Salta al contingut
jurisprudència.ad
Plataforma
Lleis Andorra
Reglaments
Eines
Observatori
Recursos
Llista d'espera
  1. Lleis d'Andorra
  2. /
  3. Llei de l'IRPF
  4. /
  5. Article 16

Article 16: Determinació directa dels rendiments de les activitats econòmiques

No vigent
Llei de l'IRPF·Període de la versió: 16 de novembre del 2017 a 1 de gener del 2024
Navegar la lleiBuscar sentències

Versió històrica: no vigent

Esteu consultant una versió derogada d'aquest article. El text que es mostra a continuació ja no és d'aplicació.

Veure versió vigent
Versions (2)

Versions (navegació mòbil)

  1. No vigent01/01/2024Norma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus
  2. Original16/11/2017 → 01/01/2024(derivat)Data final derivada de la versió posterior, no indicada per la font.Norma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus

Versions (navegació d'escriptori)

  1. No vigent01/01/2024Norma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus
  2. Original16/11/2017 → 01/01/2024(derivat)Data final derivada de la versió posterior, no indicada per la font.Norma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus
1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.
2. En matèria de deducció de despeses, es tenen en compte les regles següents:
a) Són deduïbles les amortitzacions en relació amb béns i drets destinats a l’activitat econòmica realitzades d’acord amb l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats. No poden ser objecte de deducció de la base de tributació les amortitzacions, correccions de valor o provisions que es puguin realitzar sobre béns o drets que es considerin no destinats a l’activitat econòmica.
b) No són deduïbles les quotes de tributació que, si escau, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.
c) Quan sigui degudament acreditat, amb l’oportú contracte laboral i l’afiliació corresponent a la Seguretat Social, que el cònjuge o els fills de l’obligat tributari treballen habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinació de la renda les retribucions estipulades amb cadascun d’ells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponents a la seva qualificació professional i treball acomplert.
d) Quan el cònjuge o els fills de l’obligat tributari realitzin cessions de béns o drets, acreditades mitjançant els contractes corresponents, que serveixin a l’objecte de l’activitat econòmica de què es tracti, es dedueix, per determinar la renda del titular de l’activitat, la contraprestació estipulada, sempre que no excedeixi el valor de mercat. La càrrega de la prova d’aquest valor de mercat correspon a l’empresari o professional, i la deducció es denega en cas que no sigui possible acreditar-lo.
e) No són deduïbles les contribucions de l’empresari o professional a plans de pensions o instruments de previsió social que compleixin una funció anàloga quan ell en sigui el beneficiari.

Vols veure les sentències que citen aquest article?

Uneix-te a la llista d'espera

Font: Portal Jurídic d'Andorra

jurisprudència.ad·Article 16: Llei de l'IRPF
Navegar la llei·Totes les lleis·© 2026 Jurisprudència.ad