics necessaris per a l’adequada prestació dels serveis de seguretat privada que prestin, i, en particular, han de disposar d’una central receptora d’alarmes que es trobi en territori andorrà i d’un protocol d’actuació amb el Cos de Policia, de conformitat amb la lletra e de l’apartat 1 de l’article 12 de la Llei de seguretat privada. En cas que prestin serveis amb armes de foc, han de comptar amb els dispositius de seguretat previstos en el Reglament d’armes.
3. A més, en funció de l’activitat que desenvolupin, les empreses de seguretat han de tenir els mitjans materials i tècnics següents:
a) En cas de dedicar-se a la vigilància i la protecció de béns, establiments, llocs i esdeveniments, públics o privats, esportius, lúdics o culturals, així com de les persones que puguin ser-hi, o a l’acompanyament, la protecció i la defensa de persones físiques, han de comptar amb sistemes i mitjans d’assistència operativa suficients per garantir una comunicació permanent i eficaç entre el seu personal de seguretat privada i les seves seus lligades a l’operativa de seguretat, i amb el Cos de Policia.
b) En cas de dedicar-se al dipòsit, la custòdia, el recompte i la classificació de monedes i de bitllets, de joies, de metalls preciosos, d’obres d’art o de qualsevol altre objecte que, pel seu valor històric o cultural o per la seva perillositat, poden requerir una vigilància i protecció especial, han de tenir instal·lada una sala de control, una sala de comptatge de diners, una o diverses caixes fortes i un sistema d’alarma i de videovigilància exterior i interior en el local on s’efectuïn les activitats referides, així com un sistema de detecció d’intrusió i de control d’accessos en el local esmentat.
c) En cas de dedicar-se al transport i la recollida de fons i d’altres objectes previstos en la lletra anterior, han de comptar amb els sistemes de seguretat previstos a l’apartat 5 de l’article 36 de la Llei de seguretat privada i amb els sistemes i mitjans d’assistència operativa suficients referits a la lletraaanterior. En cas de dedicar-se al transport transfronterer per carretera de fons en euros, han de complir també els requisits específics que preveu la normativa aplicable.
d) En cas de dedicar-se a la instal·lació i el manteniment d’aparells, de dispositius i de sistemes de seguretat connectats amb centrals receptores d’alarmes o centres de control o de vigilància i a l’explotació de centrals per a la connexió, recepció i verificació, i, si escau, resposta i transmissió dels senyals d’alarma, així com la monitorització de qualsevol senyal de dispositius auxiliars per a la seguretat de les persones, de béns mobles o immobles o de compliment de mesures imposades, i la comunicació al Cos de Policia en cas que constatin alguna situació que pugui representar un perill per a la seguretat pública, han de comptar amb els sistemes i mitjans d’assistència operativa suficients referits a la lletraaanterior i amb un sistema d’alimentació ininterrompuda d’energia, a més d’un sistema auxiliar, com un grup electrogen, que garanteixin el funcionament de la central d’alarma en cas de tall del subministrament elèctric.
4. Per acreditar la solvència material i tècnica, al moment de sol·licitar l’autorització prevista a l’article 8 de la Llei de seguretat privada, les empreses de seguretat han d’aportar un inventari que indiqui, en funció de l’activitat de seguretat privada de què es tracti, el local o els locals destinats a l’exercici de les activitats preteses i la resta dels mitjans materials i tècnics dels quals disposen.
Article 6 — Assegurances de les empreses de seguretat
1. Les empreses de seguretat han de contractar i mantenir vigent, amb una companyia autoritzada al territori nacional, una pòlissa d’assegurances que cobreixi les responsabilitats civils que dimanen directament o indirectament de la seva activitat, per un import mínim de sis-cents mil euros. Aquest import pot ser revisat anyalment per ordre de la persona titular del ministeri competent en matèria d’interior.
2. Addicionalment, en cas de dedicar-se al transport i la protecció de fons, les empreses de seguretat han de disposar d’una pòlissa d’assegurances per un import mínim de dos milions d’euros, destinada a cobrir les eventuals indemnitzacions en cas de furt o robatori dels fons o valors.
