1. Una vegada satisfet l’import que és objecte de l’execució forçosa, en concepte de principal, interessos i costes i també, si escau d’acord amb la normativa aplicable, en concepte de recàrrecs, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ha d’aixecar l’embargament sobre els béns i drets no alienats.
2. L’import obtingut com a conseqüència de l’alienació dels béns o drets embargats que excedeix l’import que és objecte de l’execució forçosa, en concepte de principal, interessos i costes i també, si escau d’acord amb la normativa aplicable, en concepte de recàrrecs, s’ha de lliurar a la persona embargada, salvat que hi hagi altres embargaments posteriors. En aquest cas, l’import esmentat s’ha de transferir o dipositar judicialment, a la disposició del batlle o del tribunal competent, o del saig o de l’Administració, que hagin practicat l’embargament posterior. També queden a la disposició de la persona embargada els béns i drets que no s’hagin adjudicat en el procediment d’execució i en relació amb els quals no s’ha practicat un embargament posterior.
3. Quan s’aixequi l’embargament sobre un bé o dret determinat, i també en els casos de paralització que estableix l’article 12, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ho ha de notificar a les persones o entitats que hagi instat perquè retinguin diners o anotin l’embargament, d’acord amb els articles 7 a 11, per tal que cancel·lin les instruccions i les anotacions practicades.