1. Definició: L’impost tradicional del foc i lloc és un impost de naturalesa directa que grava el fet de residir en el territori d’una parròquia.
2. Fet generador: El fet generador de l’impost del foc i lloc és la residència principal d’una persona física en el territori de la parròquia corresponent.
Als efectes d’aquest impost s’entén com a residència principal el lloc on està censada la persona el primer dia de l’any natural, o el dia de la primera inscripció al cens comunal en cas de canvi de parròquia o per a les persones que provenen d’altres països.
3. Obligat tributari: Té la condició d’obligat tributari cada resident, censat en el territori d’una parròquia que, a la data del meritament de l’impost, sigui major de 17 anys i menor de 66 anys.
4. Quota tributària: Cada comú fixa, mitjançant l’ordinació corresponent, la quota tributària de l’impost del foc i lloc, entre 5 i 50 euros per obligat tributari.
5. Període impositiu i meritació: El període impositiu de l’impost és anyal, i es prorrateja mensualment en cas de canvi de residència, d’acord amb la corresponent ordinació.
La meritació es produeix el primer dia de l’any natural o bé al mes següent a la primera inscripció al cens comunal en cas de canvi de residència.
6. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost del foc i lloc corresponen a cada comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions de la present Llei.
Els obligats tributaris que convisquin en una mateixa unitat immobiliària han d’ingressar el deute tributari de forma conjunta, en el lloc, en la forma, en els terminis i segons els models que cada comú estableixi mitjançant l’ordinació corresponent. En aquest supòsit, és el titular del domicili de la unitat immobiliària qui ha d’ingressar el deute tributari.
Opcionalment, i mitjançant el procediment establert en l’ordinació corresponent, els obligats tributaris d’una mateixa unitat immobiliària poden sol·licitar l’ingrés del deute tributari de forma individual.
S’entén per unitat immobiliària, el lloc de residència d’un o diversos obligats tributaris que habiten en un pis, casa unifamiliar, i també en les habitacions d’hotels i aparthotels que constitueixen l’habitatge habitual d’un o diversos obligats tributaris.