Article 7 — Formació i actualització professional del personal de seguretat
1. Les empreses de seguretat han de posar a disposició del seu personal de seguretat privada els mitjans de formació adequats, en funció de les activitats de seguretat privada que desenvolupin i dels serveis de seguretat privada que prestin.
2. Les empreses de seguretat poden proporcionar els mitjans de formació referits a l’apartat anterior per si mateixes, en associació amb altres empreses de seguretat o a través de tercers.
3. Les empreses de seguretat han de conservar i posar a disposició del Cos de Policia els documents que acreditin la disponibilitat dels mitjans de formació adequats.
Article 8
En cas que una empresa de seguretat vulgui dedicar-se a la formació, actualització i especialització del personal de seguretat de la seva plantilla, inclòs en matèria de manipulació d’armes autoritzades per al seu ús per part del referit personal, i també a la formació d’altres empreses de seguretat o d’empreses privades amb vigilància pròpia, ha de complir els requisits previstos a l’article 26.
Article 9 — Llibres registre
De conformitat amb les normes de l’article 3, les empreses de seguretat han de portar els llibres registre següents:
a) D’instal·lacions i revisions, en què s’han d’anotar la descripció dels aparells, equips, elements i dispositius instal·lats, el lloc de la instal·lació i les modificacions posteriors, així com les revisions del sistema, la data de revisió, el nom i els cognoms del tècnic acreditat i, si escau, les avaries produïdes entre revisions i les dates de notificació d’aquestes revisions i del seu arranjament i esmena.
b) De comunicacions, en el qual s’han d’anotar les comunicacions que es facin al Cos de Policia sobre fets delictius de què tinguin coneixement a conseqüència d’actuacions professionals, així com en relació amb qualssevol circumstàncies o informacions rellevants per a la prevenció, el manteniment o el restabliment de la seguretat pública, i també les referides als requeriments de col·laboració rebuts, amb indicació de la data de cada comunicació i indicació del seu contingut.
c) De formació del seu personal de seguretat, en què s’han d’anotar la data, la durada i el contingut de la formació seguida pel seu personal de seguretat privada.
d) D’alarmes, en què s’han d’anotar el moment i el lloc on es produeixi l’alarma, el motiu i el resultat de la verificació duta a terme.
Capítol tercer. Despatxos de detectius privats
Article 10 — Assegurances dels despatxos de detectius privats
Els despatxos de detectius privats han de contractar i mantenir vigent, amb una companyia autoritzada al territori nacional, una pòlissa d’assegurances que cobreixi les responsabilitats civils que dimanen directament o indirectament de la seva activitat, per un import mínim de cent mil euros. Aquest import pot ser revisat anyalment per ordre de la persona titular del ministeri competent en matèria d’interior.
Article 11 — Mesures de seguretat
1. Els despatxos de detectius privats han de comptar, com a mínim, amb una connexió a una central receptora d’alarmes que es trobi en territori andorrà.
2. També han de comptar amb les següents mesures de seguretat informàtica necessàries per garantir la confidencialitat dels resultats de les seves investigacions i de les dades relatives als seus clients.
Article 12 — Llibre registre d’investigacions
Els despatxos de detectius privats han de portar un llibre registre, de conformitat amb les normes de l’article 3, en el qual s’ha d’anotar cada servei o investigació contractada o subcontractada, amb indicació de les dades següents: número d’ordre assignat a l’encàrrec (que ha de ser correlatiu), dates d’inici i de finalització de la contractació, nom i cognoms o denominació social de la persona contractant i de la persona investigada, en cas que es conegui la seva identitat, i el tipus d’assumpte d’investigació.
Capítol quart. Empreses privades amb vigilància pròpia
Article 13 — Obligacions
1. Les empreses privades amb vigilància pròpia han de:
a) Comunicar per escrit, a través del director de seguretat o del responsable de l’empresa, al Registre de seguretat privada les altes i baixes del seu personal de seguretat privada en el termini màxim de cinc dies hàbils.
b) Contractar i mantenir vigent una pòlissa d’assegurances en les condicions previstes a l’apartat 1 de l’article 6.
c) Garantir la formació i l’actualització professional del seu personal de seguretat privada en els termes previstos a l’article 7.
d) Portar els llibres registre previstos a les lletresbadde l’article 9.
2. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei de seguretat privada, les empreses privades amb vigilància pròpia que tinguin en plantilla més de deu vigilants han de disposar obligatòriament d’un director de seguretat, que assumeix les funcions previstes en l’article 28 de la Llei referida i en aquest Reglament.
Capítol cinquè. Personal de seguretat privada
Article 14 — Nivell de coneixement del català
1. Per obtenir l’autorització d’exercici com a director de seguretat o detectiu privat, és necessari acreditar el nivell B2 de llengua catalana, a través d’un diploma oficial emès pel Govern d’Andorra, o d’un títol, diploma o certificat equivalent degudament reconegut pel Govern d’Andorra.
2. Per obtenir l’autorització d’exercici com a vigilant de seguretat privada o escorta privat, és necessari acreditar el nivell B1 de llengua catalana, a través d’un diploma oficial emès pel Govern d’Andorra, o d’un títol, diploma o certificat equivalent degudament reconegut pel Govern d’Andorra.
Article 15 — Condicions de titulació específiques dels detectius privats
1. Per obtenir l’autorització d’exercici com a detectiu privat, és necessari disposar d’una titulació d’ensenyament superior, com a mínim, del nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en l’àmbit de la investigació privada, emesa o reconeguda pel Govern d’Andorra.
2. Igualment, poden obtenir l’autorització d’exercici com a detectiu privat les persones que disposin d’una qualificació professional, com a mínim, equivalent a:
a) Un certificat que sancioni un cicle d’estudis secundaris complementat amb una formació professional específica en matèria d’investigació privada, emès per una entitat reconeguda com a centre de formació pel ministeri competent en matèria d’interior, en els termes previstos a l’article 25 de la Llei de seguretat privada; o.
b) Un certificat que sancioni un cicle d’estudis secundaris complementat amb una formació professional específica en matèria d’investigació privada o un període de pràctica professional, adquirit en un estat membre de la Unió Europea, que permeti l’exercici de la professió a l’estat membre de què es tracti i que sigui reconegut pel ministeri competent en matèria d’interior.
Article 16 — Condicions de titulació específiques dels directors de seguretat
1. Per obtenir l’autorització d’exercici com a director de seguretat, és necessari disposar d’una titulació d’ensenyament superior, com a mínim, del nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en l’àmbit de la seguretat privada, emesa o reconeguda pel Govern d’Andorra.
2. Igualment, poden obtenir l’autorització d’exercici com a director de seguretat les persones que disposin d’una qualificació professional, com a mínim, equivalent a:
a) Un certificat que sancioni un cicle d’estudis secundaris complementat amb una formació professional específica en matèria de seguretat privada, emès per una entitat reconeguda com a centre de formació pel ministeri competent en matèria d’interior, en els termes previstos a l’article 25 de la Llei de seguretat privada; o.
b) Un certificat que sancioni un cicle d’estudis secundaris complementat amb una formació professional específica en matèria de seguretat privada o un període de pràctica professional, adquirit en un estat membre de la Unió Europea, que permeti l’exercici de la professió a l’estat membre de què es tracti i que sigui reconegut pel ministeri competent en matèria d’interior.
Article 17 — Proves per accedir a les professions de vigilant privat i d’escorta privat
1. Per obtenir l’autorització d’exercici com a vigilant privat o escorta privat, és necessari superar les proves oficials de coneixements i capacitats que siguin convocades del ministeri competent en matèria d’interior, com a mínim cada dos anys. Sense perjudici d’això, el ministeri referit pot convocar una prova sense esperar aquest termini si el nombre de candidats en justifica la convocatòria.
2. Poden participar en la prova les persones majors d’edat, de nacionalitat andorrana o que disposin d’una autorització d’immigració vigent que els permeti treballar al Principat d’Andorra.
