Reglament, del 20 de febrer del 2019, relatiu a la identificació, el registre, les normes zoosanitàries i el moviment no comercial dels animals de companyia

42 articles4 versionsText oficial consolidat

/

Títol preliminar. Disposicions generals

Article 1 — Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament estableix les normes zoosanitàries, d’identificació i de registre aplicables als animals de companyia, així com els requisits zoosanitaris aplicables específicament durant el moviment no comercial d’aquests animals.

2. Aquest Reglament s’aplica sense perjudici de la normativa vigent relativa a la identificació, el registre i la protecció de la fauna salvatge, en particular per al control del seu comerç, i a la identificació i el registre dels animals de renda. D’igual manera, s’aplica sense perjudici de la normativa vigent per la qual s’estableixen les condicions del transport, la importació i l’exportació d’animals salvatges.

3. Aquest Reglament no s’aplica al moviment comercial d’animals de companyia.

4. Aquest Reglament no afecta l’aplicació d’altres normes basades en consideracions diferents de les zoosanitàries que limitin el moviment de determinades espècies o races d’animals de companyia.

Títol I. Identificació i registre dels animals de companyia

Article 2 — Definicions

Sentències

Als efectes del títol I s’entén per:

a) Animal de companyia: qualsevol animal domèstic que conviu amb les persones i que habitualment no té congèneres de la mateixa espècie en estat salvatge. Compleix la funció de ser útil a les persones en qualsevol aspecte que no sigui obtenir-ne productes, sinó qualsevol servei relacionat amb el lleure;

b) Transponedor: el dispositiu d’identificació mitjançant radiofreqüència passiu i només de lectura;

c) Genotipatge: sistema d’anàlisi de l’ADN de gossos que permet establir una relació inequívoca entre un animal determinat i una mostra biològica no identificada prèviament;

d) Document d’identificació: el document elaborat de conformitat amb el model establert en la part 1 de l’annex II que permet identificar clarament l’animal de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I i verificar la conformitat de la seva situació sanitària amb les disposicions d’aquest Reglament;

e) Gos de teràpia: el gos que ha estat ensinistrat en un centre especialitzat reconegut oficialment per intervenir en sessions d’interacció assistida amb animals, amb persones a qui aporta un benefici en el procés terapèutic o educatiu;

f) Gos d’assistència: el gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per donar assistència a persones amb alguna discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o altres malalties en què el suport d’un gos ensinistrat ha assolit resultats positius de manera demostrable;

g) Autoritat competent: l’òrgan administratiu al qual la Llei de tinença i de protecció d’animals vigent atribueix les competències per vetllar pel compliment de les disposicions relatives a la identificació i el registre dels animals de companyia.

Article 3 — Obligació d’identificar els animals de companyia

Sentències

1. Tots els animals de companyia han de ser degudament identificats.

2. El propietari de l’animal de companyia té l’obligació de proveir-lo d’identificació en un termini màxim de quatre mesos a partir de la data de naixement.

3. Qualsevol animal de companyia que es comercialitzi, se cedeixi o es doni en adopció ha de lliurar-se identificat. És obligació de qui lliura l’animal entregar-lo identificat i és obligació de qui el rep exigir-ne la identificació. En cas d’incompliment, el nou propietari de l’animal queda igualment obligat a identificar-lo en els termes establerts en aquest Reglament.

4. En cas que el propietari de l’animal de companyia refusi identificar-lo, el veterinari responsable de la identificació ho ha de notificar al Departament d’Agricultura mitjançant l’aplicació informàtica escaient.

Article 4 — Marcatge

Sentències

1. Els animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I es marquen amb la implantació d’un transponedor amb els requisits tècnics següents:

a) Que compleixi la norma ISO 11784 i apliqui la tecnologia HDX o FDX-B;

b) Que pugui ser llegit amb un dispositiu de lectura compatible amb la norma ISO 11785.

2. Quan el transponedor no compleixi els requisits de l’apartat 1, el propietari o la persona autoritzada a realitzar el moviment no comercial ha de proporcionar els mitjans necessaris per a la lectura del transponedor en qualsevol moment en què es requereixi la comprovació de la identificació de l’animal.

3. El Departament d’Agricultura subministra els transponedors als veterinaris legalment establerts. El codi d’identificació únic per a cada transponedor consta de quinze dígits, les tres primeres xifres dels quals es corresponen amb el codi de país, que per a Andorra és el 020 segons la norma ISO 3166.

4. La implantació del transponedor l’efectuen els veterinaris legalment establerts. El transponedor s’implanta, en condicions òptimes d’asèpsia, a la banda esquerra del coll de l’animal. En cas que, a criteri facultatiu, no sigui possible, s’implanta a la zona de la creu, entre les espatlles, i es fa constar expressament en el document oficial d’identificació per a animals de companyia.

5. Els animals de les espècies considerades en la part B de l’annex I són marcats o descrits de conformitat amb el Reglament referent a la classificació i a l’establiment de les condicions d’atorgament de l’autorització de nucli zoològic per a espècies de la fauna salvatge, les obligacions de funcionament, el tipus d’instal·lacions i les condicions que han de complir aprovat pel Decret del 16-3-2005.

6. Tenint en compte la diversitat de les espècies considerades en la part B de l’annex I, el veterinari responsable de la identificació pot aplicar, a criteri facultatiu, altres sistemes d’identificació diferents dels que estableix el Reglament esmentat a l’apartat 5 sempre que quedi garantit el vincle entre l’animal i el seu document d’identificació.

