1. Tota persona sospitosa o detinguda que presti declaració davant del Servei de Policia, o en relació amb la qual s’hagi d’efectuar un registre domiciliari o un reconeixement d’identitat, ha de ser informada, de manera que ho entengui, i de forma immediata, dels fets que originen la investigació i de les raons que motiven la seva eventual privació de llibertat, així com dels drets següents:
b) Dret a no declarar contra si mateixa i a no confessar-se culpable.
c) Dret a llegir ella mateixa la declaració i de fer-hi afegir les modificacions o els aclariments que cregui necessaris.
d) Dret a designar advocat i a sol·licitar la seva presència perquè assisteixi a les seves declaracions i intervingui en els registres domiciliaris i els reconeixements d’identitat de què sigui objecte. Si la persona sospitosa o detinguda no designa advocat, l’advocat designat no accepta la designació o no se’l pot localitzar, i llevat de renúncia expressa, actua l’advocat de guàrdia, sempre que la infracció investigada pugui ser constitutiva de delicte. En qualsevol moment i malgrat haver renunciat expressament a aquest dret, la persona sospitosa o detinguda pot designar advocat o demanar l’actuació de l’advocat de guàrdia.
e) Dret que es posi immediatament en coneixement d’un familiar, o una persona que designi, el fet de la seva detenció i el lloc on es troba.
f) Dret a rebre assistència gratuïta d’un intèrpret quan es tracti d’una persona estrangera que no comprengui o no parli la llengua nacional o una de les llengües dels estats veïns.
g) Dret al reconeixement del metge forense i d’un facultatiu de la seva elecció, en aquest darrer cas a càrrec seu, el qual ha de comparèixer en el termini màxim de quaranta-cinc minuts i lliurar l’informe corresponent per escrit, un cop acabat el reconeixement.
2. En la declaració prestada davant la Policia s’ha de fer constar l’hora d’inici i acabament de la declaració i de les eventuals interrupcions.
La persona sospitosa només ha de romandre en les dependències policials el temps necessari per declarar. En tot cas, tant pel que fa a la persona sospitosa com a la persona detinguda, els interrogatoris no poden durar més de quatre hores seguides, i entre l’un i altre hi ha d’haver un temps de descans d’almenys una hora.
La persona detinguda té dret a gaudir d’un descans ininterromput d’almenys vuit hores per cada vint-i-quatre hores de detenció.
3. En el cas que sigui necessari efectuar una prova d’alcoholèmia, s’ha de notificar a la persona interessada el dret que té de sol·licitar una anàlisi de sang si no es vol fer la prova d’alcoholèmia o no està d’acord amb el resultat obtingut mitjançant altres procediments. El Servei de Policia ha d’informar a la persona interessada, si escau, del contingut de l’article 269 del Codi penal.