Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l'embargament

1. Aquesta Llei regula la pràctica de l’embargament en el marc dels procediments d’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius, dut a terme pel saig o per les administracions públiques que tenen la capacitat de fer-ho per si mateixes.

2. Aquesta Llei també és aplicable als embargaments que practiquin els òrgans jurisdiccionals.

3. Sense perjudici del deure de col·laboració que preveu l’article 2, s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei els embargaments que tenen com a objecte els instruments o els productes d’activitats constitutives de delicte.

1. Totes les persones i entitats públiques i privades estan obligades a col·laborar en les actuacions regulades en aquesta Llei, i a facilitar al batlle o al tribunal competent, o al saig o a l’Administració, tota la informació que coneguin en relació amb els béns i drets de la persona embargada o executada, sense cap altra limitació que les que imposen el respecte dels drets fonamentals de les persones i la llei.

2. La cessió de dades de caràcter personal al batlle o al tribunal competent, o al saig o a l’Administració, en el marc del deure de col·laboració que imposa aquesta Llei i per a la finalitat que s’hi estableix no requereix el consentiment de la persona afectada.

1. Per determinar els béns i drets que s’embarguen s’ha de tenir en compte la proporcionalitat entre el valor dels béns i drets i l’import que és objecte de l’embargament, la més gran facilitat de realització, i també la mínima onerositat per a la persona embargada.

2. La persona embargada pot assenyalar béns i drets per fer efectiu l’embargament. L’embargament s’ha de practicar amb preferència sobre aquests béns i drets si garanteixen el cobrament del deute amb la mateixa eficàcia que els altres béns i drets susceptibles d’embargament, i amb això no es causa perjudici a terceres persones.

3. En qualsevol moment, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, d’una banda, i la persona embargada, d’altra banda, poden posar-se d’acord en l’ordre d’embargament dels béns o drets. Si no hi ha acord, s’embarguen els béns o drets seguint l’ordre fixat a la Llei de bases de l’ordenament tributari; tanmateix, en el cas dels béns immobles l’habitatge familiar s’embarga en darrer lloc.

4. No s’han d’embargar els béns o drets el cost de la realització dels quals sigui presumiblement igual o superior a l’import que s’obtingui d’aquesta mateixa realització.

1. Quan decideix l’embargament de fons, valors, títols o qualssevol altres béns o drets lliurats o confiats a una entitat de crèdit o dipòsit, o a una altra entitat o persona dipositària, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, adreça una diligència a l’entitat o a la persona esmentades, i l’insta perquè retingui immediatament la quantitat embargada i la transfereixi, si escau, al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui. En cas que sigui possible, en la diligència d’embargament s’ha d’identificar el bé o dret eventualment conegut pel batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, però l’embargament es pot ampliar, sense necessitat d’identificació prèvia, a la resta de béns o drets existents en la mateixa entitat o confiats a la mateixa persona dipositària. Si de la informació facilitada per l’entitat o la persona dipositària es dedueix que els fons, valors, títols o altres béns o drets existents no són homogenis, o que el valor d’aquests béns o drets excedeix el que s’ha d’assegurar, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ha de concretar els béns o drets que han de ser embargats.

2. En el cas d’embargament d’actius financers il·líquids, l’entitat o la persona dipositària es limita a bloquejar-los i no els ha de realitzar fins que rebi instruccions expresses del batlle o el tribunal competent, o del saig o l’Administració.

3. Quan es tracti de caixes de seguretat, l’entitat o la persona dipositària es limita a bloquejar-ne l’accés. El Batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ha de requerir el titular de la caixa perquè l’obri en presència seva, i en aquell acte n’embarga el contingut, quan reuneixi les condicions adequades a aquest efecte. Si el requeriment no és atès, n’ordena l’obertura a l’entitat o la persona dipositària.

4. Quan els fons o valors es troben dipositats en comptes a nom de diversos titulars només s’ha d’embargar la part corresponent a la persona embargada. A aquest efecte, en el cas de comptes de titularitat conjunta indistinta, el saldo es presumeix dividit en parts iguals, excepte que es provi una titularitat material diferent.

5. En el cas que en el compte afectat per l’embargament es faci efectiu habitualment l’abonament del salari, la pensió o retribucions anàlogues, s’han de respectar les limitacions que estableix l’article 8. A aquest efecte es considera salari, pensió o retribució anàloga, l’import ingressat per aquest concepte en el compte esmentat dins del mes en què tingui lloc l’embargament o, si no s’ha ingressat el mes de l’embargament, l’import pel mateix concepte ingressat el mes anterior.