7. En el cas d’il·legibilitat del marcatge, el veterinari legalment establert responsable de la identificació de l’animal de companyia procedeix a marcar-lo de nou, i ho fa constar en el document oficial d’identificació.

Article 5 — Genotipatge dels gossos

Sentències

1. Els gossos han de ser identificats no només amb el transponedor establert a l’apartat 1 de l’article 4, sinó també amb les dades obtingudes a partir del genotipatge de l’animal que permeti establir un perfil genètic únic.

2. La presa de mostra necessària per dur a terme el genotipatge la realitza un veterinari legalment establert en el termini màxim de quatre mesos a partir del naixement de l’animal.

3. El veterinari legalment establert fa constar el resultat del genotipatge al document d’identificació i introdueix aquesta informació a l’aplicació informàtica escaient.

Article 6

Sentències

1. El document d’identificació per a animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I té el format d’un passaport de conformitat amb el model establert a l’annex II i conté camps per inserir la informació següent:

a) La localització del transponedor o el tatuatge i, o bé la data d’aplicació o bé la data de lectura del transponedor o el tatuatge, així com el codi alfanumèric que indica el transponedor o el tatuatge;

b) El nom, l’espècie, la raça, el sexe, el color, la data de naixement indicada pel propietari i qualssevol altres característiques diferenciadores de l’animal de companyia;

c) El nom i les dades de contacte del propietari;

d) El nom, les dades de contacte i la signatura del veterinari legalment establert que lliura o omple el document d’identificació;

e) La signatura del propietari o del representant legal;

f) Els detalls sobre la vacunació antiràbica;

g) La data de la presa de la mostra de sang per a la titulació d’anticossos de la ràbia;

h) El respecte de qualsevol mesura sanitària preventiva contra malalties o infeccions altres que la ràbia;

i) El resultat del genotipatge en el cas dels gossos;

j) Qualsevol altra informació pertinent relativa a la situació sanitària de l’animal.

2. El passaport a què es refereix l’apartat 1 conté una referència formada pel codi AD seguit d’un codi alfanumèric únic les tres primeres xifres del qual es corresponen amb el codi de país 020, assignat a Andorra de conformitat amb la norma ISO 3166.

3. El veterinari legalment establert lliura el document d’identificació després de verificar que l’animal està degudament marcat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 4, d’omplir degudament els camps pertinents del document i que el propietari o el representant legal l’hagi signat. En el cas d’il·legibilitat del transponedor, el veterinari procedeix a marcar de nou l’animal i ho fa constar en el document d’identificació.

4. El veterinari que lliura el document d’identificació conserva el registre de la informació a què es refereix l’apartat 1 durant un termini mínim de tres anys o bé la consigna en el Registre d’Animals de Companyia mitjançant l’aplicació informàtica escaient.

5. En el cas que s’esgoti l’espai dels camps de les seccions del document d’identificació corresponents a la informació relativa a la propietat, la situació zoosanitària o la legalització, el veterinari lliura un nou document en què fa constar aquesta circumstància.

6. El document d’identificació ha de ser invalidat de manera irreversible en produir-se la mort de l’animal.

Article 7 — Distribució de documents d’identificació verges

Sentències

L’autoritat competent expedeix i subministra els documents d’identificació verges per a animals de companyia de les espècies considerades a la part A de l’annex I a demanda dels veterinaris legalment establerts i conserva la informació amb el nombre i les referències dels passaports distribuïts durant un termini mínim de tres anys.

Article 8 — Sistemes d’identificació

Sentències

1. Els animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I són identificats mitjançant el model de document d’identificació establert a l’article 6.

2. A més del que estableix l’apartat 1, el sistema d’identificació dels gossos inclou a més el resultat del genotipatge de l’animal.

3. Els animals de les espècies considerades en la part B de l’annex I són identificats d’acord amb la reglamentació específica sobre identificació i registre dels animals salvatges en captivitat.

Article 9 — Registre d’Animals de Companyia

Sentències

1. El Departament d’Agricultura tutela el Registre d’Animals de Companyia (en endavant, el “RAC”).

2. Correspon al RAC la gestió del conjunt de les dades generades pel procés d’identificació garantint-ne la fiabilitat i la confidencialitat. El RAC conté, almenys, les dades d’identificació de l’animal i les dades de caràcter personal del propietari necessàries per establir la relació amb un animal de companyia determinat.

Article 10 — Obligació de registrar els animals de companyia i requisits

Sentències

1. El propietari d’un animal de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I té l’obligació de registrar-lo en el RAC en el termini màxim de quatre mesos a partir de la data de naixement de l’animal.

2. El propietari d’un animal de companyia identificat fora d’Andorra, sempre que la identificació es consideri vàlida de conformitat amb l’article 6, està obligat a registrar-lo en un termini màxim de dos mesos després que l’animal entri a Andorra.

3. Quan un animal és cedit o venut, el nou propietari està obligat a registrar aquesta incidència en el RAC mitjançant la presentació d’un document establert d’acord amb el model descrit a la part I de l’annex X degudament signat per l’antic i pel nou propietari en un termini màxim de dos mesos.

4. Quan l’animal es mor, el propietari està obligat a registrar aquesta incidència en el RAC en el termini màxim de dos mesos, des de la mort de l’animal.

5. Els requisits necessaris per registrar un animal de companyia són:

a) Que l’animal estigui degudament marcat i identificat de conformitat amb els articles 4 i 6, segons escaigui;

b) Que el propietari sigui major d’edat i sojorni a Andorra, i si el propietari és menor d’edat, que tingui l’autorització dels pares o del tutor legal;

c) Que el propietari satisfaci la taxa per registrar animals establerta per llei.

