1. Les normes d’aquest Reglament, així com les determinacions del planejament urbanístic, s’han d’interpretar segons el sentit propi de les seves paraules en relació al seu context i d’acord amb l’esperit, els objectius i la finalitat de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
2. En els casos de dubtes d’interpretació produïts per imprecisions o contradiccions que no es puguin resoldre per aplicació del principi de jerarquia normativa, preval la solució més restrictiva pel que fa al càlcul de l’edificabilitat global i la més favorable a la urbanització prèvia, a la menor edificabilitat, a la dotació més elevada per a equipaments i per a espais públics, a la protecció ambiental, a la protecció patrimoni natural i a la protecció del patrimoni cultural.
3. Quan en un mateix territori concorrin normes urbanístiques i normes sectorials amb diversos nivells de preservació ambiental, del patrimoni natural i del patrimoni cultural, preval la normativa que imposi la protecció més gran.