1. Poden demandar legítimament davant de la jurisdicció administrativa:
a) Qualsevol persona física o jurídica o entitat amb capacitat processal que tingui un dret o un interès legítim.
b) Qualsevol persona física o jurídica o entitat amb capacitat processal, per impugnar reglaments i altres disposicions de caràcter general emanades de les administracions públiques, o quan una norma legal estableixi el caràcter públic de l’acció.
c) L’Administració pública autora d’un acte per impugnar-lo, prèvia declaració de la seva lesivitat per a l’interès públic.
2. Per defensar el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, també estan legitimades per intervenir, en nom i interès de les persones afiliades o associades, i sempre que comptin amb la seva autorització, les organitzacions sindicals i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin com a finalitat primordial la defensa i la promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació i que desenvolupin la seva activitat en el territori andorrà. No és necessària aquesta autorització quan les persones afectades són una pluralitat indeterminada o difícil de determinar, sense perjudici de la legitimació processal de les persones que puguin arribar a identificar-se com a afectades.
3. La persona assetjada és l’única legitimada en els litigis en els quals s’invoca assetjament sexual o assetjament per raó de sexe.
4. No poden interposar recurs contra un acte o una activitat d’una Administració pública:
a) Els òrgans d’aquesta Administració, ni els membres dels seus òrgans col·legiats, salvat que una llei ho autoritzi expressament.
b) Els particulars, quan actuïn per delegació de l’Administració o com a agents o mandataris d’ella.
c) Les entitats de dret públic que depenguin d’aquesta Administració, excepte si la llei les dota d’autonomia.