3. La prova es fa en l’idioma oficial del Principat d’Andorra, pot ser oral i/o escrita, i ha d’avaluar com a mínim els coneixements de les matèries següents: dret constitucional, dret penal, dret administratiu en matèria de seguretat pública, particularitats legals i administratives del sector de la seguretat privada, i coneixement de les institucions i la geografia del país.
4. A més de les persones previstes al segon paràgraf de la lletra
k
de l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei de seguretat privada, resten exonerades d’efectuar les proves previstes en aquest article les persones que puguin acreditar un nivell de titulació equivalent als previstos a l’article 16 o que disposin d’un certificat o habilitació que acrediti una formació professional específica en matèria de seguretat privada o un període de pràctica professional, adquirit en un estat membre de la Unió Europea, que permeti l’exercici de la professió a l’estat membre de què es tracti i que sigui reconegut pel ministeri competent en matèria d’interior. Les exoneracions introduïdes per aquest apartat s’apliquen sempre que la persona interessada no hagi deixat d’exercir les funcions de seguretat privada des de fa més de tres anys.
Article 18 — Procediment de les proves
1. La convocatòria de les proves previstes a l’article anterior s’efectua mitjançant un avís que es publica al
Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
, en què es precisen el dia, l’hora i el lloc en què es farà la prova, els requisits que s’exigeixen per inscriure-s’hi, si alguna de les parts és oral i la puntuació mínima requerida per ésser considerat apte.
2. El termini entre la convocatòria i la realització de la prova no pot ser inferior a quatre mesos, perquè els sol·licitants admesos a participar-hi puguin obtenir la informació complementària oportuna per preparar-la.
3. Dins del mes següent a la publicació de la convocatòria, les persones candidates han de presentar una sol·licitud al ministeri competent en matèria d’interior i adjuntar-hi una còpia de la documentació personal i dels documents restants que acrediten el compliment dels requisits establerts a l’article anterior.
4. En el termini màxim d’un mes a comptar de la presentació de la sol·licitud, el ministeri comunica a les persones sol·licitants si han estat o no admeses com a candidates a participar en la prova. En cas que una persona no sigui admesa com a candidata, el ministeri ha de motivar la denegació de la seva sol·licitud i reemborsar l’import abonat en concepte de preu públic.
5. La inscripció dona dret a examinar-se a dos convocatòries consecutives. Només en cas de causa major justificada no es considera esgotada la convocatòria i es posposa fins a la convocatòria següent.
6. La prova és organitzada i efectuada conjuntament pel ministeri competent en matèria d’interior i el Cos de Policia, que es constitueixen en comissió avaluadora i que poden requerir els assessoraments que creguin convenients. La comissió avaluadora està formada per la persona titular del ministeri competent en matèria d’interior o la persona en qui delegui i dos membres del Cos de Policia designats pel director del Cos de Policia; es poden designar dos membres suplents per a cadascuna de les persones referides anteriorment.
7. L’anàlisi i la correcció de la prova corresponen a la comissió avaluadora, que té la potestat de decidir sobre qualsevol circumstància que es produeixi en el transcurs de tot el procés de la convocatòria.
8. Una vegada efectuada i corregida la prova, el ministeri competent en matèria d’interior comunica el resultat a les persones candidates en el termini màxim de dos mesos.
9. Per facilitar la gestió i la comunicació entre el ministeri competent en matèria d’interior i les persones candidates, i si no indiquen el contrari, es considera com a mitjà fefaent de la notificació la comunicació a través d’un correu electrònic dirigit a l’adreça electrònica que indiqui la persona sol·licitant en la sol·licitud d’inscripció.
Article 19 — Compromís de confidencialitat
Per obtenir l’autorització d’exercici de les professions de seguretat privada, és necessari signar un compromís de confidencialitat, que ha de ser conservat per l’empresa i segons el model establert a l’annex I.
Article 20 — Uniformitat i distintius
1. La uniformitat i els distintius dels professionals de seguretat privada no es poden confondre amb els del Cos de Policia, ni amb els de qualsevol altre cos especial de l’Administració pública.
