Tota persona sospitosa que presti declaració davant el Servei de Policia ha de ser informada, de manera que ho entengui, i de forma immediata, dels fets que se li imputen i de les raons motivadores de la seva eventual privació de llibertat, així com dels drets que té, especialment els següents:
a) dret a no declarar.
b) dret a no declarar contra si mateixa i a no confessar-se culpable.
c) dret a llegir ella mateixa la seva declaració, i de fer-hi afegir les modificacions o els aclariments que cregui necessaris.
d) dret a designar advocat i a sol·licitar la seva presència al cap de 24 hores de la seva detenció, perquè assisteixi a les declaracions i intervingui en tot reconeixement d’identitat de què sigui objecte a partir d’aquell moment. Si el detingut o pres no designa advocat, llevat de renúncia expressa, actua d’ofici l’advocat de guàrdia.
e) dret que es posi en coneixement d’un familiar o una persona que designi, el fet de la seva detenció i el lloc on es troba.
f) dret a ser assistit gratuïtament per un intèrpret quan es tracti d’un estranger que no comprengui o no parli la llengua nacional o una de les llengües dels estats veïns.
g) dret a ser reconegut pel metge forense i, en el seu defecte, per un facultatiu.
En la declaració prestada davant la policia s’ha de fer constar l’hora d’inici i acabament de la declaració. Els interrogatoris no poden durar més de quatre hores seguides, i entre un i altre hi ha d’haver un temps de descans d’almenys 1 hora.
El detingut té dret a gaudir d’un descans ininterromput d’almenys 8 hores per cada 24 hores de detenció.
En el cas que sigui necessari efectuar una prova d’alcoholèmia s’ha de notificar a la persona interessada el dret que té de sol·licitar una anàlisi de sang si no està d’acord amb el resultat obtingut mitjançant altres procediments.