1. La llei particular de cada tribut pot establir supòsits de pagaments a compte de l’obligació tributària principal. Els pagaments a compte poden consistir en retencions, ingressos a compte o pagaments fraccionats.
2. L’obligació tributària d’efectuar pagaments a compte de l’obligació tributària principal consisteix en satisfer un import a l’Administració pel retenidor, per l’obligat a realitzar ingressos a compte o per l’obligat a realitzar pagaments fraccionats.
3. L’obligat tributari en tot cas pot deduir de l’obligació tributària principal l’import dels pagaments a compte suportats o satisfets, segons el que la llei pròpia de cada tribut estableixi, sense que, en cap cas, sigui responsable dels deutes tributaris de retenidors i obligats a realitzar ingressos a compte.
4. Aquesta obligació té caràcter autònom respecte de l’obligació tributària principal. L’Administració pot exigir el pagament a compte no realitzat al retenidor, a l’obligat a realitzar ingressos a compte o a l’obligat a realitzar pagaments fraccionats. En qualsevol cas, pot exigir els interessos moratoris i la sanció que eventualment sigui procedent per no haver complert aquesta obligació.