2. No es pot utilitzar una uniformitat diferent de la reglamentària, ni vestir l’uniforme o fer ús dels distintius fora dels horaris i dels llocs del servei de seguretat privada.
3. No obstant el que preveu l’apartat anterior, poden utilitzar-se la uniformitat i els distintius en els supòsits següents:
a) En els desplaçaments als despatxos del Cos de Policia per raó dels serveis de seguretat privada.
b) En els motivats per necessitats personals en la rodalia del lloc del servei de seguretat privada i durant els desplaçaments per anar o tornar del lloc de treball.
d) En els motivats per qualsevol causa de força major.
4. Les funcions dels vigilants privats únicament poden ser desenvolupades vestint l’uniforme i utilitzant els distintius que compleixin les condicions previstes a l’annex II, excepte quan assumeixen funcions d’escorta o en qualsevol dels supòsits següents, prèvia autorització del director del Cos de Policia, a sol·licitud de l’empresa de seguretat privada i sempre que no interactuïn presencialment amb els ciutadans:
a) Serveis de videovigilància.
b) Serveis de monitorització de centrals d’alarma.
c) Altres serveis en què concorrin circumstàncies que així ho aconsellin.
Article 21 — Carnet professional dels vigilants privats
1. L’empresa al servei de la qual hagi de treballar el vigilant ha de lliurar un carnet professional una vegada que el vigilant ha obtingut la corresponent autorització d’exercici.
2. El carnet professional emès per l’empresa ha de contenir la informació següent:
a) Denominació i número de telèfon de l’empresa de seguretat.
b) Nom i cognom del vigilant privat.
c) Data i número d’autorització d’exercici.
d) Data d’emissió del carnet professional.
Article 22 — Armes de foc i mitjans de defensa
1. El port d’armes de foc per part dels vigilants privats s’ha d’efectuar de conformitat amb les condicions previstes al Reglament d’armes.
2. Els mitjans de defensa no es poden confondre amb els del Cos de Policia, ni amb els de qualsevol altre cos especial de l’Administració pública, i no es poden portar fora dels horaris i dels llocs del servei de seguretat privada.
3. Per prestar els serveis previstos a les lletres
a, c, d, e
i
g
de l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei de seguretat privada, els vigilants privats poden portar una porra o defensa, així com els grillons de seguretat, de tipus manilla. Així mateix, poden portar, com a mitjans de defensa, polvoritzadors de defensa personal d’una capacitat igual o inferior a 500 ml o armes d’impulsió elèctrica de contacte que permetin provocar un xoc elèctric, segons el que està previst al Reglament d’armes.
4. Durant la prestació de serveis de seguretat privada amb armes de foc, previstos a l’article 27, es pot fer ús d’armilles antibales. L’autorització de serveis corresponent pot establir l’obligatorietat de fer-ne servir, en funció del risc que en dimani.
Article 23 — Circumstàncies sobrevingudes
1. Sense perjudici del que preveu el Reglament d’armes quant a la revocació dels permisos d’armes, si en relació amb un vigilant privat hi ha incidències, símptomes o indicis suficients per creure que li ha sobrevingut algun problema físic, psíquic o sensorial que el pot afectar negativament o que el pot fer no apte per a l’activitat que ha de desenvolupar, o que pugui posar en perill la seva integritat física o la d’altri, el director de seguretat o el responsable legal de l’empresa li pot retirar les armes de foc, la documentació corresponent a aquestes armes i els mitjans de defensa fins que s’acrediti la seva aptitud mitjançant les proves físiques i psicològiques establertes a l’annex 1 del Reglament d’armes.
2. Les circumstàncies previstes a l’apartat anterior s’han de comunicar per escrit immediatament al director del Cos de Policia. En cas de disposar d’un director de seguretat, aquesta comunicació l’ha d’efectuar la persona que assumeixi aquestes funcions. En cas contrari, l’ha de fer el responsable legal de l’empresa.
