Article 8: Quantia i modalitats dels ajuts
No vigentReglament, del 8 de maig del 2019, regulador del programa d’ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables·Data de la versió: 16 de maig del 2019
Versions (1)
1. La quantia màxima dels ajuts establerts en el programa Renova es determina en funció de la tipologia d’actuació i considerant les despeses protegibles que escaiguin, d’acord amb el que estableixi la convocatòria anual per a cadascuna de les modalitats d’ajuts –subvenció directa i préstec preferent–, que tenen com a finalitat el compliment de les actuacions protegibles corresponents. Aquest import no pot veure’s augmentat per desviacions en l’execució de les actuacions objecte de l’ajut.
2. La dotació pressupostària per al programa Renova destinada a subvencions directes es distribueix, en els percentatges que fixi la convocatòria anual, en una part per a actuacions protegibles en edificis i en una altra part per a actuacions protegibles en les unitats que els integren. Això no obstant, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic pot acordar traspassar fons de l’una a l’altra en el cas que una esgoti la seva dotació.
3. L’import màxim de la subvenció directa no pot superar el 40% del cost real de l’actuació protegible. Aquest import màxim pot consistir en un percentatge del cost de l’obra o en una quantitat determinada, o ser proporcional al cost de l’obra, en funció de la millora obtinguda en termes d’eficiència energètica, mesurada pel que disposi la certificació de l’eficiència energètica de l’edifici.
La convocatòria pot establir un import màxim de subvenció directa per a cada actuació protegible, i també un import màxim total per a les diverses actuacions protegibles realitzades en un mateix edifici al llarg de totes les convocatòries del programa Renova.
Els pagaments dels ajuts consistents en una subvenció directa s’efectuen un cop el beneficiari de l’ajut acredita la conformitat de les actuacions efectuades d’acord amb les condicions que han conduït a l’atorgament de l’ajut.
4. El préstec preferent, en la quantia màxima prevista en la resolució de concessió corresponent, es materialitza en una operació de crèdit amb una entitat bancària en el marc del programa d’inversió amb finançament privilegiat vigent als efectes del programa Renova i qualificat pel Govern d’interès nacional i social.
Aquesta operació de crèdit s’ha de formalitzar en un termini màxim de sis mesos després de la data de notificació de la resolució, termini que pot ser prorrogat amb la sol·licitud prèvia del beneficiari, presentada dins el termini de formalització del préstec preferent. Un cop hagi transcorregut aquest termini sense que s’hagi formalitzat el crèdit, ni s’hagi sol·licitat una eventual pròrroga, la resolució queda anul·lada automàticament en allò que es refereix a l’atorgament del préstec, i només es pot reprendre per decisió del Govern a proposta de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, mitjançant les modalitats previstes pel capítol segon d’aquest Reglament, que l’adopta en un termini màxim addicional de la meitat del termini inicial i a demanda del beneficiari. En cas de ser atorgada, aquesta pròrroga allarga en la mateixa durada, els terminis previstos a l’article 5.
8. 5. El préstec preferent s’atorga d’acord amb les condicions següents:
a) Import sol·licitat: fins a un màxim del 100% de les despeses protegibles.
b) Tipus d’interès: euríbor a un any + 1,50%, lliure de comissions, pagables i revisables per períodes vençuts. Si l’euríbor fos inferior a zero (0), es prendrà zero (0) com a base de referència més el marge de crèdit.
c) Durada i termini màxim d’amortització: s’han de pactar de comú acord entre l’entitat bancària i el sol·licitant, i no poden superar el termini de quinze anys; poden incloure un període de carència d’un any.
d) Cancel·lació anticipada: es pot cancel·lar anticipadament a demanda del beneficiari, sense cap tipus de penalització.
e) Amortització parcial: es poden fer amortitzacions parcials sense cap tipus de penalització ni comissió.
f) Garantia: el Govern el garanteix totalment durant tota la vigència.
6. El beneficiari de l’ajut ha de declarar per escrit com respon legalment del deute i de les obligacions que contreu en ser-li atorgat l’aval del Govern sobre un préstec preferent. El beneficiari pot respondre amb:
a) El mateix bé immoble al qual es destina la millora;
b) Un altre bé la valoració del qual superi l’import dels ajuts atorgats al bé objecte de l’ajut;
c) Un aval emès per una entitat bancària autoritzada a operar a Andorra equivalent a l’import dels ajuts, establert en les condicions que determini el Govern, d’acord amb l’annex 3;
d) Un ingrés en dipòsit al Govern equivalent a l’import dels ajuts.
A més, en relació als subapartats a) i b) anteriors, quan l’ajut consisteixi en un préstec preferent per un import superior a 15.000 euros, s’ha de formalitzar en una escriptura pública una garantia hipotecària d’aquest/s bé/ns immoble/s a favor del Govern, i les despeses d’aquest acte van íntegrament a càrrec del beneficiari del préstec preferent.
7. A efectes de facilitar-ne el control, el beneficiari d’un préstec preferent ha d’obrir un compte bancari destinat exclusivament a la gestió dels pagaments derivats de les actuacions protegibles que són objecte de l’ajut, i ha de presentar un extracte dels seus moviments quan se li ho requereixi.
8. La no iniciació de cap acció durant el transcurs del primer any després de la concessió del préstec preferent comporta l’inici de les actuacions tendents a cancel·lar-lo.
9. El beneficiari d’una subvenció directa destina aquesta subvenció a l’amortització del préstec preferent en el moment que la percep, si escau.
10. Sense perjudici del que preveu l’apartat 6 de l’article 7 de la Llei 21/2013, quan es comprovi que la falsedat de les dades, o l’incompliment de les condicions imposades als promotors de les actuacions beneficiàries dels ajuts, tingui per origen una negligència o una execució no conforme a la normativa, a les regles de l’art o a les previsions dels documents que han portat a l’atorgament de l’ajut dels professionals que han intervingut en el procés, el Govern pot exigir a aquests professionals les responsabilitats que escaiguin d’acord amb el que preveu l’article 11 de la Llei esmentada.
Vols veure les sentències que citen aquest article?
Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 23 d’agost del 2026
jurisprudència.ad