Article 4: Termes i definicions

z) fins a 300 Hz. Camps de freqüència intermèdia (IF): camps elèctrics i magnètics que comprenen la regió de l’espectre situada entre els 300 Hz i els 100 KHz. Camps de radiofreqüència (RF o RF-EMF): camps electromagnètics que comprenen la regió de l’espectre situada entre els 100 KHz o 1 MHz i els 300 GHz. Camps electromagnètics (CEM): estan formats per camps estàtics, els camps de radiofreqüència extraordinàriament baixa (FEB) i radiofreqüència (RF), inclouen microones i abasten el rang de freqüències de 0 Hz a 300 GHz. Camps estàtics: camps elèctrics o magnètics que no varien amb el temps. Corrent altern (AC): flux de càrrega elèctrica a través d’un conductor entre dos punts de potencial diferent i càrrega elèctrica que inverteix de forma periòdica el seu sentit. Corrent continu (DC): flux continu de càrrega elèctrica a través d’un conductor entre dos punts de potencial diferent i càrrega elèctrica que no canvia de sentit. Corrent de contacte (IC): és el corrent que passa a través del cos humà quan està sotmès a una tensió. El corrent de contacte entre una persona i un objecte s’expressa en ampers (A). Densitat de corrent (J): es defineix com el corrent que flueix per una unitat de secció transversal perpendicular a la direcció del corrent, en un conductor volumètric, com ara el cos humà o part d’aquest. S’expressa en ampers per metre quadrat (A/m2). Densitat de flux magnètic o d’inducció magnètica (B): és una magnitud vectorial que designa la força que actua sobre les càrregues en moviment i que s’expressa en tesles (T) i els seus submúltiples (mT, μT, nT). Densitat de potència (S): es defineix com la potència radiant que incideix perpendicularment en una superfície, dividida per l’àrea de la superfície. S’expressa en watts per metre quadrat (W/m2). Dispositiu d’entrada: sensor, comandament a distància, teclat o un altre dispositiu que envia informació al node. Electró-volt: unitat d’energia igual a l’energia cinètica adquirida per un electró que travessa, en el buit, una diferència de potencial d’1 volt (símbol, eV). Encaminador ( rotuter ): és un dispositiu intermedi d’una xarxa de telecomunicacions que s’encarrega de l’encaminament, és a dir, la determinació del trajecte que ha de seguir un paquet de dades dins d’una xarxa de commutació de paquets per arribar a la seva destinació. Freqüència o banda de freqüència o amplada de banda: nombre d’ones completes o de cicles per segon que passen per un determinat punt. La unitat de mesura és l’hertz (1 Hz= 1 cicle per segon). Gàbia de Faraday: caixa tancada de metall o de tela metàl·lica que té la propietat d’aïllar el seu interior de la influència dels camps electromagnètics exteriors. Hertz (Hz): unitat de freqüència del sistema internacional igual a 1 cicle per segon. Intensitat de camp elèctric (E): és una magnitud vectorial que es correspon amb la força que s’aplica sobre una partícula carregada, independentment del seu moviment en l’espai. S’expressa en volts per metre (V/m). Intensitat de camp magnètic (h): és una magnitud vectorial que, juntament amb la inducció magnètica (B), determina un camp magnètic en qualsevol punt de l’espai. S’expressa en ampers per metre (A/m). Itinerància ( roaming ): es refereix a la possibilitat d’un dispositiu sense fils d’utilitzar una cobertura de xarxa diferent de la principal, i que permet connectar-se a xarxes secundàries utilitzant el seu identificador en la xarxa principal. Límit d’exposició: valor d’un paràmetre específic per sobre del qual l’exposició no ha de tenir lloc perquè pot perjudicar la salut. Microones: camps electromagnètics de radiofreqüència que comprenen la regió de l’espectre situada entre els 300 MHz i els 300 GHz. Modulació: tècnica utilitzada per codificar un missatge en un senyal polsat. Node: cadascuna de les unitats de sistema capaces de rebre i processar informació i comunicar-se, si escau, amb altres unitats o nodes, dins del mateix sistema. Objectius de desenvolupament sostenible (ODS): conjunt d’objectius relacionats amb el desenvolupament sostenible creats per les Nacions Unides i promoguts com a Objectius mundials per al desenvolupament sostenible. Passarel·la residencial: element de connexió entre diferents xarxes d’un habitatge o edifici (control