Capítol sisè. Formació inicial i continuada. Centres de formació
Article 24 — Formació inicial
1. Els vigilants de seguretat i els escortes privats han de seguir obligatòriament una formació inicial que compleixi els requisits previstos en aquest article i han d’obtenir per a totes i cadascuna de les matèries seguides la nota que acrediti la superació del curs. Resten excloses de l’obligació de seguir la formació inicial les persones que puguin acreditar un nivell de titulació equivalent als previstos a l’article 16.
2. La formació inicial es pot fer en un centre de formació nacional autoritzat o pot ésser assumida per professionals d’una empresa estrangera autoritzada pel Govern i dedicada a la formació en matèria de seguretat. La formació ha de complir els estàndards internacionals en prevenció i seguretat integral.
3. Els cursos de formació inicial han de tenir una durada mínima de seixanta hores per als vigilants de seguretat i de cent hores per als escortes privats.
4. Els cursos de formació inicial han d’incloure els mòduls de formació tècnica professional corresponents als serveis que presta el personal de seguretat privada i han d’incorporar un mòdul relatiu a la deontologia professional i al tracte envers el ciutadà.
5. La formació pot impartir-se de manera presencial o a distància, o bé de manera mixta, mitjançant la combinació de totes dos modalitats. Tots els cursos de formació inicial, en la seva delimitació horària, poden comprendre un percentatge màxim del cinquanta per cent de formació a distància; han d’impartir-se, obligatòriament, amb caràcter presencial els ensenyaments de naturalesa tècnica professional.
6. La formació inicial ha d’efectuar-se dins el termini de sis mesos des de l’obtenció de l’autorització d’exercici professional.
Article 25 — Formació continuada
1. Els vigilants de seguretat i els escortes privats han de seguir obligatòriament una formació continuada, que ha de garantir el perfeccionament i l’actualització permanent del nivell d’aptitud i coneixements necessaris per a l’exercici professional.
2. Les empreses de seguretat privada i les empreses amb vigilància pròpia han de programar anualment les accions formatives per al seu personal que estiguin relacionades amb les activitats que desenvolupen. Igualment, les empreses referides han d’assegurar la formació i actualització professional del seu personal mitjançant la seva assistència a cursos anuals de formació sobre les qüestions jurídiques que afectin l’exercici de la professió que hagin experimentat modificació o sobre matèries tècniques que hagin presentant una evolució substancial.
3. Els vigilants privats i els escortes privats han d’efectuar, com a mínim, un curs de formació continuada a l’any. El còmput del termini referit s’inicia a partir de la data de la formació inicial o, en cas que no s’hagi efectuat en aplicació de l’apartat 1 de l’article anterior, des de la data de contractació, sense que puguin transcórrer més de dotze mesos sense seguir cap formació continuada i sense que es pugui entendre que hi ha hagut interrupció del termini per successives contractacions dins la mateixa empresa.
4. En cas que el personal de seguretat privada referit en aquest article presti els seus serveis, simultàniament, en diverses empreses de seguretat privada, l’obligació de garantir l’assistència als cursos anuals correspon, en tot cas i per separat, a cadascuna de les empreses.
5. Els cursos de formació continuada poden seguir-se en alguna de les formes previstes a l’apartat 2 de l’article anterior, i han de tenir una durada mínima de deu hores lectives, amb un percentatge mínim de formació presencial del cinquanta per cent.
6. Es poden considerar com a formació continuada les jornades, conferències, cursos o seminaris organitzats o impartits pels cossos especials o per les forces de seguretat dels estats membres de la Unió Europea, sempre que es disposi del certificat d’assistència corresponent o, si escau, del certificat d’haver superat el curs. També es poden considerar com a formació continuada els cursos d’especialització en algun àmbit específic de la seguretat privada.
Article 26 — Centres de formació
1. Els centres de formació del personal de seguretat privada requereixen, per obrir i funcionar, la corresponent autorització de la persona titular del ministeri competent en matèria d’interior, i han de reunir, a més de les autoritzacions administratives que siguin necessàries per crear aquest tipus de centre, els requisits següents:
a) La relació de professors acreditats, que han de disposar de la titulació prevista per als directors de seguretat, d’acord amb l’article 16, excepte en el cas dels monitors de tir, si n’hi ha, que han de disposar d’alguna de les titulacions previstes a l’apartat 2 de l’article 24 del Reglament d’armes.
b) Les instal·lacions i els mitjans adequats per al compliment dels seus fins, que han d’incloure, com a mínim:(i) Un espai per fer les pràctiques de reanimació.(i.
i) Una galeria de tir, en cas que s’imparteixin cursos relatius al maneig de les armes.
