1. En cas de defunció de l’arrendatari, es poden subrogar en el contracte, pel temps que falti del termini pactat, el seu cònjuge o la persona que estava unida a aquell formant una unió estable de parella i els seus descendents i ascendents, sempre que acreditin haver conviscut amb ell durant els sis mesos anteriors a la defunció.
2. Quan hi ha diversos beneficiaris del dret de subrogació, únicament pot exercir-lo un d’ells. A falta d’acord entre els interessats, se segueix l’ordre indicat en l’apartat 1 d’aquest article, amb preferència, dins de cada grup, per la proximitat de grau. Els casos d’igualtat es resolen a favor de qui tingui més càrregues familiars, o es trobi en situació de desprotecció o discapacitat. En el supòsit que hi hagi diverses persones en aquestes darreres circumstàncies, és preferida la que disposi de menys recursos econòmics.
3. La subrogació, per ser vàlida, s’ha de notificar a l’arrendador dins dels 60 dies següents a la data de la defunció de l’arrendatari. En la notificació s’hi han de fer constar les circumstàncies personals del subrogat i s’hi ha d’acompanyar el certificat de defunció corresponent.