Decret, de l'11 de juliol de 1990, pel qual es publica el Codi Penal

El qui ultratgi el Principat, els Coprínceps o qualsevol dels símbols o emblemes nacionals serà castigat amb la pena màxima de sis anys de presó.

Serà castigat amb la pena establerta a l’article anterior el qui, en ocasió d’un conflicte armat entre tercers països, atempti o comprometi greument la neutralitat o la seguretat internacional del Principat.

El qui per qualsevol mitjà ultratgi públicament un estat estranger serà castigat amb la pena de fins a dos anys i un mes de presó.

Els qui individualment o actuant en organitzacions o grups atemptin contra la seguretat del Principat o alterin la pau i l’ordre públic, mitjançant armes o explosius o cometent estralls, seran castigats amb la pena de fins a vint anys de presó. Si es produeix resultat de mort o ferides greus, la pena serà de fins a trenta anys de presó.

El qui, per aconseguir cabals en favor de les organitzacions o dels grups esmentats a l’article anterior, atempti contra la propietat amb el resultat de mort, segrestament o lesions greus serà castigat amb una pena de fins a trenta anys de presó. Si les lesions no fossin greus la pena màxima aplicable serà de quinze anys.

El qui recapti diners en favor de les organitzacions o dels grups esmentats en els articles anteriors serà castigat amb la pena de presó de fins a vuit anys. Quan per aconseguir-ho s’utilitzi violència o intimidació, la pena aplicable serà de dotze anys.

El qui faciliti allotjament o mitjans de qualsevol tipus als membres de les organitzacions o dels grups anteriorment esmentats serà castigat amb la pena de fins a vuit anys de presó.

Qui faciliti o subministri arma o explosiu a terroristes o grups armats serà castigat amb la pena de fins a quinze anys de presó sense perjudici que l’acció sigui castigada per un altre delicte establert en aquest Codi amb major penalitat.

L’apologia dels delictes o de les organitzacions o dels grups expressats en els articles anteriors serà castigada amb la pena de sis anys de presó.

Serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys el qui participi en grups considerats paramilitars tant per llur organització, l’uniforme o els emblemes com per la seva actitud d’incitació a manifestacions armades.

El dipòsit, la importació, l’exportació, el comerç o el trànsit, real o fictici, pel Principat de les armes prohibides o d’imitacions d’aquestes armes, incloses a la secció 2 article 2, llevat de les del paràgraf 8, del Decret de 3 de juliol de 1989, i la fabricació de les mateixes armes seran castigats amb pena de presó de fins a deu anys.

El qui porti il·legalment alguna o algunes de les armes previstes a la secció 2, art. 2 del Decret de 3 de juliol de 1989, excepte les del paràgraf 8 del propi article, serà castigat amb pena de fins a cinc anys de presó.

El qui simplement posseeixi l’arma o les armes relacionades a l’article anterior serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys.

La fabricació d’armes de les categories 1a a 4a i de la 6a i la fabricació de cartutxos per a armes de 1a, 2a i 6a categoria serà castigada amb pena de presó de fins a cinc anys.

La importació, la compra, la venda, la tinença, el port i la reparació d’armes reglamentades o la fabricació de municions també reglamentades, sense els corresponents permisos, autoritzacions o guies, seran castigades amb pena de presó de fins a tres anys, salvat el que disposen els articles 289 i 290 d’aquest Codi. Queden excloses d’aquest article les armes de caça menor.

El qui obri, dirigeixi o exploti sense autorització un camp o una galeria de tir serà castigat amb pena de fins a dos anys i un mes de presó.

La venda il·legal d’una arma curta de foc reglamentada a una persona no resident serà castigada amb pena de fins a quatre anys de presó.

El qui realitzi operacions comercials internacionals d’armes reglamentades, amb trànsit real o fictici pel Principat, serà castigat amb pena de fins a vuit anys de presó.

En els casos previstos als articles 88 a 95 constituirà circumstància agreujant la condició de patró, gerent o empleat d’una empresa dedicada al comerç o a la reparació d’armes.

La compravenda, la detenció, la importació o l’exportació d’explosius que no vagi destinada a una activitat autoritzada serà penada fins a deu anys de presó.

L’elaboració, la tinença, l’adquisició i la cessió d’agents o toxines biològiques que no siguin destinats a fins profilàctics, de protecció o a altres de pacífics, seran castigades amb pena de presó de fins a deu anys.

L’associació de dues o més persones amb l’objecte de preparar i cometre un fet delictiu serà castigada amb pena de fins a cinc anys de presó.

Qui intimidi, amenaci o coaccioni una autoritat en ocasió o per raó de la seva funció serà castigat amb pena de presó de fins a cinc anys.