Article 11 — Procediment de registre

Sentències

1. El veterinari responsable d’identificar l’animal de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I lliura al propietari de l’animal el document d’identificació d’acord amb el procediment establert a l’article 6 i introdueix, en un termini màxim de dos dies laborables, la informació corresponent al RAC mitjançant l’aplicació informàtica escaient.

2. En el cas d’un animal identificat fora d’Andorra, el propietari s’adreça a un veterinari legalment establert a l’efecte que verifiqui la identificació correcta de l’animal i introdueixi, en un termini màxim de dos dies laborables, la informació corresponent al RAC mitjançant l’aplicació informàtica escaient.

3. La introducció de les dades per part d’un veterinari legalment establert genera la inscripció i el registre definitiu dels animals domèstics de companyia al RAC.

4. En el moment en què el veterinari legalment establert lliura el document d’identificació al propietari de l’animal, aquest últim ha de pagar els actes i serveis que li han estat prestats, incloent-hi l’import de la taxa corresponent de registre de l’animal fixada per llei. A aquest efecte, el Departament d’Agricultura factura posteriorment i de forma mensual a cada veterinari legalment establert l’import vigent de la taxa pels serveis de registre dels animals en funció del nombre d’animals que hagi inscrit al RAC al llarg d’aquest període.

Article 12 — Reconeixement de la condició de gos de teràpia o d’assistència

Sentències

1. El reconeixement de la condició de gos utilitzat amb un objectiu terapèutic o assistencial es du a terme amb la presentació de la sol·licitud adreçada pel propietari al Departament d’Agricultura.

2. Amb la sol·licitud, el propietari ha d’aportar la documentació següent:

a) La còpia del document d’identificació del gos per al qual se sol·licita el reconeixement;

b) L’acreditació que el gos ha estat ensinistrat en un centre especialitzat i legalment establert, per dur a terme un acompanyament terapèutic o assistencial;

c) La memòria explicativa del tipus de treball terapèutic o assistencial per al qual el gos ha estat ensinistrat.

3. El Departament d’Agricultura resol la sol·licitud i en el cas que sigui positiva n’ordena la inscripció en el RAC. Per resoldre, el Departament d’Agricultura pot sol·licitar l’informe d’altres departaments de l’Administració per valorar el contingut documental acreditatiu presentat, especialment pel que fa als resultats provats sobre les persones que es beneficien de l’acompanyament de gossos amb finalitats terapèutiques o assistencials. Contra la resolució denegatòria, l’interessat hi pot recórrer d’acord amb el procediment establert pel Codi de l’Administració.

4. En el RAC s’ha de consignar, a més de les dades establertes a l’apartat 3 de l’article 11, l’especialitat terapèutica o assistencial del gos.

5. Un cop efectuada la inscripció, el Departament d’Agricultura expedeix i lliura al propietari del gos un carnet acreditatiu de la condició de gos de teràpia o d’assistència, en què figuren el nom, el codi del transponedor i l’especialitat terapèutica o assistencial i la identitat del propietari.

6. Els propietaris de gossos de teràpia o d’assistència inscrits al RAC han de presentar anualment al Departament d’Agricultura una còpia dels documents de control i seguiment de l’estat de salut físic i psíquic del gos, emesos per un veterinari legalment establert.

Article 13

Sentències

1. El reconeixement de la condició de gos de teràpia o d’assistència obtingut de conformitat amb l’article 12 pot ser suspès en els supòsits següents:

a) La incoació d’un expedient administratiu o judicial motivat per suposats danys provocats pel gos a persones o a altres animals;

b) La incoació d’un expedient administratiu o judicial motivat per una possible infracció del propietari de les disposicions de la Llei de tinença i de protecció d’animals vigent.

2. El reconeixement de la condició de gos de teràpia o d’assistència obtingut de conformitat amb l’article 12 pot ser retirat en els supòsits següents:

a) El propietari del gos notifica al RAC la sortida del gos d’Andorra de manera definitiva;

b) El propietari del gos notifica al RAC la voluntat de renunciar a aquest reconeixement;

c) Quan així ho disposi la decisió administrativa o judicial.

Títol II. Normes zoosanitàries

Article 14 — Objecte

Sentències

Aquest títol té per objecte desenvolupar les disposicions de l’article 21 del Decret legislatiu del 30-5-2018 de publicació del text refós de la Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals, que estableix l’obligació dels propietaris d’animals de companyia de complir les mesures sanitàries que estableixi el Govern.

Article 15 — Actuació dels veterinaris

Sentències

Els veterinaris han de consignar en el document d’identificació de l’animal de companyia qualsevol vacunació o tractament antiparasitari que li apliquin a fi de reflectir tota la informació necessària sobre la seva situació sanitària.

Article 16 — Vacunació contra la ràbia

Sentències

1. La vacunació contra la ràbia és obligatòria per a tots els gossos.

2. La vacunació contra la ràbia té caràcter voluntari en el cas de gats i fures, però esdevé obligatòria quan aquests animals s’hagin de desplaçar a l’estranger.

Article 17 — Requisits de la vacuna i de la vacunació antiràbiques

Sentències

1. La vacuna antiràbica ha de complir els requisits de la part 1 de l’annex III.

2. La vacunació ha de complir els requisits de la part 2 de l’annex III.

3. La primovacunació ha de tenir lloc quan l’animal de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I tingui com a mínim 12 setmanes de vida i abans que en tingui 24.

4. El veterinari responsable de la vacunació efectua una exploració clínica de l’animal abans de vacunar-lo per valorar el possible risc per a l’animal derivat de la inoculació de la vacuna en un moment determinat, sense que això suposi l’exempció de la vacunació de l’animal en el període durant el qual ha de ser vacunat.

