Reglaments d'Andorra

Reglament, del 8 de maig del 2019, que regula les obligacions de facturació

23 articles1 versionsText oficial consolidatS'aplica:Llei de bases de l'ordenament tributari (Llei 21/2014)

Article 1 — Obligació d’expedir, lliurar i conservar justificants de les operacions

Sentències

Els empresaris o professionals estan obligats a expedir i lliurar una factura o un document substitutiu per a totes les operacions que portin a terme en l’exercici de la seva activitat empresarial o professional i a conservar-ne una còpia o una matriu. Igualment, estan obligats a conservar les factures o els documents substitutius rebuts d’altres empresaris o professionals per les operacions de les quals siguin destinataris i que s’efectuïn en l’exercici de l’activitat esmentada. Aquesta regulació també és aplicable als empresaris i professionals que no superen els llindars establerts en l’article 5.4 de la Llei de l’impost general indirecte.

Article 2 — Factures i documents substitutius

Sentències

Les factures o documents substitutius poden ser de tres tipus:

a) Factures completes.
b) Factures simplificades.
c) Tiquets.

Article 3 — Obligació d’expedir i lliurar una factura simplificada

Sentències

Els empresaris o professionals estan obligats a expedir i lliurar una factura simplificada de totes les seves operacions, lliuraments de béns i prestacions de serveis que facin en l’exercici de la seva activitat, incloses les operacions no subjectes i les exemptes de l’impost general indirecte. També s’ha d’expedir i lliurar una factura simplificada per als pagaments a compte anteriors als lliuraments de béns i prestacions de serveis, inclosos els pagaments a compte de les operacions no subjectes i les exemptes de l’impost general indirecte.

Article 4 — Obligació d’expedir i lliurar una factura completa

Sentències

No obstant el que estableix l’article anterior, els empresaris o professionals han d’expedir i lliurar una factura completa en tot cas sempre que:

a) El destinatari de la transacció sigui empresari o professional amb independència del règim de tributació al qual estigui acollit l’empresari o professional que faci l’operació.
b) El destinatari de la transacció ho sol·liciti.
c) Es tracti de lliuraments de béns i prestacions de serveis exempts de l’impost a què es refereixen els articles 14 a 17 de la Llei de l’impost general indirecte.
d) Es tracti de lliurament de béns i prestacions de serveis no localitzades en territori andorrà en aplicació dels articles 42 a 44 de la Llei de l’impost general indirecte.

Article 5 — Documents substitutius de les factures

Sentències

L’obligació d’expedir i lliurar una factura simplificada es pot complir mitjançant l’expedició d’un tiquet exclusivament quan l’import dels lliuraments de béns i prestacions de serveis no superi la xifra anual de 40.000 euros.

Article 6

Sentències
1. L’obligació d’expedir i lliurar factures a què es refereixen els articles 3 i 4 d’aquest Reglament la poden complir materialment els clients destinataris de les operacions o tercers als quals n’encomanin l’expedició. En qualsevol d’aquests casos, l’empresari o professional o subjecte passiu obligat a l’expedició de la factura és el responsable del compliment de totes les obligacions que s’estableixen.
2. Perquè aquesta obligació la pugui complir materialment el client destinatari de les operacions, s’han d’atendre els requisits següents:
a) Hi ha d’haver un acord entre l’empresari o professional que realitzi les operacions i el client destinatari de les mateixes operacions pel qual el primer autoritzi el segon a expedir les factures corresponents a aquestes operacions. Aquest acord s’ha de subscriure amb caràcter previ a la realització de les operacions i s’hi han d’especificar les operacions a les quals es refereixi.
b) Cada factura així expedida ha de ser objecte d’un procediment d’acceptació per part de l’empresari o professional que hagi realitzat l’operació. Aquest procediment s’ha d’ajustar al que determinin les parts.
c) El client destinatari de les operacions que expedeixi les factures n’ha de remetre una còpia a l’empresari o professional que les va realitzar.
d) Aquestes factures han de ser expedides en nom i per compte de l’empresari o professional que hagi realitzat les operacions que s’hi documenten.
3. L’obligació d’expedir i lliurar una factura del client destinatari o d’un tercer es pot complir per mitjans electrònics en idèntics termes als indicats a l’article 15 ter d’aquest Reglament.