Qui injuriï o calumniï una autoritat en les mateixes condicions de l’article anterior serà condemnat, com a autor d’un delicte de desacatament, a la pena de presó de fins a tres anys.

El qui injuriï greument o per un mitjà de comunicació social els agents de l’autoritat serà castigat amb pena de presó de fins a un màxim de trenta mesos.

Amb la mateixa pena establerta a l’article anterior serà castigat el qui resisteixi greument o desobeeixi l’autoritat o els seus agents en l’exercici de llurs funcions.

El funcionari públic que s’apoderi de fons o cabals públics que tingui al seu càrrec serà castigat amb pena de fins a vuit anys de presó.

El qui testifiqui falsament o emeti un peritatge fals o l’intèrpret que falsegi conscientment la traducció, en un procediment judicial, serà castigat amb pena de tres anys de presó. Quan es faci en un procediment penal i en perjudici del reu, la pena aplicable serà de cinc anys.

El qui tenint la prova de la innocència d’una persona privada de llibertat s’abstingui d’aportar-la davant de l’autoritat, serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys.

El qui, amb violència o intimidació, faci que un testimoni o perit declari o emeti dictamen contràriament a la veritat en causa civil o penal serà castigat amb pena de cinc anys de presó.

El qui, davant d’una autoritat, un funcionari de policia o judicial o administratiu, imputi falsament i maliciosa a una persona fets constitutius de delicte, serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys.

La revelació de secrets per part d’un funcionari judicial en relació a fets que conegui per raó de la seva funció serà castigada amb pena de tres anys de presó. En la mateixa pena incorrerà el funcionari judicial que lliuri indegudament documents o còpies que obtingui en ocasió de les seves funcions.

El qui tregui un detingut o pres o condemnat del lloc on estigui reclòs o conduït, o en faciliti l’evasió, serà castigat amb pena de quatre anys de presó. Si es tracta d’un funcionari o si s’utilitza violència o intimidació, la pena aplicable serà de vuit anys de presó.

El detingut, pres o condemnat que s’evadeixi mitjançant violència, intimidació o força, o participant directament o indirectament en un motí o mitjançant suborn, serà condemnat a la pena de cinc anys de presó.

Qui intimidi, amenaci o coaccioni un jutge, fiscal o batlle en l’exercici o en ocasió de les seves funcions, serà castigat amb pena de fins a sis anys de presó.

Serà castigat amb pena de quatre anys de presó el qui intimidi, amenaci o coaccioni un funcionari judicial en les circumstàncies expressades en l’article anterior.

Els qui pertorbin greument l’ordre en el curs d’una audiència pública, dels Tribunals o de les Batllies, serà castigat amb la pena de dos anys i un mes de presó.

Els qui en grup atemptin contra la pau pública i produeixin lesions o vexacions greus a les persones o danys a les coses seran castigats amb pena de presó de fins a dos anys i sis mesos.

Amb la mateixa pena prevista a l’article anterior serà castigat el qui amb violència o intimidació pertorbi greument l’ordre en un acte públic.

El qui pertorbi o obstaculitzi l’exercici en plena llibertat dels drets cívics, polítics o electorals d’una persona serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys.

El qui, de qualsevol manera, en el curs d’unes eleccions oficials o posteriorment, alteri o falsegi el resultat electoral, serà castigat amb pena de presó de fins a cinc anys.

Els qui cometin actes de profanació, ultratge o destrucció en temples destinats al culte o en ocasió de celebracions religioses seran castigats amb pena de presó de fins a quatre anys.

Serà castigat amb la pena màxima de tres anys de presó el funcionari públic que reveli els secrets que conegui per raó de la seva funció o lliuri indegudament a altra persona documents o còpies que obtingui per raó del seu càrrec.

Qualsevol persona que, sense autorització judicial, violi la correspondència postal, telegràfica, telefònica, de tèlex o de telefax o de qualsevol altre tipus serà castigada amb la pena de presó de fins a tres anys.

Serà castigat amb la mateixa pena de l’article anterior el qui injustificadament interrompi o retingui qualsevol tipus de correspondència o la destrueixi.

El qui amb violència o intimidació a les persones o amb força en les coses impossibiliti el normal desenvolupament d’un servei públic serà castigat amb la pena de fins a tres anys de presó.

Serà castigat amb la pena de fins a tres anys de presó el qui trafiqui il·legalment amb la mà d’obra.

