Les entitats han de tractar les exposicions derivades de les operacions d’arrendament com a exposicions garantides pel tipus de bé arrendat, sempre que es compleixen els requisits següents:
a) Se satisfacin les condicions establertes a l’article 122 perquè el tipus de bé arrendat sigui admissible com a garantia real;
b) L’arrendador dugui a terme una sòlida gestió del risc d’acord amb l’ús que es dona a l’actiu, la seva ubicació, la seva antiguitat i la seva obsolescència prevista, fet que inclou un adequat control del valor de la garantia real;
c) L’arrendador té la titularitat legal sobre el bé i estigui capacitat per exercir oportunament els seus drets com a propietari del bé;
d) La diferència entre el valor de l’import sense amortitzar i el valor de mercat de la garantia no sigui tan elevada que se sobreestimi en excés la reducció del risc de crèdit atribuïda als béns arrendats.