Aquests requisits es poden complir a través de l’acreditació, mitjançant l’acord o conveni corresponent, que es disposa del dret d’ús dels indrets anteriorment referits.
2. Les empreses de seguretat privada poden crear centres de formació i actualització per a personal de seguretat privada pertanyent o no a les seves plantilles, en els termes previstos en l’apartat anterior.
3. Els centres de formació han d’elaborar els programes de formació corresponent al personal de seguretat privada i aquests programes han de ser validats per la persona titular del ministeri competent en matèria d’interior.
4. La publicitat que facin els centres de formació, així com els logotips, anagrames i altres mitjans materials que utilitzin, no poden confondre’s amb els del Cos de Policia, ni amb els de qualsevol altre cos especial de l’Administració pública, ni utilitzar-se juntament amb aquests últims, llevat d’autorització expressa.
Capítol setè. Requisits específics per a determinats serveis de seguretat privada
Article 27 — Serveis amb armes de foc
1. A criteri de l’empresa, els serveis següents es poden fer amb arma de foc:
a) Els de vigilància i protecció de joies, metalls preciosos, obres d’art, fons o qualsevol altre objecte que, pel seu valor històric o cultural, pugui requerir una vigilància i protecció especials, com ara els explosius, les armes o altres materials o objectes perillosos.
b) Els serveis de ronda o patrulla d’intervenció.
2. Excepcionalment, i sempre que les circumstàncies ho justifiquin, en casos d’especial risc i necessitat degudament acreditats, la persona titular del ministeri competent en matèria d’interior o per delegació el director del Cos de Policia pot autoritzar els serveis de protecció personal amb arma de foc. En aquest cas, s’ha d’acreditar que l’escorta privat compleix els requisits previstos en el Reglament d’armes per a l’obtenció del permís d’armes A2.
3. El port d’una arma de foc per part d’un escorta privat resta sotmès a les mateixes condicions que les establertes en la Llei de seguretat privada i en aquest Reglament quant al port d’armes per part dels vigilants privats.
Article 28 — Serveis de transport de seguretat
1. Les empreses de seguretat que assumeixen serveis de transport de seguretat han de reunir els dispositius de seguretat mínims i l’assegurança previstos a l’apartat 5 de l’article 36 de la Llei de seguretat privada, a la lletra
c
de l’apartat 3 de l’article 5 i a l’apartat 2 de l’article 6 d’aquest Reglament.
2. Les empreses privades amb vigilància pròpia poden transportar els seus fons i objectes de valor sempre que compleixin les condicions previstes a l’apartat anterior, excepte pel que respecta a l’obligació de disposar de l’assegurança prevista a l’apartat 5 de l’article 36 de la Llei de seguretat privada i a l’apartat 2 de l’article 6 d’aquest Reglament.
Article 29 — Serveis d’instal·lació i manteniment
1. Els aparells, equipaments, dispositius i sistemes de seguretat connectats a centrals receptores d’alarmes, centres de control o de videovigilància han de comptar amb el certificat d’homologació d’acord amb la normativa vigent a la Unió Europea.
2. Els serveis de manteniment han d’incloure les revisions preventives dels aparells, equipaments, dispositius i sistemes de seguretat connectats a centrals receptores d’alarmes, centres de control o de videovigilància necessàries per garantir el seu bon funcionament. Aquestes revisions s’han de portar a terme de conformitat amb el que disposi la norma tècnica de normalització i certificació corresponent o conformement al que disposin les possibles especificacions tècniques que per a cadascun d’ells efectuïn els fabricants.