5. Tots els animals han de ser identificats amb caràcter previ a la vacunació.

6. Excepcionalment, poden efectuar-se vacunacions en domicilis particulars i nuclis zoològics autoritzats quan el veterinari ho consideri adient.

7. El veterinari responsable de la vacunació consigna en el document d’identificació de l’animal les dades sobre el tipus de vacuna utilitzat i el lot utilitzat mitjançant l’aposició de l’etiqueta adhesiva, així com la data d’aplicació, la data d’establiment de la immunitat protectora, que mai no és inferior a 21 dies des de la finalització del protocol de vacunació establert pel fabricant.

8. Cal revacunar anyalment.

Títol III. Normes zoosanitàries per al moviment no comercial dels animals de companyia

Capítol primer. Disposicions generals

Article 18 — Definicions

Sentències

Als efectes del títol III s’entén per:

a) Moviment no comercial: qualsevol desplaçament d’un animal de companyia entre Andorra i els estats membres de la Unió Europea o la introducció o reintroducció a Andorra d’un animal de companyia procedent d’un país tercer que no tingui per objecte la venda ni la cessió de la propietat;

b) Animal de companyia: l’animal d’alguna de les espècies considerades en l’annex I que es desplaci amb el seu propietari o amb una persona autoritzada i que romangui durant el moviment no comercial sota la responsabilitat del propietari o de la persona autoritzada;

c) Propietari: la persona física o jurídica que figura com a propietari o representant legal en el document d’identificació;

d) Persona autoritzada: la persona física autoritzada per escrit pel propietari a efectuar el moviment no comercial de l’animal de companyia en nom seu;

e) Autoritat competent: l’òrgan administratiu al qual la Llei de tinença i de protecció d’animals vigent atribueix les competències per vetllar pel compliment de les disposicions relatives al control zoosanitari.

Article 19 — Obligacions generals

Sentències

No es pot prohibir, restringir o obstaculitzar per raons zoosanitàries el moviment no comercial d’animals de companyia que compleixin els requisits zoosanitaris establerts per aquest títol.

Article 20 — Nombre màxim d’animals de companyia

Sentències

1. El nombre màxim d’animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I que poden acompanyar el seu propietari o persona autoritzada durant un determinat moviment no comercial és de cinc.

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, es permet el moviment no comercial d’animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I en un nombre superior a cinc quan es donin les condicions següents:

a) Que el moviment no comercial dels animals de companyia es realitzi amb l’objectiu de participar en un concurs, exposició o manifestació esportiva, o en un entrenament per a una d’aquestes activitats;

b) Que el propietari o la persona autoritzada faciliti la prova escrita que els animals de companyia estan inscrits o participaran en una activitat de les considerades a la lletra a o amb una associació que organitzi aquestes activitats, i.

c) Que els animals de companyia tinguin més de sis mesos d’edat.

3. L’autoritat competent pot dur a terme controls per verificar l’exactitud de la informació facilitada de conformitat amb la lletra b de l’apartat 2.

4. Quan s’excedeixi de cinc el nombre d’animals de companyia i no es donin les condicions de l’apartat 2, s’aplica el reglament pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius vigent.

Capítol segon. Condicions aplicables al moviment no comercial d’animals de companyia entre Andorra i els estats membres de la Unió Europea

Article 21

Sentències

Només es poden desplaçar entre Andorra i els estats membres de la Unió Europea els animals de companyia considerats en la part A de l’annex I que compleixin les condicions següents:

a) Que estiguin marcats de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 4;

b) Que hagin estat objecte d’una vacunació antiràbica que compleixi els requisits de l’annex III;

c) Que compleixin les mesures sanitàries preventives contra malalties o infeccions altres que la ràbia que s’hagin adoptat en aplicació del capítol quart;

d) Que vagin acompanyats d’un document d’identificació degudament omplert i lliurat de conformitat amb l’article 33.

Article 22

Sentències

1. Sense perjudici de l’apartat 2, s’autoritza el moviment no comercial d’animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I:

a) De menys de 12 setmanes de vida i no vacunats contra la ràbia, o.

b) D’entre 12 i 16 setmanes de vida que, encara que estiguin vacunats contra la ràbia, encara no compleixin les disposicions establertes en l’annex III.

2. L’autorització establerta a l’apartat 1 es concedeix únicament si:

a) El propietari o la persona autoritzada facilita una declaració signada segons el model establert a la part II de l’annex X on exposa que els animals han estat allunyats, des del naixement fins a la data del moviment no comercial, del contacte amb animals salvatges d’espècies sensibles a la ràbia, o.

b) Els animals de companyia viatgen amb la mare, de qui encara depenen i a partir del document d’identificació de la mare es pot establir que abans de néixer s’havia subministrat a la mare una vacunació antiràbica conforme als requisits establerts a l’annex III.

Article 23

Sentències

Els animals de les espècies considerades en la part B de l’annex I només poden desplaçar-se si reuneixen les condicions següents:

a) Estan marcats o descrits de conformitat amb l’apartat 5 de l’article 4;

b) Compleixen les mesures preventives sanitàries contra malalties o infeccions altres que la ràbia establertes en virtut del capítol quart, i.

c) Van acompanyats d’un document d’identificació degudament omplert, lliurat de conformitat amb l’article 36.

