1. La tramitació del procediment es realitza directament o bé amb l’obligat tributari o bé amb el seu representant.
2. L’Administració tributària facilita a l’obligat tributari l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions. Totes les comunicacions contenen una relació succinta de la normativa aplicada al cas.
3. L’Administració tributària no pot exigir l’aportació de documents ja aportats a l’Administració per l’obligat tributari, però pot sol·licitar un aclariment en relació amb aquests documents.
4. L’obligat tributari pot obtenir còpia de l’expedient en què hagi intervingut, un cop posat de manifest.
5. Les actuacions en l’àmbit de l’aplicació dels tributs es documenten en:
a) Comunicacions: Les comunicacions són els documents mitjançant els quals l’Administració notifica a l’obligat tributari l’inici del procediment o altres fets o circumstàncies relatius al mateix o efectua els requeriments que siguin necessaris a qualsevol persona o entitat. Les comunicacions podran incorporar-se al contingut de les diligències que s’estenguin.
b) Diligències: Les diligències són els documents públics que s’estenen per fer constar fets, així com les manifestacions de l’obligat tributari o persona amb la que s’entenguin les actuacions. Les diligències no podran contenir propostes de liquidacions tributàries.
c) Informes: Els informes són documents que contenen informació emesa per l’Administració tributària. Els òrgans de l’Administració tributària emetran, d’ofici o petició de tercers, els informes que siguin preceptius conforme a l’ordenament jurídic, els que sol·licitin altres òrgans o serveis de les Administracions públiques o els poders legislatiu i judicial, en els termes previstos per les lleis, i els que resultin necessaris per l’aplicació dels tributs.
d) Actes: Les actes són documents públics emesos per la inspecció, on es recull el resultat de les actuacions de comprovació d’inspecció, i se’n proposa la regularització de l’obligat tributari que la inspecció estimi procedent, o bé se’n declara la conformitat.
Les actes tenen el valor probatori d’un document públic, per la qual cosa els fets que contenen només poden ser rebatuts mitjançant prova en sentit contrari.
En la mesura en que constitueixen mitjà de prova, aquestes seran sotmeses a la llum del principi de la lliure valoració d’aquesta, i a què, al mateix temps, es pugui rebatre el seu contingut mitjançant prova en contrari en aplicació del principi de contradicció.
El valor probatori de les actes només pot referir-se als fets comprovats directament pel funcionari, quedant fora del seu abast les qualificacions jurídiques, els judicis de valor i les simples opinions dels funcionaris que poguessin figurar en les mateixes.
La presumpció a què es refereix el paràgraf primer d’aquest apartat no impedirà la possibilitat del control judicial, en el seu cas, de l’existència real d’un mitjà idoni per la determinació de la certesa dels extrems que es descriuen en l’acta.
6. En tot procediment, l’obligat tributari té dret al tràmit d’audiència previ a la resolució, tret que hi renunciï expressament.