de la llar, telefonia, televisió i tecnologies de la informació) a una xarxa de dades públiques, com Internet; permet fer, si escau, l’adequació i la traducció entre diferents protocols. La xarxa de control del sistema d’automatització de la llar pot o no estar connectada a la passarel·la residencial; si es connecta, el node també pot realitzar funcions residencials de passarel·la. Període d’oscil·lació: en física, el període d’una ona és el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l’ona. Protocol: llenguatge de comunicació entre perifèrics per establir la transmissió de dades amb un sistema central o entre si de manera ordenada. Punt d’accés a l’usuari (PAU): és l’element en què s’inicia la xarxa interna de telecomunicacions del domicili de l’usuari, i que permet delimitar responsabilitats relatives a l’origen, la localització i la reparació d’avaries. Es troba dins de l’habitatge de l’usuari. Radiació no ionitzant: interval de l’espectre electromagnètic en què les ones no tenen prou energia per trencar enllaços atòmics. Radiofreqüència (RF): transmissió de senyal que no requereix un suport físic ni una alineació lliure entre l’emissor i el receptor, normalment de freqüència entre 3 kHz i 3 GHz. Sistema descentralitzat: sistema en el qual tots els components comparteixen la mateixa línia de comunicació, cadascun amb funcions de control i comandament. Sistema global per a les comunicacions mòbils (GSM, per Global System for Mobile Communications): és un altre dels protocols de telefonia 2G. Sistemes centralitzats: sistema en el qual tots els components s’uneixen a un node central que té funcions de control i de comandament. Sistemes d’automatització, de gestió energètica i de seguretat per a llars i edificis: es tracta de sistemes centralitzats o descentralitzats, capaços de recollir informació d’inputs (sensors o controls), processar-los i emetre ordres a actuadors o sortides, per tal d’aconseguir confort, gestió energètica o la protecció persones, béns i el medi ambient. Sistemes de transmissió discontínua (DTX): és un medi pel qual el telèfon mòbil temporalment redueix la potència del codificador mentre el telèfon no té una entrada de veu, amb la finalitat de reduir les interferències i estalviar bateria. Sistemes electrònics antirobatori (EAS, per Electronic Article Surveillance): sistema tecnològic que serveix per prevenir el furt. Es basa en l’ús d’etiquetes en els productes. Telefonia G o 1G: és l’abreviació per a la telefonia mòbil de la primera generació. Telefonia 2G: és la segona generació de telefonia mòbil. Apareix el concepte d’ itinerància i GPRS. Telefonia 3G: telefonia mòbil de tercera generació. S’integra la telefonia amb Internet. L’UMTS facilita la mobilitat entre operadors i països, i s’amplia la itinerància amb la transferència de dades. Telefonia 4G o 4G-LTE: la 4G es basa completament en el protocol que utilitza Internet; és un únic sistema i una xarxa que s’assoleix gràcies a la convergència entre les xarxes de cable i sense fils. Telefonia 5G: telefonia mòbil de cinquena generació. Desplegament de l’anomenat Internet de les coses . Televisió digital terrestre (TDT): és la transmissió d’imatges en moviment i so associada a una codificació binària a través d’una xarxa de repetidors terrestres. Tesla (T): és la unitat d’inducció magnètica o densitat de flux magnètic en el sistema internacional. Topologia: terme utilitzat per definir l’estructura de xarxa i la configuració del sistema. Volt (V): unitat del sistema internacional de força electromotriu i de tensió. És la tensió existent entre dos punts d’un conductor pel qual passa un corrent d’1 A i hi és dissipada una potència d’1 W. Watt (W): unitat del sistema internacional de potència. Equival a 1 joule per segon. WIMAX: sigla de Worldwide Interoperability for Microwave Access o interoperabilitat mundial per accés per microones. És una norma de transmissió de dades que utilitza RF de 2,5 a 5,8 GHz i pot tenir una cobertura de fins a 70 km. Generalment es fa servir en zones rurals o poblacions petites i mal connectades on no arriba l’ADSL ni la fibra òptica. WLAN o xarxes wi-fi: és una tecnologia que permet la interconnexió sense fils de dispositius electrònics o a Internet a través d’un punt d’accés de xarxa sense fils.