(Article 191 del cod.
i) Quan les autoritats duaneres considerin que la comprovació de la declaració a la duana pot revelar un import a pagar en concepte de drets d’importació o exportació o d’altres gravàmens superior al que donen les dades de la declaració a la duana, el dret a disposar de les mercaderies s’ha de supeditar a la constitució d’una garantia suficient per cobrir la diferència entre l’import que es derivi de les dades de la declaració i l’import que es pugui haver de pagar en última instància.
Tanmateix, el declarant pot sol·licitar la notificació immediata del deute duaner que pugui ser exigible en última instància en relació amb les mercaderies, en comptes d’aportar la garantia esmentada.