Salta al contingut
jurisprudència.ad
Plataforma
Compliment
Lleis Andorra
Reglaments
Eines
Observatori
Recursos
Accedeix
  1. Lleis d'Andorra
  2. /
  3. Reglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió
  4. /
  5. Article 182

Article 182: Reconeixement dels acords de compensació contractual

Vigent
Reglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió·Vigent des de 14 de març del 2019·6 versions des de 2019
Navegar la lleiBuscar sentències
Versions (1)

Versions (navegació mòbil)

És l'única versió disponible.

  1. Vigent14/03/2019 → actualitatNorma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus

Versions (navegació d'escriptori)

És l'única versió disponible.

  1. Vigent14/03/2019 → actualitatNorma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus
1. L’AFA únicament ha de reconèixer un acord de compensació contractual quan es compleixen les condicions de l’apartat 2.
2. Tots els acords de compensació contractual a què una entitat recorre a l’efecte de determinar el valor d’exposició d’acord amb el que preveu aquesta secció han de complir les condicions següents:
a) Que l’entitat hagi subscrit amb la seva contrapart un acord de compensació contractual pel qual es creï una única obligació jurídica que abasti totes les operacions que hi estan incloses, i en virtut del qual, en cas d’impagament de la contrapart, l’entitat tingui el dret de rebre o l’obligació de pagar únicament la suma neta dels valors positius i negatius valorats a preus de mercat de les diferents operacions incloses;
b) Que l’entitat hagi posat a disposició de l’AFA dictàmens jurídics fonamentats i per escrit que permetin concloure que, en cas d’impugnar legalment l’acord de compensació, els drets i les obligacions de l’entitat es limiten als esmentats en la lletra a. El dictamen jurídic ha de fer referència a la legislació aplicable en:
i) El país en el qual està constituïda la contrapart;i.
i) Quan hi està implicada una sucursal d’una empresa que està situada en un país diferent d’aquell en què està constituïda l’empresa, el país en què està situada la sucursal;ii.
i) El país de la legislació que regeixi cadascuna de les operacions incloses en l’acord de compensació;i.
v) El país de la legislació que regeixi qualsevol contracte o acord necessari perquè tingui efecte la compensació contractual.
c) Que el risc de crèdit davant de cada contrapart s’agregui per arribar a una sola exposició legal resultant de la totalitat de les operacions amb cada contrapart. Aquesta agregació s’ha de tenir en compte a efectes del límit creditici i del capital intern;
d) Que el contracte no contingui cap clàusula que, en cas d’impagament d’una contrapart, permeti a una altra que no hi ha incorregut en impagament efectuar només pagaments limitats, o no efectuar cap pagament en absolut, a favor de la part que ha incorregut en impagament, tot i que aquesta és creditora neta, és a dir, una clàusula d’alliberament (“walk away”). Si l’AFA no està convençuda que la compensació contractual és jurídicament vàlida i eficaç d’acord amb la legislació de cada un dels països a què es refereix la lletra b, l’acord de compensació contractual no es reconeix com a tècnica de reducció del risc per a cap de les contraparts. L’AFA ha d’informar sobre aquest aspecte les altres autoritats competents concernides.
3. Els dictàmens jurídics a què es refereix la lletra b poden elaborar-se per referència a categories de compensació contractual. Els acords de compensació contractual entre productes han de complir les condicions addicionals següents:
a) Que la suma neta esmentada a la lletra a de l’apartat 2 sigui la suma neta dels valors de liquidació positius i negatius de tot acord marc bilateral individual inclòs i dels valors positius i negatius a preus de mercat de les operacions individuals (“import net per a tots els productes”);
b) Que els dictàmens jurídics a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 tracten de la validesa i l’eficàcia de la totalitat de l’acord de compensació contractual entre productes, en virtut de les condicions establertes per aquest acord, i dels efectes de l’acord de compensació sobre les clàusules importants de qualsevol acord marc bilateral inclòs.

Vols veure les sentències que citen aquest article?

Accedeix a la plataforma
Article 181: Reconeixement de la compensació contractual a l’efecte de la reducció del riscArticle 183: Obligacions de les entitats

Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 22 de novembre del 2026

jurisprudència.ad·Article 182: Reglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió
Navegar la llei·Totes les lleis·© 2026 Jurisprudència.ad

Articles relacionats

  • Art. 181Reconeixement de la compensació contractual a l’efecte de la reducció del risc
  • Art. 183Obligacions de les entitats
  • Art. 180bisTítol III. Requisits de capital
  • Art. 184Efectes del reconeixement de la compensació com a tècnica de reducció del risc
  • Art. 180Càlcul del valor d’exposició sota el mètode de risc original

Reglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió

Art. 182Art. 181Art. 183Art. 180bisArt. 184Art. 180