1. El sistema d’estimació indirecta de la base de tributació s’empra, com a sistema subsidiari del de determinació directa, per mesurar o quantificar aquesta base en els supòsits de manca de presentació de declaracions, autoliquidacions o documents o d’inexistència de dades, llibres o de registres comptables o en qualsevol altre cas d’impossibilitat de determinació directa fonamentada per l’Administració.
2. Les bases o els rendiments es determinen mitjançant l’aplicació de qualsevol dels mètodes següents, indistintament o conjuntament:
a) Aplicació de dades i d’antecedents disponibles que siguin rellevants a l’efecte.
b) Utilització d’elements indiciaris que acreditin indirectament l’existència de béns, drets o rendes, ingressos, vendes, costos i rendiments que siguin típics del sector econòmic, ateses les circumstàncies de cada obligat tributari i de la seva situació específica.
c) Valoració de magnituds, índexs, mòduls o dades que concorrin en els obligats tributaris, segons les dades que es posseeixin en supòsits similars o equivalents.
3. Les bases determinades per aquest mètode requereixen d’una motivació especialment referida a les causes determinants per a l’aplicació del mètode d’estimació indirecta i la justificació dels mitjans elegits per a la determinació de les bases; que poden ser rebatudes per l’obligat tributari mitjançant les proves corresponents. No és admissible l’aportació de proves relatives a la comptabilitat si aquesta no ha estat aportada en el procediment d’inspecció.