1. Quan decideix l’embargament de béns mobles, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ha de fer constar a la diligència d’embargament els aspectes següents:
a) La relació dels béns mobles embargats, amb la descripció de les seves característiques principals, l’estat d’ús i conservació i, si és el cas, l’existència de defectes o tares que puguin disminuir-ne el valor. S’ha de procurar incorporar documentació gràfica de cada bé.
b) Les manifestacions efectuades pels qui han intervingut en l’embargament, especialment les que es refereixen a la titularitat dels béns mobles embargats, i als drets eventuals de terceres persones.
c) La persona a la qual es designa dipositària i el lloc on s’han de dipositar els béns mobles.
2. El batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, pot deixar els béns mobles embargats en possessió de la persona que els tingui en el seu poder, que a partir d’aquest moment en respon com a dipositària, o bé prendre’n possessió per guardar-los en dipòsits o magatzems, propis o aliens.
4. El dipositari està obligat a conservar els béns mobles embargats a disposició del batlle o el tribunal competent, o del saig o l’Administració, i pot ser remogut del càrrec de dipositari, d’ofici o a instància de part, en cas que incompleixi les obligacions que li corresponen. En aquest cas, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, dicten un aute, un acord o una resolució en què remouen al dipositari del càrrec que exerceix i en designen un altre, si escau, sense perjudici de les responsabilitats civil i penal en què hagi pogut incórrer el dipositari remogut.
5. El dipositari té el dret de ser rescabalat de les despeses que li ha ocasionat el dipòsit. En cas que sol·liciti aquest rescabalament, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, decideixen quina és la quantitat que cal satisfer al dipositari, d’acord amb les circumstàncies del dipòsit. Aquesta quantitat té la consideració de costes de l’execució.