3. Les revisions preventives les poden fer directament els titulars de les instal·lacions, quan disposin del personal amb la qualificació requerida i dels mitjans tècnics necessaris, i sempre que no estiguin connectades a una central receptora externa.
4. Les empreses de seguretat privada dedicades als serveis d’instal·lació i de manteniment han de portar el llibre registre d’instal·lacions i revisions, de conformitat amb el que preveu la lletra
a
de l’article 9.
5. Les empreses de seguretat privada dedicades als serveis d’instal·lació i de manteniment han de disposar dels tècnics acreditats que tinguin les qualificacions adients per efectuar les revisions previstes als apartats anteriors i per atendre degudament les avaries dels sistemes de seguretat el manteniment dels quals s’hagin responsabilitzat, fins i tot en dies festius, en el termini de les vint-i-quatre hores següents al moment en què hagin estat requerides a aquest efecte.
Tenen la condició de tècnics acreditats les persones que disposin de la formació tècnica i operativa específica per instal·lar i mantenir els aparells, equipaments, dispositius i sistemes de seguretat connectats a centrals receptores d’alarmes, centres de control o de videovigilància. Les empreses de seguretat han de portar un llibre registre d’aquesta formació en els mateixos termes que els previstos a la lletra
d
de l’article 9.
Article 30 — Serveis dels detectius privats
1. Els detectius privats han d’elaborar un informe per a cada servei efectuat, en el qual han d’incloure, com a mínim, la informació següent:
a) Número de registre assignat al servei o serveis de recerca privada que es corresponguin amb el contracte de què es tracti.
b) Noms, cognoms i documentació personal de la persona que ha encarregat i contractat el servei d’investigació. Quan el client hagi actuat en nom i representació d’una persona física, se n’han de fer constar les dades personals; i quan ho faci en representació d’una persona jurídica, s’ha de fer constar, a més, la seva denominació social i el seu número de registre.
c) Objecte de la contractació, amb especificació de la seva finalitat i de les raons que la motiven.
d) Actuacions efectuades i desenvolupament de la investigació.
e) Resultats obtinguts en relació amb l’objecte de la contractació.
f) Número d’autorització del detectiu o dels detectius privats intervinents en la prestació del servei o els serveis objecte de contractació, tant pel que respecta als integrats en el mateix despatx de detectius privats contractat com els altres integrats en un altre o altres despatxos cessionaris o subcontractats.
g) Mitjans d’investigació emprats per a l’obtenció d’informació i aportació de proves sobre les conductes i els fets privats relacionats amb els aspectes a què es refereix l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei de seguretat privada.
h) Detalls d’annexos documentals, fotogràfics, audiovisuals o altres que serveixin de suport a l’informe, susceptibles d’utilització com a material probatori.
i) Signatures del detectiu o dels detectius privats que van elaborar l’informe i les del representant legal o titular o titulars dels despatxos de detectius privats.
2. L’informe emès, després de lliurar-lo al client, pot ser objecte d’ampliació, rectificació o aclariment, íntegrament o parcialment, quan concorrin circumstàncies objectives i rellevants que així ho aconsellin, o si s’ha tingut coneixement amb posterioritat de fets determinants per a la recerca que, si s’haguessin sabut abans, s’haurien inclòs en l’informe, o a causa d’errors o deficiències transcendents a l’hora de confeccionar-lo, o a instàncies del mateix client. En qualsevol cas, s’ha d’informar d’aquest fet el client i, si escau, els òrgans judicials i policials interessats.
3. Els despatxos de detectius privats poden emetre informes preliminars o parcials amb la finalitat de fixar els punts de partida de les actuacions que cal practicar o donar compte dels avenços de la investigació als seus clients, així com facilitar als clients notes aclaridores o extractes d’aquests informes.
Igualment, poden emetre, a sol·licitud del client, ampliacions a l’informe d’investigació, o extractes d’aquest informe, respecte d’aspectes puntuals de la investigació, quan la rellevància dels fets es conegui amb posterioritat a la confecció de l’informe inicial. Aquest tipus d’informes ha de constar en l’expedient de contractació juntament amb l’informe d’investigació.
jurisprudència.ad