Capítol tercer. Condicions aplicables al moviment no comercial d’animals procedents d’estats o d’una part del territori d’un estat no membre de la Unió Europea

Article 24

Sentències

1. Els animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I procedents d’un estat o d’una part del territori d’un estat no membre de la Unió Europea només poden desplaçar-se a Andorra quan es donin les condicions següents:

a) Estan marcats de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 4;

b) Han estat objecte d’una vacunació antiràbica que compleixi els requisits de validesa establerts a l’annex III;

c) Han estat sotmesos a una titulació d’anticossos de la ràbia que compleixi els requisits de validesa establerts a l’annex IV;

d) Compleixen les mesures sanitàries preventives contra malalties o infeccions altres que la ràbia que s’hagin adoptat en virtut del capítol quart, i.

e) Estan acompanyats d’un document d’identificació degudament omplert i lliurat de conformitat amb l’article 34.

2. Els animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I procedents d’un estat o d’una part del territori d’un estat no membre de la Unió Europea només poden desplaçar-se a Andorra quan hagin ingressat a l’espai de la Unió Europea a través d’un punt d’entrada de viatgers.

3. No obstant el que estableix l’apartat 2, els gossos que formen part de serveis oficials poden desplaçar-se a Andorra quan hagin ingressat a través de punts d’entrada diferents dels d’entrada de viatgers de la Unió Europea, sempre que aquest desplaçament hagi estat prèviament autoritzat per l’autoritat competent escaient com a part d’un contingent que es desplaça a Andorra.

Article 25

Sentències

1. Sense perjudici de l’apartat 2, s’autoritza el moviment no comercial d’animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I procedents d’un estat o d’una part del territori d’un estat inclòs a la llista establerta de conformitat amb els apartats 1 i 2 de l’article 27:

a) De menys de 12 setmanes de vida i no vacunats contra la ràbia, o.

b) D’entre 12 i 16 setmanes de vida que, encara que estiguin vacunats contra la ràbia, encara no compleixin les disposicions establertes en l’annex III.

2. L’autorització establerta a l’apartat 1 es concedeix únicament si:

b) Els animals de companyia viatgen amb la mare, de qui encara depenen, i a partir del document d’identificació de la mare es pot establir que abans de néixer s’havia subministrat a la mare una vacunació antiràbica conforme als requisits establerts a l’annex III.

Article 26

Sentències

No obstant el que estableix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 24, la prova de titulació d’anticossos no és necessària per als animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I procedents d’un estat o d’una part del territori d’un estat inclòs a la llista establerta de conformitat amb els apartats 1 i 2 de l’article 27:

a) Directament, o.

b) després de residir exclusivament en un o diversos d’aquests territoris o països, o.

c) després de transitar per un territori o país no inclòs a la llista establerta de conformitat amb els apartats 1 i 2 de l’article 27, a condició que el propietari o la persona autoritzada faciliti una declaració signada segons el model establert a la part III de l’annex X on exposi que, durant el trànsit, els animals de companyia no han estat en contacte amb animals d’espècies sensibles a la ràbia i han estat confinats en un mitjà de transport o en el recinte d’un aeroport internacional.

Article 27 — Elaboració de la llista de territoris i països

Sentències

1. La part I de l’annex V constitueix la relació de territoris o països que apliquen normes amb contingut i efectes equivalents als de les disposicions dels capítols segon i sisè.

2. La part II de l’annex V constitueix la relació de territoris o països que reuneixen les condicions següents:

a) L’obligatorietat de notificar a l’autoritat competent els casos de ràbia;

b) L’establiment d’un sistema de vigilància efectiva de la ràbia, amb un programa de detecció primerenca per garantir la investigació i la notificació dels animals sospitosos de patir la ràbia;

c) L’estructura i l’organització dels serveis veterinaris i de control i les competències, el sistema de supervisió i els mitjans humans i tècnics de què disposen aquests serveis són suficients per:i. aplicar i executar efectivament la legislació nacional sobre moviment no comercial d’animals de companyia, iii. garantir la validesa i l’expedició conforme dels documents d’identificació;

d) Les normes sobre la prevenció i el control de la ràbia són vigents i són aplicades de forma efectiva per minimitzar el risc d’infecció dels animals de companyia, incloses les normes relatives a la importació d’animals de companyia des d’altres països o territoris i, quan escaigui, relatives als aspectes següents:i. el control de les poblacions de gossos i gats errants,ii. la vacunació dels animals domèstics contra la ràbia, en particular quan s’hagi manifestat en ratpenats vampirs, iiii. el control i l’erradicació de la ràbia en la fauna salvatge;

e) Estan reglamentades l’autorització i la comercialització de vacunes antiràbiques.

3. La llista de territoris i països s’actualitza regularment i pot ser modificada amb caràcter d’urgència motivada per raons de salut pública o animal.

Article 28

Sentències

Els animals de les espècies considerades en la part B de l’annex I i procedents d’un estat o d’una part del territori d’un estat no membre de la Unió Europea només poden desplaçar-se a Andorra si es donen les condicions següents:

a) Estan marcats o descrits de conformitat amb l’apartat 5 de l’article 4;

b) Compleixen les mesures sanitàries preventives contra malalties o infeccions altres que la ràbia adoptades en virtut del capítol quart;

c) Van acompanyats d’un document d’identificació degudament omplert, lliurat de conformitat amb l’article 37, i.

d) Han utilitzat un punt d’entrada de viatgers per ingressar a l’espai de la Unió Europea.

Capítol quart. Mesures sanitàries preventives

Article 29

Sentències

A més de les disposicions establertes en aquest capítol per a determinades malalties, el Govern pot adoptar, mitjançant decret, amb caràcter d’urgència motivada per raons de salut pública o de salut animal, les mesures sanitàries preventives que siguin necessàries per combatre malalties o infeccions altres que la ràbia que siguin susceptibles de propagar-se degut al moviment d’animals de companyia.