6. L’embargament de fons, valors, títols o qualssevol altres béns o drets lliurats o confiats a una entitat de crèdit o dipòsit, o a una altra entitat o persona dipositària, es pot realitzar mitjançant el servei informàtic de comunicació corresponent, que permeti l’enviament i la recepció de les diligències amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres.

1. Els salaris, les pensions o les retribucions anàlogues, incloses les rendes periòdiques, s’embarguen de conformitat amb l’escala següent:

2. Si la persona embargada té descendents, ascendents, cònjuge o persona amb qui manté una relació anàloga de convivència a càrrec, el percentatge a què es refereix la lletra b) de l’apartat anterior es redueix en un deu per cent per cadascun d’ells.

3. Si la persona embargada rep més d’un salari, pensió o retribució anàloga, s’acumulen tots i es calcula la part inembargable sobre el conjunt.

4. Quan decideix l’embargament de salaris, pensions o retribucions anàlogues, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, adreça una diligència a la persona, entitat o oficina pagadora i l’insta perquè retingui la quantia embargada i la transfereixi, si escau, al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui. L’embargament de salaris, pensions o retribucions anàlogues es pot realitzar mitjançant el servei informàtic de comunicació corresponent, que permeti l’enviament i la recepció de les diligències amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres.

5. Les disposicions d’aquest article s’apliquen anàlogament als ingressos procedents d’activitats professionals i mercantils autònomes.

1. Quan decideix l’embargament de béns immobles o de drets sobre béns immobles, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, adreça una diligència a tots els notaris i a la Cambra de Notaris, per notificar l’embargament.

2. En rebre aquesta diligència, els notaris i la Cambra de Notaris han d’anotar i deixar constància de l’embargament practicat i, a partir del moment de la recepció de la comunicació, els notaris s’han d’abstenir d’autoritzar cap acte de gravamen o de disposició sobre els béns i drets embargats sense l’acord previ del batlle o el tribunal competent, o del saig o l’Administració. Si es realitza l’acte de gravamen o disposició sobre un bé o un dret embargat, amb l’acord previ esmentat anteriorment, el notari ha de fer constar en l’escriptura corresponent l’existència de l’embargament i l’import del deute del qual respon.

3. L’embargament de béns immobles o de drets sobre béns immobles es pot realitzar mitjançant el servei informàtic de comunicació corresponent, que permeti l’enviament i la recepció de les diligències amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres.

1. Quan decideix l’embargament de béns mobles, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ha de fer constar a la diligència d’embargament els aspectes següents:

2. El batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, pot deixar els béns mobles embargats en possessió de la persona que els tingui en el seu poder, que a partir d’aquest moment en respon com a dipositària, o bé prendre’n possessió per guardar-los en dipòsits o magatzems, propis o aliens.

4. El dipositari està obligat a conservar els béns mobles embargats a disposició del batlle o el tribunal competent, o del saig o l’Administració, i pot ser remogut del càrrec de dipositari, d’ofici o a instància de part, en cas que incompleixi les obligacions que li corresponen. En aquest cas, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, dicten un aute, un acord o una resolució en què remouen al dipositari del càrrec que exerceix i en designen un altre, si escau, sense perjudici de les responsabilitats civil i penal en què hagi pogut incórrer el dipositari remogut.

5. El dipositari té el dret de ser rescabalat de les despeses que li ha ocasionat el dipòsit. En cas que sol·liciti aquest rescabalament, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, decideixen quina és la quantitat que cal satisfer al dipositari, d’acord amb les circumstàncies del dipòsit. Aquesta quantitat té la consideració de costes de l’execució.

1. Sense perjudici de disposar el dipòsit d’acord amb l’article 10, quan decideix l’embargament de vehicles, embarcacions, accions o participacions en societats mercantils, establiments comercials, o altres béns mobles o béns immaterials inscrits en registres administratius, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, adreça una diligència a la persona encarregada del registre per notificar l’embargament.

2. En rebre aquesta diligència, la persona encarregada del registre ha d’inscriure una anotació preventiva per donar publicitat de l’embargament practicat, i s’ha d’abstenir d’autoritzar cap canvi en la titularitat dels béns mobles embargats sense l’acord previ del batlle o el tribunal competent, o del saig o l’Administració.