Article 7 — Contingut de la factura completa

Sentències
1. La factura completa ha de contenir les dades i ha de complir els requisits següents:
a) Número i, si escau, sèrie. La numeració de les factures completes dins de cada sèrie ha de ser consecutiva.Es poden expedir factures completes mitjançant sèries separades quan hi hagi raons que ho justifiquin i, entre altres casos, quan l’obligat a expedir-ne compti amb diversos establiments des dels quals operi i quan l’obligat a expedir-ne faci operacions de naturalesa diferent.Això no obstant, en tot cas és obligatòria l’expedició en sèries específiques de les factures completes següents:a.1) Les expedides pels tercers expedidors a què es refereix l’article 6, per a cada un dels quals hi ha d’haver una sèrie diferent.a.2) Les rectificatives.
b) Data d’emissió.
c) Data de l’operació si es merita en un període de liquidació diferent del que correspon a la data d’emissió.
d) Noms i cognoms, raó o denominació social completa de l’emissor i el destinatari de l’operació.
e) Domicili de l’obligat tributari i el destinatari de l’operació. Si disposen de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en què s’ha dut a terme el lliurament de béns o la prestació de serveis i, respectivament, el lloc de destí efectiu, sempre que aquesta referència sigui rellevant per determinar el règim de tributació.
f) Número de registre tributari (NRT) assignat per l’Administració andorrana o, si escau, el número d’identificació assignat pel país de residència de l’empresari o el professional, tant de l’emissor com del destinatari de l’operació.
g) Descripció de l’operació.
h) Base de tributació, tipus de gravamen aplicat, quota de l’impost general indirecte repercutit i import total de l’operació.
i) En el supòsit que l’operació no meriti l’impost general indirecte, indicació del precepte que empara la no tributació. 2) A les còpies de les factures completes, juntament amb els requisits de l’apartat anterior, s’hi ha d’indicar la condició de còpies.
3. S’ha d’especificar la part de la base de tributació corresponent a cada una de les operacions que es documentin en una mateixa factura en els casos següents: 3.
a) Quan es documentin operacions que estiguin exemptes o no subjectes a l’impost general indirecte i d’altres en les quals no es donin aquestes circumstàncies.3.
b) Quan s’hi incloguin operacions en les quals el lloc en què es fan els lliuraments de béns i prestacions de serveis sigui fora del territori andorrà i d’altres en les quals no es doni aquesta circumstància.3.
c) Quan es comprenguin operacions subjectes a tipus diferents de l’impost general indirecte.
4. Pel que fa al que disposa l’article 65.1.a de la Llei de l’impost general indirecte, la factura ha de contenir totes aquestes dades i ha de complir la resta de requisits que s’estableixen en aquest article per ser considerada factura o document equivalent.

Article 8 — Contingut de la factura simplificada

Sentències
1. La factura simplificada ha de contenir les dades i ha de complir els requisits següents:
a) Número i, si escau, sèrie. La numeració de les factures simplificades dins de cada sèrie ha de ser consecutiva. Es poden expedir factures simplificades mitjançant sèries separades quan hi hagi raons que ho justifiquin i, entre altres casos, quan l’obligat a expedir-ne compti amb diversos establiments des dels quals operi i quan l’obligat a expedir-ne faci operacions de naturalesa diferent. Això no obstant, en tot cas és obligatòria l’expedició de factures en sèries específiques en els casos següents:a.1) Les expedides pels tercers expedidors a què es refereix l’article 6, per a cada un dels quals hi ha d’haver una sèrie diferent.a.2) Les rectificatives.a.3) Quan l’empresari o professional en un mateix any natural expedeixi factures simplificades i factures completes.
b) Data d’emissió.
c) Nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’emissor.
d) Domicili de l’obligat tributari. Si disposa de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en què s’ha dut a terme el lliurament de béns o la prestació de serveis i el lloc de destí efectiu, sempre que aquesta referència sigui rellevant per determinar el règim de tributació.
e) Número de registre tributari (NRT) de l’emissor assignat per l’Administració andorrana o, si escau, el número d’identificació assignat pel país de residència de l’empresari o el professional.
f) Descripció de l’operació.
g) Tipus de gravamen aplicat o la indicació “IGI inclòs”.
h) Import total de l’operació.
2. A les còpies de les factures simplificades, juntament amb els requisits de l’apartat anterior, s’hi ha d’indicar la condició de còpies.
3. Quan el ministeri encarregat de les finances apreciï que les pràctiques comercials o administratives del sector d’activitat de què es tracti, o bé les condicions tècniques d’expedició de les factures, recomanin la consignació de mencions addicionals a les assenyalades en l’apartat 1 anterior, en pot exigir la inclusió a la factura simplificada. En cap cas no pot exigir més informació que la que descriu l’article 7.