Article 30

Sentències

1. El propietari o la persona autoritzada vetlla perquè els gossos que hagin de ser introduïts en el territori o en una part del territori de determinats estats membres de la Unió Europea que figuren a l’annex VII siguin tractats contra les formes intestinals immadures i adultes del paràsit Echinococcus multilocularis.

2. El tractament establert a l’apartat 1 ha de ser administrat com a molt aviat 120 hores i com a molt tard 24 hores abans del moment en què el gos hagi de ser introduït en el territori o en una part del territori dels estats que figuren a l’annex VII.

3. El tractament establert a l’apartat 1 consisteix en l’administració, per un veterinari legalment establert, d’un medicament que:

a) Conté la dosi escaient:i. De praziquantel, oii. D’altres substàncies farmacològicament actives que, soles o combinades, hagin demostrat ser com a mínim tan efectives com el praziquantel per reduir la càrrega parasitària en gossos, en les fases intestinals immadures i adultes d’Echinococcus multilocularis;

b) Ha estat autoritzat d’acord amb la legislació vigent en matèria de salut pública.

4. El tractament establert a l’apartat 1 està certificat pel veterinari que l’administra, que ho fa constar a la secció corresponent del document d’identificació.

Article 31

Sentències

La llista d’estats o de parts del territori d’estats membres de la Unió Europea que figura a l’annex VII s’estableix tenint en compte les consideracions següents:

a) L’estat concernit demostra que la infestació deguda a l’Echinococcus multilocularis no s’ha establert en el conjunt del seu territori degut a l’absència de poblacions silvestres de guineu (Vulpes vulpes), o.

b) L’estat concernit ha declarat el conjunt o una part del territori indemne de la infestació per Echinococcus multilocularis o bé no s’han registrat en els quinze anys anteriors casos d’infestació del paràsit en animals salvatges que actuïn d’hostes definitius.

Article 32 — Mesures de protecció en relació amb la influença aviària altament patògena

Sentències

1. S’autoritza el moviment d’aus de companyia procedents de determinats països no membres de la Unió Europea acompanyades del propietari o de la persona autoritzada únicament en lots de cinc aus com a màxim i si compleixen les condicions següents:

a) Les aus procedeixen d’un país membre de l’OIE inclòs en l’àmbit de competència d’una comissió regional de l’OIE considerada a la part A de l’annex VIII, o.

b) Les aus procedeixen d’un país membre de l’OIE inclòs en l’àmbit de competència d’una comissió regional de l’OIE considerada a la part B de l’annex VIII a condició que les aus:i. Abans de l’exportació hagin estat mantingudes aïllades durant 30 dies en el lloc de partida, oii. Després de la importació siguin mantingudes en quarantena durant 30 dies, oiii. Hagin estat, en el curs dels sis darrers mesos i com a molt tard 60 dies abans del moviment, vacunades i hagin rebut com a mínim un recordatori contra la influença aviària dels subtipus H5 i H7, oiv. Hagin estat aïllades durant com a mínim deu dies abans de l’exportació i hagin estat sotmeses a una prova de detecció de l’antigen o del genoma dels virus H5 i H7 de la influença aviària, com ho preveu el capítol relatiu a la influença aviària del Manual de proves de diagnòstic i de vacunes per a animals terrestres de l’OIE, efectuada a partir d’una mostra presa com a molt aviat el tercer dia de l’aïllament, iv. Siguin destinades a un domicili privat i no siguin autoritzades a ser introduïdes en llocs d’espectacles, fires, exposicions o altres agrupaments d’aus durant un termini de 30 dies des del moviment.

2. Un veterinari oficial certifica el respecte de les condicions establertes a l’apartat 1 –a partir de la declaració del propietari en el cas de les condicions establertes al punt ii de la lletra b de l’apartat 1– de conformitat amb el model de certificat que figura a l’annex IX.

3. El certificat veterinari s’acompanya d’una declaració del propietari o de la persona autoritzada de conformitat amb el model que figura a la part IV de l’annex X.

4. Les disposicions d’aquest article no s’apliquen al moviment d’aus de companyia procedents de les illes Fèroe, Groenlàndia, Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Noruega, San Marino, Suïssa i l’estat de la Ciutat del Vaticà.

Capítol cinquè. Documents d’identificació vàlids per al moviment

Article 33

Sentències

1. El document d’identificació a què es refereix la lletra d de l’article 21 té el format d’un passaport i conté camps per inserir la informació següent:

a) La localització del transponedor o el tatuatge i o bé la data d’aplicació o bé la data de lectura del transponedor o el tatuatge, així com el codi alfanumèric que indica el transponedor o el tatuatge;

b) El nom, l’espècie, la raça, el sexe, el color, la data de naixement indicada pel propietari i qualssevol altres característiques diferenciadores de l’animal de companyia;

c) El nom i les dades de contacte del propietari;

d) El nom, les dades de contacte i la signatura del veterinari legalment establert que lliura o omple el document d’identificació;

e) La signatura del propietari o del representant legal;

f) Els detalls sobre la vacunació antiràbica;

g) La data de la presa de la mostra de sang per a la titulació d’anticossos de la ràbia;

h) El respecte de qualsevol mesura sanitària preventiva contra malalties o infeccions altres que la ràbia;

i) Qualsevol altra informació pertinent relativa a la situació sanitària de l’animal.

2. El passaport a què es refereix l’apartat 1 conté una referència formada pel codi ISO de l’estat expedidor seguit d’un codi alfanumèric únic.