3. Quan decideix l’embargament d’accions o participacions en societats mercantils, el batlle o tribunal competent, o el saig o l’Administració, també adreça una diligència a tots els notaris i a la Cambra de Notaris, per notificar l’embargament.

4. En rebre aquesta diligència, els notaris i la Cambra de Notaris procedeixen d’acord amb l’article 9.

2. 5. L’embargament de béns mobles o béns immaterials inscrits en registres administratius es pot realitzar mitjançant el servei informàtic de comunicació corresponent, que permeti l’enviament i la recepció de les diligències amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres.

1. El batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, poden decidir l’embargament d’una empresa o un grup d’empreses, de part d’una empresa o un grup d’empreses, o de rendiments, fruits o rendes de qualsevol tipus que pugui rebre la persona embargada.

2. El batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, poden nomenar un administrador dels béns i drets embargats a què fa referència l’apartat anterior, amb la finalitat d’assegurar aquests béns i drets durant el procediment d’execució.

3. El nomenament de l’administrador es fa mitjançant un aute, un acord o una resolució, amb l’audiència prèvia de les parts del procediment de què es tracti i de les altres persones interessades. L’aute, l’acord o la resolució en què es nomena l’administrador també precisa els termes de l’administració, i en concret les vicissituds relatives a la rendició de comptes, a la retribució de l’administrador i al nomenament d’un interventor com a representant de l’empresa embargada, si escau.

4. Un cop ha nomenat l’administrador, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, requereix a la persona que fins llavors administrava els béns i drets embargats que cessi de fer-ho, i lliura la possessió d’aquests béns i drets a l’administrador que ha nomenat.

5. L’administrador nomenat té els mateixos drets, facultats, obligacions i responsabilitats que l’administrador anterior. No obstant això, ha de sol·licitar l’autorització del batlle o el tribunal competent, o del saig o l’Administració, per alienar o gravar accions o participacions de l’empresa, béns immobles o qualssevol altres béns que siguin essencials per al funcionament de l’empresa. Al mateix temps, els actes ordinaris d’administració que porti a terme i la rendició de comptes que faci poden ser impugnats per les parts del procediment de què es tracti i per l’interventor.

1. Quan els béns o drets embargats siguin altres que diners, s’han de valorar al seu valor de mercat i segons l’estat en què es troben.

2. La valoració s’ha d’efectuar en el termini de quinze dies naturals a comptar de la data en què es rep la informació com a conseqüència de les diligències d’embargament que s’hagin adreçat, i s’ha de notificar a la persona embargada que, en cas de discrepància, pot presentar una valoració contradictòria realitzada per un pèrit adequat, en el termini de quinze dies naturals a comptar de la notificació. Si la diferència entre totes dues valoracions no excedeix el vint per cent del valor més baix, s’estima com a valor dels béns o drets la mitjana aritmètica de les dues valoracions; en el cas que la diferència sigui superior, el batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial que s’està executant o, quan es tracti d’un acte administratiu, el batlle o el tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn, ha de nomenar un pèrit per dur a terme una nova valoració. Aquesta valoració ha d’estar compresa entre els límits de les anteriors, i és la que s’aplica definitivament.

1. L’alienació dels béns o drets embargats es fa mitjançant algun dels procediments següents:

2. L’Administració que executa no pot alienar els béns o drets embargats fins que l’acte executat esdevingui ferm, excepte en els casos establerts a la Llei de bases de l’ordenament tributari.

1. El procediment ordinari d’adjudicació dels béns o drets embargats és la subhasta pública, amb un tipus de sortida igual al noranta per cent de la valoració dels béns o drets. Si aquesta subhasta queda deserta, es pot procedir a una segona licitació, amb un tipus de sortida igual al setanta per cent de la valoració, i si la segona subhasta queda deserta, es pot procedir a una tercera licitació, amb un tipus de sortida igual al cinquanta per cent de la valoració.

