Únicament els dipòsits de capa simple soterrats o en fossa tancada, i en general els que no siguin accessibles, han de passar una prova d’estanquitat cada cinc anys.
En el cas de dipòsits accessibles i visibles íntegrament, la prova d’estanquitat s’ha de reemplaçar per una inspecció visual i un mesurament dels gruixos del dipòsit.
No es permet efectuar una prova d’estanquitat en un dipòsit de plàstic.
Les aigües de neteja de les instal·lacions d’hidrocarburs s’han de tractar com un residu, mitjançant un gestor de residus autoritzat.
Les proves d’estanquitat s’han de realitzar seguint un dels dos mètodes que es detallen a continuació:
1. Mètode hidràulic
Aquesta prova només es pot fer amb aigua i cal haver netejat el dipòsit prèviament.
Quan s’utilitzi el mètode de control hidràulic, el valor de la pressió hidràulica de la prova es mantindrà a 0,5 bar durant trenta minuts.
Es considera que la instal·lació és estanca si no es detecta cap caiguda de pressió estabilitzada de més de 20 mbar al cap de trenta minuts un cop s’ha estabilitzat la pressió de prova.
Un cop acabada la prova d’estanquitat, l’aigua que s’ha utilitzat ha de tractar-se com a residu mitjançant un gestor de residus autoritzat. En el cas que el dipòsit no sigui estanc, cal buidar igualment l’aigua del dipòsit de manera immediata.
2. Mètode acústic
El mètode acústic per al control de l’estanquitat es pot emprar sempre que es controli i es garanteixi la traçabilitat de la variació de la depressió i de les diferències d’altura dels nivells abans i després de la depressió, per la qual cosa s’han de registrar els senyals rebuts durant sis minuts per cada sensor. El sistema també ha de garantir la detecció d’una fuita de com a mínim 100 ml/h i ha d’estar avaluat amb el procediment indicat a l’informe UNE 53968.
Les proves d’estanquitat s’han de fer amb el dipòsit buit i net.
Amb aquest mètode, una instal·lació es considera estanca quan:
a) El registre s’ha efectuat durant la duració total predefinida.
b) Qualsevol mesura superior al valor de referència pot ser justificada pel tècnic de l’empresa d’inspecció i control que certifica el resultat de la prova com una conseqüència de sorolls parasitaris i no per una manca d’estanquitat.
c) Les mesures han estat pròximes als valors de referència, excloses les parasitàries indicades pel tècnic que certifica la prova, durant tota la duració de la prova i si el tècnic que certifica la prova no ha detectat ni registrat cap senyal de fuita.