Article 34

Sentències

1. El document d’identificació a què es refereix la lletra e de l’apartat 1 de l’article 24 té el format d’un certificat zoosanitari establert de conformitat amb el model establert a l’annex VI i conté camps per inserir la informació següent:

a) La localització del transponedor o el tatuatge i o bé la data d’aplicació o bé la data de lectura del transponedor o el tatuatge, i el codi alfanumèric que indica el transponedor o el tatuatge;

b) L’espècie, la raça, la data de naixement indicada pel propietari, el sexe i el color de l’animal;

c) Un número únic de referència del certificat;

d) El nom i les dades de contacte del propietari o de la persona autoritzada;

e) El nom, les dades de contacte i la signatura del veterinari oficial o autoritzat que lliura el document d’identificació;

f) Els detalls sobre la vacunació antiràbica;

g) La data de presa de la mostra de sang per a la prova de titulació d’anticossos de la ràbia;

h) El compliment de les mesures sanitàries preventives contra malalties o infeccions altres que la ràbia;

i) El nom i la signatura del representant de l’autoritat competent que valida el document;

j) El nom, la signatura i les dades de contacte de l’autoritat competent encarregada de dur a terme els controls previstos al títol IV i la data dels controls;

k) Qualsevol altra informació pertinent relativa a la situació sanitària de l’animal de companyia.

2. El document d’identificació el lliura un veterinari oficial de l’estat o d’una part del territori de l’estat no membre de la Unió Europea a partir de la documentació que justifiqui el contingut, o bé un veterinari autoritzat amb la validació posterior de l’autoritat competent de l’estat o d’una part del territori de l’estat no membre de la Unió Europea un cop hagi verificat que l’animal de companyia està marcat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 4 i hagi omplert degudament les dades a què es refereix l’apartat 1.

3. El document d’identificació s’ha d’acompanyar d’una declaració escrita, de conformitat amb el model establert a la part V de l’annex X, signada pel propietari o per la persona autoritzada, en què s’acredita que l’animal de companyia es desplaça a Andorra amb finalitats no comercials.

Article 35

Sentències

No obstant el que estableix l’apartat 1 de l’article 34, s’autoritza el moviment no comercial d’animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I acompanyats del document d’identificació establert de conformitat amb l’article 33, quan:

a) Procedeixen de territoris o països que figuren a les llistes establertes de conformitat amb l’article 27, o.

b) Els animals de companyia concernits són introduïts després d’haver estat desplaçats a un estat o part del territori d’un estat no membre de la Unió Europea o haver-hi transitat i que un veterinari legalment establert completi i lliuri un document d’identificació que certifiqui que abans del moviment no comercial l’animal de companyia:i. ha estat vacunat contra la ràbia, iii. ha estat objecte de la titulació d’anticossos antiràbics establerta a la lletra c de l’apartat 1 de l’article 24 tret de l’exempció establerta a l’article 26.

Article 36

Sentències

El document d’identificació a què es refereix la lletra c de l’article 23 ha de tenir, sense que aquesta relació sigui exhaustiva, els camps per inserir la informació següent:

a) Les característiques de la marca o la descripció de l’animal de companyia de conformitat amb l’apartat 5 de l’article 4;

b) L’espècie i, quan sigui rellevant, la raça, la data de naixement declarada pel propietari, el sexe i el color de l’animal de companyia;

c) El nom i les dades de contacte del propietari;

d) El nom, les dades de contacte i la signatura del veterinari legalment establert que lliura i omple el document d’identificació;

e) La signatura del propietari o del representant legal;

f) Els detalls de qualsevol mesura sanitària preventiva contra malalties o infeccions altres que la ràbia;

g) Qualsevol informació pertinent relativa a la situació sanitària de l’animal de companyia.

Article 37

Sentències

1. El document d’identificació a què es refereix la lletra c de l’article 28 ha de tenir, sense que aquesta relació sigui exhaustiva, els camps per inserir la informació següent:

a) Les característiques de la marca o la descripció de l’animal de conformitat amb l’apartat 5 de l’article 4;

b) L’espècie i, quan sigui rellevant, la raça, la data de naixement declarada pel propietari, el sexe i el color de l’animal;

c) El nom i les dades de contacte del propietari o de la persona autoritzada;

d) El nom, les dades de contacte i la signatura del veterinari oficial o autoritzat que lliura el document;

e) Un número únic de referència del certificat;

f) Els detalls relatius a qualsevol mesura sanitària de prevenció de malalties o d’infeccions altres que la ràbia;

g) El nom i la signatura del representant de l’autoritat competent que valida el document;

h) El nom, la signatura i les dades de contacte del representant de l’autoritat competent que efectua els controls establerts a l’article 38 i la data d’aquests controls;

i) Qualsevol altra informació pertinent relativa a la situació sanitària de l’animal.

2. El document d’identificació establert a l’apartat 1 el lliuren els veterinaris oficials o els autoritzats, i després és validat per l’autoritat competent del territori o el país concernit després de comprovar que l’animal està marcat o descrit de conformitat amb l’apartat 5 de l’article 4 i d’haver omplert degudament la informació dels camps esmentats a l’apartat 1.

Títol IV. Condicions generals sobre conformitat

Article 38 — Controls documentals i d’identitat

Sentències

1. Els controls documentals o d’identitat s’efectuen de manera no discriminatòria i d’acord amb les disposicions de la Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària i del Decret legislatiu del 30-5-2018 de publicació del text refós de la Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals.

