1. L’INAF es finança amb els ingressos derivats de l’explotació del seu patrimoni, els ingressos derivats del cobrament de taxes o contraprestacions en el marc de l’exercici de les seves funcions i, en cas de ser necessari, mitjançant subvencions consignades al pressupost de l’Administració general de l’Estat.
2. L’INAF percep taxes en concepte d’autorització de creació d’entitats operatives del sistema financer, taxes de supervisió de les entitats supervisades; així com altres taxes relatives a les sol·licituds adreçades a l’INAF per les entitats supervisades d’acord amb els requeriments establerts a la legislació vigent; totes elles recollides en el capítol quart d’aquesta Llei.
3. Addicionalment, l’INAF pot percebre contraprestacions en relació amb les sol·licituds que li són adreçades per part de les entitats supervisades no previstes a l’apartat 2; i finalment, l’INAF també pot percebre contraprestacions en relació amb la prestació d’altres serveis complementaris que pugui efectuar en el marc de les seves funcions, entre d’altres, la prestació de serveis de formació en temes vinculats amb el sector financer.
4. La determinació del nivell de les taxes i de les contraprestacions definides als apartats 2 i 3 està directament relacionada amb els costos als quals ha de fer front l’INAF per desenvolupar de forma satisfactòria i eficient les funcions que li són encomanades per la legislació vigent.