El qui, en perjudici dels empleats, deixi d’observar de manera reiterada les mesures de seguretat i d’higiene del treball legalment establertes serà castigat a la pena de fins a dos anys i un mes de presó. Si, a conseqüència de la inobservància de les mesures de seguretat en el treball, es produís la mort o les lesions, compreses en els articles 192 o 193 d’aquest Codi, d’un empleat, s’imposarà la pena de fins a tres anys de presó.

El qui imposi condicions de treball lleonines o manifestament injustes aprofitant-se de la situació de necessitat d’una persona serà castigat amb la pena de fins a dos anys i un mes de presó.

El qui sol·liciti públicament capitals o crèdits aparentant empresa o negociacions imaginàries o manifestament desproporcionades a les possibilitats financeres o comercials de l’empresa, serà castigat amb la pena de quatre anys de presó.

El director, l’administrador, el soci o qualsevol altre representant legal d’una societat o empresa que, coneixent la mala situació dels negocis empresarials i amagant-ho maliciosament, contregui noves obligacions amb consciència que no podran ser complertes, serà castigat amb la pena de fins a cinc anys de presó.

El qui amagant maliciosament la mala situació d’una empresa mercantil, indueixi un tercer a fer-hi inversions o concedir crèdits i els obtingui, serà castigat amb pena de presó de fins a cinc anys.

El qui abusant de la inexperiència o la ignorància d’altri, l’indueixi maliciosament a efectuar inversions o especulacions notòriament arriscades o obertament desproporcionades amb la seva fortuna, serà castigat amb la pena de fins a dos anys i sis mesos de presó.

El director, l’administrador o el representant legal d’una societat o empresa que presenti un balanç o una memòria falsos serà castigat amb la pena de fins a dos anys i un mes de presó.

Els directors, administradors, representants legals o socis que facin distribuir dividends o utilitats sense balanç o en desacord amb el mateix balanç o conforme a un balanç fals seran castigats amb la pena de presó de fins a quatre anys.

Als efectes dels articles anteriors s’entendrà per director no solament la persona que ocupi aquest càrrec sinó també la que de fet exerceixi iguals funcions.

Les persones esmentades en els articles anteriors que disposin de diners o béns de la societat o empresa per a si o per a altres, o els utilitzin per a fins distints dels socials, seran castigats amb la pena de fins a cinc anys de presó.

El qui constitueixi societat o empresa fictícies o sense objecte en perjudici d’altres serà castigat amb pena de presó de fins a cinc anys.

El qui en perjudici de tercer lliuri o negociï lletra o lletres de canvi l’import de les quals excedeixi de 500.000 pessetes que no responguin a una operació real, serà castigat a la pena de fins a tres anys de presó. No obstant això, el culpable quedarà exempt de pena si, arribat el venciment, la lletra és abonada.

Les persones declarades en fallida fraudulenta o que maliciosament es posin en situació de fallida per defraudar els seus creditors, seran castigats amb la pena de cinc anys de presó.

El qui desenvolupi activitats pròpies del sistema financer sense tenir-ne la facultat legal, segons les disposicions de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer de data 19 de desembre de 1996 o aquella llei que reguli les referides facultats operatives, serà castigat amb la pena de fins a 5 anys de presó i multa de fins a 25.000.000 de pessetes. En el cas que existeixi una persona jurídica per mitjà de la qual es practiquin les referides activitats, se li aplicarà, a més a més, la pena de dissolució.

Amb la mateixa pena prevista a l’article anterior seran castigats els qui facin aixecament de béns en perjudici de terceres persones.

La modificació o alteració de parts o de l’estructura d’un vehicle creant cavitats amagades o dobles fons especialment arranjats i destinats a ocultar mercaderia serà castigada amb una pena de fins a 2 anys de presó.

Serà castigat amb pena de presó de fins a vint anys, el qui falsifiqui moneda que tingui curs legal o introdueixi o expedeixi moneda falsa.

Serà castigat amb pena de presó de fins a deu anys la persona en poder de la qual es trobi moneda falsa per destinar-la maliciosament a la seva expedició.

El qui havent rebut de bona fe moneda falsa la torni a expedir constant-li la seva falsedat i sempre que el valor facial total o el seu equivalent sigui superior a 100.000 pessetes, serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys.

El qui cometi un acte per a ocultar l’origen de diners o de valors provinents d’un delicte de tràfic de drogues, de segrest, de venda il·legal d’armes, de proxenetisme o de terrorisme, o utilitzi aquells diners o valors lícitament, coneixent-ne o havent de conèixer-ne la procedència, serà castigat amb pena de fins a vuit anys de presó i multa de fins a 20.000.000 de PTA.

Quan, en els supòsits de l’article anterior l’autor hagi actuat amb ànim de lucre o hagi format part d’una associació per a delinquir o per blanquejar diners o valors procedents de delictes comesos a l’estranger, la pena imposada podrà ser de deu anys de presó i una multa de fins a 80.000.000 PTA.