Article 9 — Contingut del document substitutiu

Sentències
1. El tiquet ha de contenir les dades i ha de complir els requisits següents:
a) Número i, si escau, sèrie. La numeració dels tiquets dins de cada sèrie ha de ser consecutiva. Es poden expedir tiquets mitjançant sèries separades quan hi hagi raons que ho justifiquin i, entre altres casos, quan l’obligat a expedir-ne compti amb diversos establiments des dels quals operi i quan l’obligat a expedir-ne faci operacions de naturalesa diferent. Això no obstant, en tot cas és obligatòria l’expedició en sèries específiques dels tiquets quan l’empresari o professional expedeixi tiquets i factures per a la documentació de les operacions efectuades en un mateix any natural.
b) Data d’emissió.
c) Noms i cognoms, raó o denominació social completa de l’emissor.
d) Número de registre tributari (NRT) de l’emissor assignat per l’Administració andorrana.
e) Tipus de gravamen aplicat o la indicació “IGI inclòs” o “IGI no aplicable”, segons correspongui.
f) Import total de l’operació.
2. Quan el ministeri encarregat de les finances apreciï que les pràctiques comercials o administratives del sector d’activitat de què es tracti, o bé les condicions tècniques d’expedició dels tiquets, recomanin la consignació de mencions addicionals a les assenyalades en l’apartat 1 anterior, en pot exigir la inclusió en el tiquet. En cap cas no pot exigir més informació que la que descriu l’article 8.
3. No és necessària l’emissió de tiquet o de document substitutiu per documentar un lliurament de béns dut a terme mitjançant una màquina expenedora.

Article 10 — Moneda i llengua de les factures o els documents substitutius

Sentències
1. Els imports que figurin a les factures o als documents substitutius es poden expressar en qualsevol moneda. El tipus de canvi aplicable per determinar la quota tributària, si escau, és el canvi fixat per la Duana vigent en el moment de la meritació de l’impost general indirecte.
2. D’acord amb l’article 22.4 de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, del 16 de desembre de 1999, les factures s’han d’expedir en llengua catalana, sempre i quan els empresaris o professionals estiguin establerts a Andorra.

Article 11 — Factures recapitulatives

Sentències

Es poden incloure en una sola factura diverses operacions fetes en dates diferents per a un mateix destinatari, sempre que s’hagin efectuat dins d’un mateix mes natural.

Article 12 — Duplicats de les factures o els documents substitutius

Sentències
1. Els empresaris o professionals només poden expedir un original de cada factura, sigui completa o simplificada, o document substitutiu.
2. L’expedició d’exemplars duplicats dels originals de les factures o documents substitutius únicament és admissible en els casos següents:
a) Quan en un mateix lliurament de béns o prestació de serveis concorrin diversos destinataris. En aquest cas, s’ha de consignar a l’original i a cada un dels duplicats la porció de base de tributació i de quota repercutida.
b) En els casos de pèrdua de l’original per qualsevol causa.
3. Els exemplars duplicats a què es refereix l’apartat anterior tenen la mateixa eficàcia que els documents originals corresponents.
4. A cada un dels exemplars duplicats s’hi ha de fer constar l’expressió “Duplicat”.

