1. L’AFA únicament ha de reconèixer un acord de compensació contractual quan es compleixen les condicions de l’apartat 2.
2. Tots els acords de compensació contractual a què una entitat recorre a l’efecte de determinar el valor d’exposició d’acord amb el que preveu aquesta secció han de complir les condicions següents:
a) Que l’entitat hagi subscrit amb la seva contrapart un acord de compensació contractual pel qual es creï una única obligació jurídica que abasti totes les operacions que hi estan incloses, i en virtut del qual, en cas d’impagament de la contrapart, l’entitat tingui el dret de rebre o l’obligació de pagar únicament la suma neta dels valors positius i negatius valorats a preus de mercat de les diferents operacions incloses;
b) Que l’entitat hagi posat a disposició de l’AFA dictàmens jurídics fonamentats i per escrit que permetin concloure que, en cas d’impugnar legalment l’acord de compensació, els drets i les obligacions de l’entitat es limiten als esmentats en la lletra a. El dictamen jurídic ha de fer referència a la legislació aplicable en:
i) El país en el qual està constituïda la contrapart;i.
i) Quan hi està implicada una sucursal d’una empresa que està situada en un país diferent d’aquell en què està constituïda l’empresa, el país en què està situada la sucursal;ii.
i) El país de la legislació que regeixi cadascuna de les operacions incloses en l’acord de compensació;i.
v) El país de la legislació que regeixi qualsevol contracte o acord necessari perquè tingui efecte la compensació contractual.
c) Que el risc de crèdit davant de cada contrapart s’agregui per arribar a una sola exposició legal resultant de la totalitat de les operacions amb cada contrapart. Aquesta agregació s’ha de tenir en compte a efectes del límit creditici i del capital intern;
d) Que el contracte no contingui cap clàusula que, en cas d’impagament d’una contrapart, permeti a una altra que no hi ha incorregut en impagament efectuar només pagaments limitats, o no efectuar cap pagament en absolut, a favor de la part que ha incorregut en impagament, tot i que aquesta és creditora neta, és a dir, una clàusula d’alliberament (“walk away”).
Si l’AFA no està convençuda que la compensació contractual és jurídicament vàlida i eficaç d’acord amb la legislació de cada un dels països a què es refereix la lletra b, l’acord de compensació contractual no es reconeix com a tècnica de reducció del risc per a cap de les contraparts. L’AFA ha d’informar sobre aquest aspecte les altres autoritats competents concernides.
3. Els dictàmens jurídics a què es refereix la lletra b poden elaborar-se per referència a categories de compensació contractual. Els acords de compensació contractual entre productes han de complir les condicions addicionals següents:
a) Que la suma neta esmentada a la lletra a de l’apartat 2 sigui la suma neta dels valors de liquidació positius i negatius de tot acord marc bilateral individual inclòs i dels valors positius i negatius a preus de mercat de les operacions individuals (“import net per a tots els productes”);
b) Que els dictàmens jurídics a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 tracten de la validesa i l’eficàcia de la totalitat de l’acord de compensació contractual entre productes, en virtut de les condicions establertes per aquest acord, i dels efectes de l’acord de compensació sobre les clàusules importants de qualsevol acord marc bilateral inclòs.