1. Davant de la jurisdicció administrativa, la part recurrent pot exercir totes o algunes de les pretensions següents:
a) Que declari la nul·litat o anul·li una norma reglamentària emanada d’una Administració pública.
b) Que declari la nul·litat o anul·li un acte administratiu, exprés o presumpte, susceptible d’impugnació.
c) Que reconegui una situació jurídica individualitzada, i que adopti les mesures adequades per restablir-la plenament, entre les quals hi ha la indemnització de danys i perjudicis, quan sigui procedent.
2. La pretensió de nul·litat o d’anul·lació d’un acte administratiu pot estar fonamentada en la manca d’adequació a dret de la norma reglamentària que li serveix de suport, encara que aquella norma no hagi estat recorreguda prèviament.
3. Quan el recurs contenciós administratiu tingui per objecte una actuació material d’una Administració pública constitutiva de via de fet, la part recurrent pot demanar a la jurisdicció administrativa que declari contrària a dret aquella actuació, que ordeni el cessament de l’actuació i que ordeni l’adopció de les mesures adequades per restablir la situació anterior, entre les quals hi ha la indemnització de danys i perjudicis, quan sigui procedent.