2. El propietari o la persona autoritzada té l’obligació, a demanda de l’autoritat competent encarregada dels controls:

a) De presentar el document d’identificació de l’animal de companyia que certifiqui el compliment dels requisits establerts per aquest Reglament;

b) De posar l’animal de companyia a disposició perquè es duguin a terme aquests controls.

3. L’autoritat competent encarregada dels controls manté un registre dels controls efectuats i dels casos de no respecte constatats durant els controls, i consigna en els camps del document d’identificació pertinents els controls efectuats quan sigui necessari per al moviment.

Article 39

Sentències

1. Quan els controls establerts a l’article 38 mostrin que un animal de companyia no compleix les disposicions d’aquest Reglament, l’autoritat competent, amb la consulta prèvia al Servei Veterinari de Salut i Protecció dels Animals i, quan escaigui, del propietari o la persona autoritzada, decideix:

a) Retornar l’animal de companyia al país o territori de procedència, o.

b) Aïllar l’animal de companyia, sota control oficial, durant el temps necessari perquè compleixi les disposicions d’aquest Reglament;

c) En darrera instància, quan no sigui possible la devolució i no es pugui aïllar, sacrificar l’animal de companyia de conformitat amb l’apartat 6 de l’article 9 del Decret legislatiu del 30-5-2018 de publicació del text refós de la Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals.

2. Quan l’autoritat competent refusi el moviment no comercial d’un animal de companyia, l’animal s’aïlla sota control oficial fins a:

a) La devolució al país o territori de procedència, o.

b) L’adopció de qualsevol altra decisió administrativa.

3. Les mesures establertes als apartats 1 i 2 s’apliquen a càrrec del propietari i sense possibilitat de compensació financera.

Article 40 — Mesures de salvaguarda

Sentències

Davant l’aparició o la propagació de la ràbia o una altra epizoòtia o malaltia contagiosa altra que la ràbia que pugui constituir una amenaça greu per a la salut pública o animal, el Govern, a proposta de l’autoritat competent, adopta amb caràcter d’urgència i en funció de la gravetat de la situació, una de les mesures següents:

a) La suspensió del moviment no comercial o el trànsit d’animals de companyia des de la totalitat o part del territori del país de què es tracti;

b) L’establiment de condicions especials respecte del moviment no comercial d’animals de companyia des de la totalitat o part del territori del país de què es tracti.

Article 41 — Sancions

Sentències

Les infraccions relatives a l’incompliment de les disposicions d’aquest Reglament se sancionen d’acord amb les lleis de tinença i de protecció d’animals i de salut animal i seguretat alimentària vigents.

Títol V. Disposicions finals

Article 42 — Protecció de dades de caràcter personal

Sentències

1. La comunicació de dades de caràcter personal (a partir d’ara, “dades”) entre les parts identificades en el corresponent decret de regulació dels fitxers de dades personals del Departament d’Agricultura, s’efectua tenint en compte les obligacions establertes per a cada part, així com el nivell de protecció suficient de la vida privada i de les llibertats i els drets fonamentals de les persones requerit respecte del tractament que es fa o que l’altra part pot fer d’aquestes dades.

2. Si la part emissora constata que la part destinatària garanteix un nivell suficient de protecció de dades en relació amb la seva legislació, la comunicació d’aquestes dades s’efectua respectant les normes següents:

a) Les dades han de ser adequades, pertinents i no excessives respecte de les finalitats per a les quals s’han comunicat. Les informacions que contenen dades només es poden haver obtingut de tractaments de dades recollides en el marc de la identificació i el registre dels animals de companyia. La part destinatària de les dades esmentades només pot transmetre les dades a tercers una vegada hagi obtingut l’autorització expressa per escrit de l’òrgan competent de la part emissora;

b) La part destinatària de les dades només pot utilitzar les dades per a les finalitats i condicions que hagi definit la part emissora.

c) Les dades comunicades s’han d’eliminar en el termini màxim previst per a la conservació de dades segons el dret nacional de la part emissora, que indica a la part destinatària quin és aquest termini màxim en el moment en què es comuniquen les dades. No obstant això, la part destinatària no pot prevaler-se d’aquest termini màxim per conservar les dades més temps del que autoritza la seva legislació nacional. Les dades s’eliminen abans de l’acabament d’aquest termini si ja no són necessàries per a l’acompliment de la tasca que havia motivat que es comuniquessin;

d) La part emissora garanteix l’exactitud de les dades comunicades. Si es constata que s’han transmès dades inexactes o que no es podien comunicar, la part emissora n’informa al més aviat possible la part destinatària, que corregeix les dades inexactes o elimina les dades que no es podien comunicar;

e) Qualsevol persona que justifiqui la seva identitat té dret a interpel·lar el Departament d’Agricultura amb la finalitat de saber si tenen dades seves i, si escau, que se li puguin comunicar. Qualsevol persona que justifiqui la seva identitat també té dret a demanar al Departament d’Agricultura que es rectifiquin, completin, s’actualitzin o s’eliminin les seves dades si són inexactes, incompletes o caducades, o si es tracten de manera que es violen les disposicions del dret intern relatives a la protecció de dades;

f) Les parts prenen les mesures apropiades per garantir la protecció de les dades que se’ls comuniquen contra la destrucció accidental o no autoritzada, o la pèrdua accidental, així com contra l’accés, la modificació o la difusió no autoritzats;

g) Cada part porta un registre de les dades comunicades i de la seva destrucció;

h) La part destinatària de les dades informa la part emissora, quan ho demani, de l’ús que en fa.

jurisprudència.ad·Reglament, del 20 de febrer del 2019, relatiu a la identificació, el registre, les normes zoosanitàries i el moviment no comercial dels animals de companyia