1. L’arrendament s’extingeix per les causes següents:
a) Expiració del termini pactat.
b) Pèrdua o destrucció de la finca arrendada. S’entén que es produeix pèrdua quan la finca deixa de servir per a la destinació per a la qual fou construïda.
c) Alienació de la finca arrendada, sempre que hagi vençut el termini de duració mínim previst per aquesta Llei, quan sigui el cas, i sense perjudici de la indemnització a què pugui donar lloc. En cas contrari, el comprador se subroga en els drets i deures de l’anterior propietari.
d) Declaració de ruïna o expropiació forçosa de la finca arrendada.
e) En els demés supòsits que preveu aquesta Llei.
2. La mort de l’arrendatari no és causa d’extinció del contracte fins que s’arriba al termini pactat si concorren els requisits que estableixen els articles 44 i 67 d’aquesta Llei per als arrendaments d’habitatge i de local per a negoci, respectivament.
3. El comprador amb pacte de retro no pot usar la facultat de desnonar l’arrendatari fins que hagi transcorregut el termini per exercir el retracte.