Article 13 — Factures o documents substitutius rectificatius

Sentències
1. S’ha d’expedir i lliurar una factura o un document substitutiu rectificatiu en els casos en els quals la factura original, sigui completa o simplificada, o el document substitutiu original no compleixin els requisits establerts en els articles 7, 8 i 9, respectivament.
2. També és obligatori expedir i lliurar una factura rectificativa en els casos en què la quota impositiva traslladada s’hagi determinat incorrectament o es produeixin circumstàncies que, segons el que disposa l’article 49 de la Llei de l’impost general indirecte, donen lloc a la modificació de la base de tributació. Això no obstant, quan la modificació de la base de tributació sigui conseqüència de la devolució dels envasos i dels embalatges que es faci a causa d’un subministrament posterior que tingui el mateix destinatari i en l’operació en què es van entregar s’hagi expedit una factura completa, no és necessari expedir una factura rectificativa, sinó que es pot rectificar la factura que documenti el subministrament posterior restant-hi l’import dels envasos i embalatges tornats de l’import de l’operació posterior. La rectificació es pot fer d’aquesta forma sempre que el tipus impositiu aplicable a totes les operacions sigui el mateix, amb independència que el resultat sigui positiu o negatiu.
3. L’expedició de la factura o el document substitutiu rectificatiu s’ha d’efectuar tan aviat com l’obligat a expedir-los tingui constància de les circumstàncies que, d’acord amb els apartats anteriors, obliguen a expedir-los, sempre que no hagin transcorregut tres anys a partir del moment en què s’ha meritat l’impost general indirecte corresponent a l’operació o, si escau, s’hagin produït les circumstàncies a les quals es refereix l’article 49 de la Llei de l’impost general indirecte.
4. La rectificació s’ha de fer mitjançant l’emissió d’una nova factura o document substitutiu on es facin constar les dades identificatives de la factura o el document substitutiu rectificats. Es pot efectuar la rectificació de diverses factures en un únic document rectificatiu, sempre que s’identifiquin totes les factures o els documents substitutius rectificats. Quan la rectificació tingui origen en la concessió de descomptes i bonificacions per volum d’operacions, n’hi ha prou d’indicar el període al qual es refereixen.
5. La factura o el document substitutiu rectificatiu ha de complir els requisits que s’estableixen en els articles 7, 8 i 9, segons sigui necessari. Quan s’expedeixi una factura completa rectificativa, les dades a les quals fa referència l’article 7.1.h, en concret, la base de tributació, la quota de l’impost general indirecte repercutit i l’import total de l’operació, han d’expressar la rectificació efectuada, amb independència del seu signe. Quan s’expedeixi una factura simplificada o un document substitutiu rectificatius, les dades a les quals fan referència els articles 8.1.h i 9.1.f, respectivament, han d’expressar la rectificació efectuada, amb independència del seu signe.
6. Únicament tenen la consideració de factures rectificatives les que s’expedeixin per alguna de les causes que preveuen els apartats 1 i 2. Les factures completes que s’expedeixin en substitució de factures simplificades o documents substitutius no tenen la condició de rectificatives sempre que les factures simplificades i els documents substitutius rectificatius compleixin els requisits establerts en els articles 8.1 i 9.1, respectivament.

Article 14 — Termini per expedir i lliurar les factures o els documents substitutius

Sentències
1. Les factures o els documents substitutius s’han d’emetre i lliurar en el moment de fer l’operació. No obstant això, quan el destinatari és empresari o professional pel que fa a l’impost general indirecte, les factures s’han d’emetre i lliurar abans del dia 20 del mes següent.
2. En el cas d’operacions subjectes i no exemptes de l’impost general indirecte, les operacions s’entenen efectuades en la data en la qual s’hagi produït la meritació de l’impost general indirecte corresponent a aquestes operacions.
3. Les factures recapitulatives a les quals es refereix l’article 11 s’han d’expedir i lliurar com a màxim l’últim dia del mes natural en què s’hagin efectuat les operacions que s’hi documenten. No obstant això, quan el destinatari és empresari o professional pel que fa a l’impost general indirecte, les factures s’han d’emetre i lliurar abans del dia 20 del mes següent.