2. La subhasta s’ha d’anunciar mitjançant la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , sense perjudici de la possibilitat d’utilitzar altres mitjans de publicitat quan es consideri convenient. L’anunci de la primera licitació s’ha de fer en el termini màxim de quinze dies naturals des de la valoració definitiva del bé o dret que es pretén subhastar. Si es procedeix a una segona o una tercera licitació, l’anunci s’ha de fer en el mateix termini màxim de quinze dies naturals des de l’endemà del dia en què la primera o la segona subhasta ha quedat deserta. Les subhastes s’han de dur a terme entre els quinze dies naturals i el mes d’ençà de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . Sense perjudici del que s’estableix l’apartat precedent, i en el supòsit que els béns embargats siguin habitatges, l’autoritat competent ha de notificar alhora al ministeri responsable de l’habitatge l’existència del procediment d’alienació per subhasta per valorar, si escau, la participació en els processos de licitació, amb el benentès que el ministeri referit pot licitar en les mateixes condicions que la resta de licitadors.

3. Els béns mobles es poden subhastar individualment o en lots, segons allò que resulti més convenient per al bon fi de l’execució. Quan es tracti de béns immobles, s’han de fer constar, quan sigui el cas, les dades urbanístiques oportunes, les càrregues o els gravàmens que hi hagi sobre els mateixos béns i també que el licitador, pel sol fet de participar en la subhasta, admet i accepta que queda subrogat en la responsabilitat que se’n deriva, en cas d’esdevenir adjudicatari.

4. L’execució material de la subhasta es pot encomanar a una empresa o un professional especialitzat. En aquest cas, el batlle o el ponent del tribunal competent, o el saig o un representant de l’Administració, assisteix a l’acte de licitació, i té la facultat de decidir sobre les incidències que puguin sorgir en el desenvolupament de l’acte, i fins i tot de suspendre la subhasta o de condicionar l’adjudicació a una ratificació posterior.

5. Les persones que vulguin participar en la subhasta han de presentar un resguard que justifiqui que han formalitzat l’ingrés de l’import corresponent al quinze per cent del tipus de sortida del bé o dret que es pretén subhastar, al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui, als efectes establerts a l’apartat següent. Com a excepció de l’ingrés esmentat en aquest apartat, la persona executant pot participar en la subhasta sense formalitzar el dipòsit a què es refereix el paràgraf anterior, i també es pot reservar la facultat de cedir l’adjudicació a una tercera persona.

6. El bé o dret subhastat s’adjudica provisionalment a la persona que hi hagi participat i hagi presentat la millor oferta. Amb aquesta finalitat, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, dicta, segons el cas, un aute o un acord d’adjudicació provisional, en què s’identifiquen l’adjudicatari i el bé o dret subhastat, i alhora atorga un termini de trenta dies naturals per ingressar al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui la diferència entre l’import de l’adjudicació i l’import del dipòsit ingressat per participar en la subhasta. Si l’adjudicatari no consigna l’import dins del termini assenyalat, l’adjudicació provisional s’anul·la i l’adjudicatari perd l’import del dipòsit ingressat en el seu moment, que s’aplica a les costes de l’execució; la quantitat que excedeixi aquest import es considera producte de l’execució. En el cas d’adjudicació provisional a la persona executant, en l’aute o l’acord d’adjudicació provisional, segons el cas, el batlle o el tribunal competent, o el saig, han de liquidar l’import degut per la persona executada, en concepte de principal, interessos i costes, amb indicació de l’eventual diferència entre l’import de la liquidació i l’import de l’adjudicació, la qual ha de ser consignada per la persona executant adjudicatària dins el termini previst a l’apartat anterior. 6 bis. Quan es tracti de béns immobles subhastats i en cas que la diferència entre l’import de l’adjudicació i l’import del dipòsit ingressat per participar en la subhasta se sufragui a través de finançament bancari, l’entitat bancària que atorgui el finançament pot consignar per si mateixa i en nom de l’adjudicatari l’import referit, prèvia acreditació documental prop del batlle o el tribunal competent, el saig o l’Administració de l’acord exprés de l’adjudicatari perquè efectuí la consignació directa i, en el seu cas, perquè es constitueixi hipoteca sobre el bé subhastat. En aquest darrer supòsit, s’ha de fer constar el compromís de l’adjudicatari de constituir la hipoteca a favor de l’entitat bancària en l’aute o acord d’adjudicació definitiva referit a l’apartat 7, i s’ha de formalitzar la constitució de la hipoteca en l’escriptura pública referida a l’apartat 8, sense la qual l’adjudicació quedarà sense efecte. En cas que en el termini de dos mesos des de la data de notificació de l’aute o acord d’adjudicació definitiva no es procedeixi a formalitzar l’escriptura pública referida a l’apartat 8, l’òrgan competent ha d’acordar el retorn a l’entitat bancària de l’import per ella consignat en el termini màxim de 15 dies naturals, l’anul·lació de l’adjudicació provisional i la pèrdua de l’import dipositat en el seu moment per poder participar en la subhasta. L’import dipositat s’aplica a les costes de l’execució i la quantitat que excedeixi aquest import es considera producte de l’execució.

