Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni poden protocol·litzar documents privats on es reflecteixin aquestes transmissions de béns immobles o drets sobre els mateixos béns, sempre que el transmitent tingui la consideració d’empresari o professional a l’efecte d’aquest impost, si els obligats tributaris no acrediten prèviament o simultàniament la liquidació i, si escau, l’ingrés efectiu de l’impost, o demostren que els són aplicables els supòsits de no-subjecció previstos en aquesta Llei. Els fedataris públics han de percebre l’import de la liquidació efectuada per l’obligat tributari i efectuar-ne l’ingrés al ministeri encarregat de les finances, dins els terminis, i segons els models i els procediments que es determinin reglamentàriament. Els fedataris públics han d’adjuntar a la matriu de l’escriptura una còpia de la liquidació de l’impost. Els fedataris públics han de comunicar al ministeri encarregat de les finances l’atorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissió de béns immobles o la constitució o cessió de drets reals en què intervinguin, sempre que el transmitent tingui la consideració d’empresari o professional a l’efecte d’aquest impost. El transmitent ha de demostrar la seva condició d’empresari o professional a l’efecte d’aquest impost mitjançant un certificat emès pel ministeri encarregat de les finances o la darrera declaració liquidació de l’impost general indirecte o el que s’estipuli reglamentàriament. La relació s’ha de presentar durant la primera quinzena de cada trimestre en la forma corresponent i d’acord amb els models que reglamentàriament es determinin. En tot cas la informació mínima que s’haurà de comunicar és la següent: