1. Quan la contraprestació de les operacions no consisteix en diners, es considera
base de tributació
el valor normal de mercat dels béns lliurats o serveis prestats.
No obstant això, si la contraprestació consisteix parcialment en diners, es considera
base de tributació
el resultat d’afegir al valor de mercat de la part no dinerària de la contraprestació, l’import de la part dinerària de la contraprestació, sempre que aquest resultat sigui superior al determinat per aplicació del que disposa el paràgraf anterior.
2. Quan en una mateixa operació i per un preu únic es lliurin béns o es prestin serveis de diversa naturalesa, inclosos els supòsits de transmissió de la totalitat o d’una part d’un patrimoni empresarial, la base imposable corresponent a cada un d’ells es determina en proporció al valor de mercat dels béns lliurats o dels serveis prestats.
El que disposa el paràgraf anterior no s’aplica quan aquests béns o serveis constitueixen l’objecte de les prestacions accessòries d’una altra de principal subjecta a l’impost.
3. Als supòsits d’autoconsum represos a l’article 8, són d’aplicació les regles següents per a la determinació de la base de tributació:
a) Si els béns es lliuren en el mateix estat en què han estat adquirits sense haver estat sotmesos a cap procés de fabricació, elaboració o transformació per part del mateix obligat tributari, o pel seu compte, la base de tributació és la que s’hagués fixat en l’operació per la qual s’haguessin adquirit tals béns.
Tractant-se de béns importats, la base de tributació és la que hauria prevalgut per la liquidació de l’impost en el moment de la importació dels mateixos béns.
b) Si els béns lliurats han estat sotmesos a processos d’elaboració o transformació per part del transmitent o pel seu compte, la base de tributació és el cost dels béns o serveis utilitzats per l’obligat tributari per a l’obtenció dels dits béns, incloses les despeses de personal efectuades amb la mateixa finalitat.
c) No obstant això, si el valor dels béns lliurats ha estat alterat com a conseqüència de la seva utilització, deteriorament, obsolescència, envelliment o qualsevol altra causa, es considera base de tributació el valor dels béns en el moment que s’efectua el lliurament.
4. En els casos d’autoconsum de serveis, es considera base de tributació el cost de la prestació dels serveis, inclosa, en el seu cas, l’amortització dels béns cedits.
5. La base de tributació no pot ser inferior a la que resultaria d’aplicar el valor normal de mercat, excepte que l’impost addicional que s’hagués hagut de repercutir fos plenament deduïble per el destinatari de la operació, en els següents supòsits:
a) Quan hi ha vinculació entre les parts que intervenen en una operació segons el que disposa la legislació relativa a l’Impost sobre Societats.
b) Els lliuraments de béns i prestacions de serveis entre una empresa, grup d’empreses o professionals i els seus empleats.
c) Els lliuraments de béns immobles.
Als efectes d’aquesta llei s’entén per “valor normal de mercat” el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.
En relació als béns immobles la comprovació de valors es realitzarà d’acord amb el que s’estableix a aquests efectes la llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries de 29 de desembre del 2000.
6. Quan la contraprestació de les operacions s’ha fixat en una moneda o una divisa diferent de l’euro s’aplica el tipus de canvi fixat per la Duana vigent en el moment de la meritació de l’impost.
7. A la base de tributació de les operacions a què es refereixen els apartats anteriors, quan procedeixi, s’han de contemplar addicionalment les regles establertes a l’article 46.