Article 15: Alienació per subhasta

1. El procediment ordinari d’adjudicació dels béns o drets embargats és la subhasta pública, amb un tipus de sortida igual al noranta per cent de la valoració dels béns o drets. Si aquesta subhasta queda deserta, es pot procedir a una segona licitació, amb un tipus de sortida igual al setanta per cent de la valoració, i si la segona subhasta queda deserta, es pot procedir a una tercera licitació, amb un tipus de sortida igual al cinquanta per cent de la valoració.

2. La subhasta s’ha d’anunciar mitjançant la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , sense perjudici de la possibilitat d’utilitzar altres mitjans de publicitat quan es consideri convenient. L’anunci de la primera licitació s’ha de fer en el termini màxim de quinze dies naturals des de la valoració definitiva del bé o dret que es pretén subhastar. Si es procedeix a una segona o una tercera licitació, l’anunci s’ha de fer en el mateix termini màxim de quinze dies naturals des de l’endemà del dia en què la primera o la segona subhasta ha quedat deserta. Les subhastes s’han de dur a terme entre els quinze dies naturals i el mes d’ençà de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . Sense perjudici del que s’estableix l’apartat precedent, i en el supòsit que els béns embargats siguin habitatges, l’autoritat competent ha de notificar alhora al ministeri responsable de l’habitatge l’existència del procediment d’alienació per subhasta per valorar, si escau, la participació en els processos de licitació, amb el benentès que el ministeri referit pot licitar en les mateixes condicions que la resta de licitadors.

3. Els béns mobles es poden subhastar individualment o en lots, segons allò que resulti més convenient per al bon fi de l’execució. Quan es tracti de béns immobles, s’han de fer constar, quan sigui el cas, les dades urbanístiques oportunes, les càrregues o els gravàmens que hi hagi sobre els mateixos béns i també que el licitador, pel sol fet de participar en la subhasta, admet i accepta que queda subrogat en la responsabilitat que se’n deriva, en cas d’esdevenir adjudicatari.

4. L’execució material de la subhasta es pot encomanar a una empresa o un professional especialitzat. En aquest cas, el batlle o el ponent del tribunal competent, o el saig o un representant de l’Administració, assisteix a l’acte de licitació, i té la facultat de decidir sobre les incidències que puguin sorgir en el desenvolupament de l’acte, i fins i tot de suspendre la subhasta o de condicionar l’adjudicació a una ratificació posterior.

5. Les persones que vulguin participar en la subhasta han de presentar un resguard que justifiqui que han formalitzat l’ingrés de l’import corresponent al quinze per cent del tipus de sortida del bé o dret que es pretén subhastar, al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui, als efectes establerts a l’apartat següent. Com a excepció de l’ingrés esmentat en aquest apartat, la persona executant pot participar en la subhasta sense formalitzar el dipòsit a què es refereix el paràgraf anterior, i també es pot reservar la facultat de cedir l’adjudicació a una tercera persona.

6. El bé o dret subhastat s’adjudica provisionalment a la persona que hi hagi participat i hagi presentat la millor oferta. Amb aquesta finalitat, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, dicta, segons el cas, un aute o un acord d’adjudicació provisional, en què s’identifiquen l’adjudicatari i el bé o dret subhastat, i alhora atorga un termini de trenta dies naturals per ingressar al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui la diferència entre l’import de l’adjudicació i l’import del dipòsit ingressat per participar en la subhasta. Si l’adjudicatari no consigna l’import dins del termini assenyalat, l’adjudicació provisional s’anul·la i l’adjudicatari perd l’import del dipòsit ingressat en el seu moment, que s’aplica a les costes de l’execució; la quantitat que excedeixi aquest import es considera producte de l’execució. En el cas d’adjudicació provisional a la persona executant, en l’aute o l’acord d’adjudicació provisional, segons el cas, el batlle o el tribunal competent, o el saig, han de liquidar l’import degut per la persona executada, en concepte de principal, interessos i costes, amb indicació de l’eventual diferència entre l’import de la liquidació i l’import de l’adjudicació, la qual ha de ser consignada per la persona executant adjudicatària dins el termini previst a l’apartat anterior. 6 bis. Quan es tracti de béns immobles subhastats i en cas que la diferència entre l’import de l’adjudicació i l’import del dipòsit ingressat per participar en la subhasta se sufragui a través de finançament bancari, l’entitat bancària que atorgui el finançament pot consignar per si mateixa i en nom de l’adjudicatari l’import referit, prèvia acreditació documental prop del batlle o el tribunal competent, el saig o l’Administració de l’acord exprés de l’adjudicatari perquè efectuí la consignació directa i, en el seu cas, perquè es constitueixi hipoteca sobre el bé subhastat. En aquest darrer supòsit, s’ha de fer constar el compromís de l’adjudicatari de constituir la hipoteca a favor de l’entitat bancària en l’aute o acord d’adjudicació definitiva referit a l’apartat 7, i s’ha de formalitzar la constitució de la hipoteca en l’escriptura pública referida a l’apartat 8, sense la qual l’adjudicació quedarà sense efecte. En cas que en el termini de dos mesos des de la data de notificació de l’aute o acord d’adjudicació definitiva no es procedeixi a formalitzar l’escriptura pública referida a l’apartat 8, l’òrgan competent ha d’acordar el retorn a l’entitat bancària de l’import per ella consignat en el termini màxim de 15 dies naturals, l’anul·lació de l’adjudicació provisional i la pèrdua de l’import dipositat en el seu moment per poder participar en la subhasta. L’import dipositat s’aplica a les costes de l’execució i la quantitat que excedeixi aquest import es considera producte de l’execució.

7. Un cop consignat l’import, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, dicta, segons el cas, un aute o un acord d’adjudicació definitiva, que acredita el pagament i constitueix el títol de transmissió del bé o dret subhastat.

8. En l’aute o acord d’adjudicació definitiva d’un bé immoble o d’un dret sobre un bé immoble, s’hi ha de fer constar, quan sigui el cas, les càrregues o els gravàmens anteriors a la càrrega o el gravamen que ha originat la subhasta del bé o dret, així com les càrregues i gravàmens preferents, que subsisteixen, i la subrogació de l’adjudicatari en aquestes càrregues i aquests gravàmens. També s’hi ha de fer constar la cancel·lació “ex lege” de la càrrega o el gravamen que ha originat la subhasta del bé o dret, així com la de les càrregues o gravàmens posteriors no preferents, sense perjudici de l’establert en l’article 18.2 d’aquesta Llei en relació a l’import eventualment excedent de l’esmentada alienació. Quan es tracti de béns immobles o de drets sobre béns immobles, i en els altres casos que una llei ho exigeixi, l’aute o l’acord d’adjudicació definitiva es formalitza en escriptura pública, que constitueix el títol de transmissió del bé o dret subhastat.

9. El procediment de subhasta pública també es pot portar a terme per mitjans telemàtics o electrònics, tot adaptant els processos descrits en aquest article als nous canals disponibles, atenent el que disposin les normes legals i reglamentàries que es desenvolupin al respecte.