7. Un cop consignat l’import, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, dicta, segons el cas, un aute o un acord d’adjudicació definitiva, que acredita el pagament i constitueix el títol de transmissió del bé o dret subhastat.

8. En l’aute o acord d’adjudicació definitiva d’un bé immoble o d’un dret sobre un bé immoble, s’hi ha de fer constar, quan sigui el cas, les càrregues o els gravàmens anteriors a la càrrega o el gravamen que ha originat la subhasta del bé o dret, així com les càrregues i gravàmens preferents, que subsisteixen, i la subrogació de l’adjudicatari en aquestes càrregues i aquests gravàmens. També s’hi ha de fer constar la cancel·lació “ex lege” de la càrrega o el gravamen que ha originat la subhasta del bé o dret, així com la de les càrregues o gravàmens posteriors no preferents, sense perjudici de l’establert en l’article 18.2 d’aquesta Llei en relació a l’import eventualment excedent de l’esmentada alienació. Quan es tracti de béns immobles o de drets sobre béns immobles, i en els altres casos que una llei ho exigeixi, l’aute o l’acord d’adjudicació definitiva es formalitza en escriptura pública, que constitueix el títol de transmissió del bé o dret subhastat.

9. El procediment de subhasta pública també es pot portar a terme per mitjans telemàtics o electrònics, tot adaptant els processos descrits en aquest article als nous canals disponibles, atenent el que disposin les normes legals i reglamentàries que es desenvolupin al respecte.

1. L’alienació mitjançant adjudicació directa dels béns o drets embargats escau en els supòsits següents:

2. El procediment també pot concloure amb l’adjudicació dels béns o drets a la persona executant, quan es tracti de béns immobles o de béns mobles realitzables o d’interès artístic, històric o cultural, i no s’hagin pogut alienar en segona o tercera subhasta.

3. El preu mínim de l’adjudicació directa és:

1. Una vegada satisfet l’import que és objecte de l’execució forçosa, en concepte de principal, interessos i costes i també, si escau d’acord amb la normativa aplicable, en concepte de recàrrecs, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ha d’aixecar l’embargament sobre els béns i drets no alienats.

2. L’import obtingut com a conseqüència de l’alienació dels béns o drets embargats que excedeix l’import que és objecte de l’execució forçosa, en concepte de principal, interessos i costes i també, si escau d’acord amb la normativa aplicable, en concepte de recàrrecs, s’ha de lliurar a la persona embargada, salvat que hi hagi altres embargaments posteriors. En aquest cas, l’import esmentat s’ha de transferir o dipositar judicialment, a la disposició del batlle o del tribunal competent, o del saig o de l’Administració, que hagin practicat l’embargament posterior. També queden a la disposició de la persona embargada els béns i drets que no s’hagin adjudicat en el procediment d’execució i en relació amb els quals no s’ha practicat un embargament posterior.

3. Quan s’aixequi l’embargament sobre un bé o dret determinat, i també en els casos de paralització que estableix l’article 12, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ho ha de notificar a les persones o entitats que hagi instat perquè retinguin diners o anotin l’embargament, d’acord amb els articles 7 a 11, per tal que cancel·lin les instruccions i les anotacions practicades.

1. Els embargaments caduquen als deu anys d’haver estat acordats, i perden tota eficàcia i oposabilitat de forma automàtica pel mer transcurs del referit termini, sense que sigui necessari cap acord, acte, requeriment o comunicació.

2. No obstant això, les autoritats competents que els van ordenar, poden acordar, d’ofici o a instància de part interessada, la pròrroga dels embargaments per períodes successius de quatre anys, sempre i quan se’n faci la petició abans de que transcorri el termini de caducitat o qualsevol de les seves pròrrogues. Quan es produeix la caducitat d’un embargament la part executant pot tornar a sol·licitar l’embargament mentre duri el seu dret d’executar la resolució o l’acte objecte d’execució, però el nou embargament només tindrà efecte a partir de la data en què l’autoritat executant torni a travar l’embargament.