1. Els obligats tributaris han de traslladar o repercutir íntegrament l’impost sobre aquells per als quals es realitza l’operació gravada, i aquests darrers queden obligats a suportar-lo sempre que el trasllat de l’impost s’ajusti al que estableix la Llei.
2. El trasllat de l’impost s’ha d’efectuar mitjançant una factura o un document substitutiu, en les condicions i els requisits que s’estableixin reglamentàriament.
A aquest efecte, la quota repercutida es consigna separadament de la base de tributació, fins i tot en els casos de preus fixats administrativament, amb la indicació del tipus de gravamen.
S’exceptuen del que disposen els paràgrafs anteriors d’aquest apartat les operacions que es determinin reglamentàriament.
3. El trasllat de l’impost s’ha d’efectuar al moment de l’expedició i el lliurament de la factura o dels documents substitutius corresponents.
4. El dret de trasllat de l’impost s’ha d’exercir dins del període de prescripció tributària. No obstant això, es perd el dret al trasllat de l’impost quan hagi transcorregut un any des de la data de la meritació sempre que el destinatari no sigui un empresari o professional.
5. El destinatari de l’operació gravada per l’impost no està obligat a suportar el trasllat de l’impost amb anterioritat al moment de la meritació d’aquest impost.
6. En les importacions de béns, el trasllat de l’impost es produeix mitjançant el corresponent document expedit per la Duana.