Es modifica l’article 16 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat com segueix: “ Article 16. Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques 1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.
2. En matèria de deducció de despeses, es tenen en compte les regles generals següents:
a) Són deduïbles les amortitzacions en relació amb béns i drets destinats a l’activitat econòmica realitzades d’acord amb l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats. No poden ser objecte de deducció de la base de tributació les amortitzacions, correccions de valor o provisions que es puguin realitzar sobre béns o drets que es considerin no destinats a l’activitat econòmica.
b) No són deduïbles les quotes de tributació que, si escau, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.
c) Quan sigui degudament acreditat, amb l’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la Seguretat Social, que el cònjuge o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinació de la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponents a la seva qualificació professional i treball acomplert.
d) Quan el cònjuge o els fills de l’obligat tributari realitzin cessions de béns o drets, acreditades mitjançant els contractes corresponents, que serveixin a l’objecte de l’activitat econòmica de què es tracti, es dedueix, per determinar la renda del titular de l’activitat, la contraprestació estipulada, sempre que no excedeixi el valor de mercat. La càrrega de la prova d’aquest valor de mercat correspon a l’empresari o professional, i la deducció es denega en cas que no sigui possible acreditar-lo.
e) No són deduïbles les contribucions de l’empresari o professional a plans de pensions o instruments de previsió social que compleixin una funció anàloga quan ell en sigui el beneficiari.
3. Els obligats tributaris que exerceixen una activitat per compte propi i estiguin inscrits en el Registre de Treballadors per Compte Propi, podran addicionalment deduir-se les següents despeses:
a) En els casos en què afectin parcialment el seu habitatge habitual en el desenvolupament de la seva activitat econòmica:i. Les despeses en concepte d’arrendament, assegurança de la llar i de subministres o consums com aigua, electricitat, telefonia, internet, despeses de comunitat, despeses de serveis i instal·lacions de seguretat, en el percentatge resultant d’aplicar el 35% del seu cost a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, llevat que s’acrediti un percentatge superior o inferior.ii. Les quantitats en concepte d’amortització, d’acord amb l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats, que resultin de la proporció existent entre els metres quadrats d’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, amb un màxim del 40% del seu cost d’adquisició.iii. En concepte d’interessos, comissions i qualsevol altra despesa derivada del finançament proveït per part d’entitats bancàries del Principat d’Andorra per a l’adquisició de l’habitatge habitual, l’import que resulti de la proporció existent entre els metres quadrats d’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total.
b) En concepte de despeses de la cotització per compte propi a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, l’import resultant d’aplicar l’1,18% a la quota de cotització, quan la base de cotització sigui superior al 100% del salari mensual global mitjà cotitzat de l’any anterior.
c) Les despeses de manutenció en restaurants o establiments similars efectivament suportades i abonades per qualsevol mitjà electrònic de pagament quan, per raó d’una circumstància no habitual i de caràcter puntual relacionada amb el treball, el treballador per compte propi s’hagi desplaçat lluny del seu lloc habitual de residència durant les hores en què, habitualment, té la pausa per prendre algun dels tres àpats principals. L’import màxim de despesa deduïble és de l’1% de l’import net de la xifra de negocis amb el límit de 1.500 (mil cinc-cent.
s) euros anuals.
d) Les despeses de locomoció efectivament suportades quan es desplaci fora del seu lloc de treball habitual per realitzar la prestació de treball en un lloc diferent. Aquestes despeses es calculen en la forma següent:i. Quan utilitzi mitjans de transport públic, l’import de la despesa que es justifiqui mitjançant factura o document equivalent.ii. Quan utilitzi el seu propi vehicle, la suma de 0,31 euros per quilòmetre, més l’import de la despesa de peatges i aparcaments que justifiqui documentalment.
e) Quan s’utilitzi el vehicle propi per desenvolupar l’activitat professional, el 20% del cost de l’assegurança obligatòria de vehicles.”