1. El recurs d’apel·lació es pot fonamentar en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, en l’error en la valoració de la prova, i en la transgressió de l’ordenament administratiu.
2. Si el recurs d’apel·lació es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, l’apel·lant ha d’assenyalar les normes que considera que s’han infringit i argumentar, si escau, la indefensió que ha sofert, i ha d’haver denunciat prèviament aquesta infracció, si processalment era possible fer-ho.
3. Si el recurs d’apel·lació es fonamenta en l’error en la valoració de la prova, l’apel·lant ha d’assenyalar el fonament de dret en què considera que es troba l’error relatiu a la valoració de la prova practicada en el procés, i argumentar-lo.
4. Si el recurs d’apel·lació es fonamenta en la infracció de la llei, l’apel·lant ha d’assenyalar la suposada manca d’aplicació o l’aplicació incorrecta per part del tribunal de la llei o la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia sobre la matèria de què es tracti, i argumentar-la.
5. En el recurs d’apel·lació contra les sentències, les parts no poden formular peticions, fer valer fonaments de fet o proposar proves que no ho hagin estat en la primera instància, llevat que al·leguin fets nous o de nova notícia o que proposin la pràctica de proves d’acord amb el que estableix aquesta secció.