Article 15 — Mitjans d’expedició o documents substitutius

Sentències
1. Les factures o els documents substitutius podran expedir-se per qualsevol mitjà, en paper o en format electrònic, que permeti garantir a l’obligat a expedir-ne l’autenticitat del seu origen, la integritat del seu contingut i la seva llegibilitat, des de la data d’expedició i durant tot el període de conservació.
2. L’autenticitat de l’origen de la factura, en paper o electrònica, garanteix la identitat de l’obligat a expedir-ne i l’emissor de la factura. La integritat del contingut de la factura, en paper o electrònica, garanteix que el mateix contingut no ha estat modificat.
3. L’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut de la factura, en paper o electrònica, poden garantir-se per qualsevol mitjà de prova admès en dret. En particular, l’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut de la factura poden garantir-se mitjançant els controls de gestió usuals de l’activitat empresarial o professional del subjecte passiu. Els referits controls de gestió han de permetre crear una pista d’auditoria fiable que estableixi la necessària connexió entre la factura i l’entrega de béns o la prestació de serveis que s’hi documenten.
4. El consumidor final que no tingui la condició d’empresari o professional pot exigir el lliurament de la factura en suport paper.

Article 15 ter — Expedició de les factures per mitjans electrònics

Sentències
1. L’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut de la factura poden garantir-se mitjançant controls de gestió que creïn una pista d’auditoria fiable entre la factura i el lliurament de béns o la prestació de serveis que s’hi documenten.
2. L’ús dels serveis de confiança electrònica següents atorga la presumpció legal d’autenticitat de l’origen i integritat del contingut de les factures electròniques emeses: -Signatura electrònica qualificada.-Segell electrònic qualificat.-Altres mitjans que els interessats hagin comunicat al Ministeri de Finances prèviament a fer-ne ús i hagin estat validats pel mateix Ministeri.
3. En el cas de lots que incloguin diverses factures electròniques remeses simultàniament al mateix destinatari, els detalls comuns a les diverses factures poden esmentar-se una sola vegada, sempre que es tingui accés per a cada factura a la totalitat de la informació.

Article 15 bis — Factura electrònica

Sentències

S’entén per factura electrònica la factura emesa, transmesa i rebuda en un format electrònic estructurat que permeti el seu tractament automatitzat i electrònic. L’expedició de la factura electrònica és voluntària, i en tot cas està condicionada al fet que el seu destinatari hagi donat el seu consentiment. En relació amb els tiquets, la seva expedició per mitjans electrònics es fa sense perjudici del dret de la persona física que no actuï com a empresari o professional a obtindre’n una còpia en paper.

Article 16 — Obligació de conservació de factures, documents substitutius i altres documents

Sentències
1. Els empresaris o professionals han de conservar durant el termini que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari els documents següents:
a) Les factures i els documents substitutius rebuts.
b) Les còpies de les factures, completes i simplificades, i els documents substitutius expedits.
c) En el cas d’importacions, el document administratiu únic o document equivalent degudament diligenciat, expedit per la Duana.
d) L’escriptura notarial que documenti una operació.
2. Els documents s’han de conservar amb el seu contingut original, ordenadament i en els terminis i amb les condicions que fixa aquest Reglament.
3. Aquestes obligacions de conservació, les pot complir materialment un tercer, que actua en tot cas en nom i per compte de l’empresari o professional o subjecte passiu, el qual és, en qualsevol cas, el responsable del compliment de les obligacions de conservació que s’estableixen en aquesta norma.

Article 17 — Conservació de les factures i altres documents per mitjans electrònics

Sentències
1. Les obligacions de conservació a què es refereix l’article 16 es poden complir mitjançant la utilització de mitjans electrònics. A aquest efecte, s’entén per conservació per mitjans electrònics la conservació efectuada per mitjà d’equips electrònics de tractament, inclosa la compressió numèrica i l’emmagatzematge de dades, utilitzant mitjans òptics o altres mitjans electromagnètics. L’obligació de conservar les factures per mitjans electrònics es pot complir a través d’un tercer.
2. La conservació per mitjans electrònics dels documents s’ha d’efectuar de manera que se n’asseguri la llegibilitat en el format original en què s’hagin rebut o enviat, així com, si escau, la de les dades associades i els mecanismes de verificació de signatura o altres elements autoritzats que garanteixin l’autenticitat del seu origen i la integritat del seu contingut. El Ministeri de Finances pot exigir en qualsevol moment al remitent o receptor dels documents que els transformi en llenguatge llegible per a l’Administració tributària.
3. Els documents conservats per mitjans electrònics s’han de gestionar i conservar per mitjans que garanteixin un accés en línia a les dades, així com la seva càrrega remota i utilització per part del Ministeri de Finances davant de qualsevol sol·licitud d’utilització i sense demora injustificada. S’entén per accés complet el que permet la visualització, la recerca selectiva, la còpia o descàrrega en línia i la impressió.
4. Les obligacions de conservació igualment poden complir-se mitjançant un servei de confiança electrònic consistent en el procés de digitalització qualificada dels documents en paper a què es refereix l’article 23.3 de la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de serveis de confiança electrònica.

Article 18 — Lloc de conservació de les factures i altres documents

Sentències
1. L’empresari o professional o el subjecte passiu obligat a conservar les factures i altres documents pot determinar el lloc de compliment de l’obligació, a condició que posi a disposició de l’òrgan del Ministeri de Finances que estigui desenvolupant una actuació dirigida a comprovar la seva situació tributària, davant qualsevol sol·licitud d’aquest òrgan i sense demora injustificada, tota la documentació o informació així conservades.
2. Quan la conservació s’efectuï fora del Principat d’Andorra, aquesta obligació únicament es considera vàlidament complerta si es fa utilitzant mitjans electrònics que garanteixin l’accés en línia així com la càrrega remota i la utilització per part del Ministeri de Finances de la documentació o informació així conservades.

Article 19 — Normativa aplicable

Sentències

L’obligació d’emetre i lliurar factures o documents substitutius s’ha d’ajustar a les normes establertes en aquest Reglament, en els supòsits següents:

a) Quan el proveïdor del bé o prestador del servei estigui establert en territori andorrà.
b) Quan el lliurament de béns o la prestació de serveis segons les normes de localització de l’impost general indirecte sigui en territori andorrà, excepte que, d’acord amb el que estableix l’article 52, l’obligat tributari sigui l’empresari o professional destinatari de les operacions subjectes a l’impost general indirecte.

Article 20 — Ús de la factura electrònica en el sector públic

Sentències
1. Tots els proveïdors que hagin lliurat béns o prestat serveis al Govern poden expedir i remetre una factura electrònica.
2. Tots els proveïdors tenen dret a ser informats sobre l’ús de la factura electrònica a través de l’òrgan, organisme autònom o entitat parapública que determini el Govern.

Article 21

Sentències
1. Les factures electròniques han de tenir un format estructurat que permeti el seu tractament automatitzat i electrònic, el qual es determina mitjançant la publicació de les normes tècniques corresponents. Aquest format estructurat s’entén sense perjudici dels elements essencials de la factura, a l’efecte de la interoperabilitat de la factures en relació amb els països que formen part de la Unió Europea i l’Espai Econòmic Europeu.
2. Les factures electròniques, a més del compliment del format estructurat, poden estar signades mitjançant una signatura electrònica qualificada, o un segell electrònic qualificat, que preveu la Llei 35/2014, de 27 de novembre, de serveis de confiança electrònica. Les factures que continguin una signatura electrònica qualificada o un segell electrònic qualificat de la persona competent per expedir-ne, disposen de la presumpció legal d’autenticitat i integritat a què es refereix l’article 44 d’aquesta norma, sempre que el document no contingui cap característica dinàmica capaç de modificar la signatura o el segell automàticament.
jurisprudència.ad
Totes les lleis