Els dos articles anteriors seran aplicables encara que el delicte principal hagi estat realitzat a l’estranger, sempre que aqueix delicte estigui penalment castigat per la llei andorrana. En tot cas, els diners o valors referits en els mateixos articles seran objecte de comís.

Serà castigat amb pena de cinc anys de presó el qui realitzi una falsedat en document públic o oficial.

Si la falsificació prevista en l’article anterior és realitzada per un funcionari públic en exercici de les seves funcions, la pena aplicable serà de set anys de presó.

Qui cometi una falsedat en document privat serà castigat amb pena de tres anys de presó.

Amb la mateixa pena prevista en l’article anterior serà castigat qui, amb coneixement de la falsedat d’un document d’identitat, passaport, permís de conduir o d’armes o qualsevol altre lliurat per l’autoritat competent, l’utilitzi o se’n prevalgui.

La possessió dolosa o no justificada d’un dels documents falsos esmentats en els articles anteriors serà castigada amb la pena de dos anys i un mes de presó.

La possessió dolosa o no justificada de documents d’identitat, passaports o altres documents oficials, en blanc, serà castigada amb la pena de dos anys i un mes de presó.

Serà castigada amb la pena de sis anys de presó la donació, la venda o la facilitació dels documents esmentats en els tres articles anteriors.

El qui falsifiqui segells oficials o impresos oficials serà castigat amb la pena de quatre anys de presó. La mateixa pena s’imposarà a qui els introdueixi, els guardi, els proporcioni o els utilitzi.

El qui il·legalment o sense justificació posseeixi o guardi estris o utensilis destinats a la pràctica de falsificacions serà castigat amb la pena de dos anys i un mes de presó.

El qui il·legítimament o indegudament confeccioni o utilitzi uniformes oficials serà castigat amb la pena de tres anys de presó.

La falsificació o alteració dels números d’identificació de motor o xassís d’un vehicle, o l’alteració o el canvi de plaques de matriculació del vehicle serà castigada amb la pena de quatre anys de presó.

La utilització, guarda o possessió d’un vehicle, sabent que ha estat objecte de qualsevol de les falsificacions o alteracions esmentades en l’article precedent, serà castigada amb una pena de fins a dos anys i sis mesos de presó.

Quan un delicte de falsedat es cometi com a mitjà per executar-ne un d’estafa o un frau en matèria duanera, serà castigat independentment del delicte o del frau final, si la falsedat ha estat comesa en un document oficial, públic o mercantil.

La introducció, l’exportació, la fabricació, el transport, la cessió o qualsevol forma de tràfic il·lícit de drogues tòxiques o la tinença d’aquestes substàncies a algun d’aquells fins seran castigats amb pena de presó de fins a vint anys. Quan es tracti de petites o mínimes quantitats de droga seran d’aplicació els articles 163, 164 i 169.

L’associació de diverses persones amb la finalitat de cometre la infracció més amunt esmentada serà castigada amb una pena de fins a deu anys de presó.

El cultiu, l’oferiment, la cessió de drogues tòxiques, la introducció, l’exportació d’aquestes substàncies així com el transport i la detenció sempre que sigui en petites quantitats seran castigats amb pena de presó de fins a cinc anys, salvat el que es refereix als articles 297 i 298 d’aquest Codi.

L’afavoriment de l’ús de la droga, la venda o la cessió en petites quantitats, en perjudici de menors de divuit anys o d’incapacitats així com la seva venda o cessió en establiments freqüentats per menors d’aquella edat, seran castigats amb pena de presó de fins a deu anys.

L’oferiment, la cessió, la introducció de qualsevol substància presentada falsament com a substància amb efectes de droga tòxica seran castigats amb pena de presó de fins a quatre anys.

El qui cedeixi a altri, mitjançant engany, droga, amb l’aparença de producte inocu, serà castigat amb pena de vuit anys de presó.

El qui adulteri o transformi les substàncies a què fa referència aquest capítol incrementant el perill per a la salut de les persones, serà castigat amb la pena de presó de fins a deu anys.

La propaganda o promoció de qualsevol droga tòxica seran castigades amb pena de presó de fins a cinc anys.

L’ús així com la detenció o la introducció de mínimes quantitats de drogues tòxiques, que no siguin del tipus cannabis, per al propi consum seran castigats amb pena de presó de fins a tres anys.

En tots els casos esmentats més amunt, el Tribunal podrà disposar que el temps d’internament en un centre adequat o el període de cura de desintoxicació seran d’abonament a la pena imposada en part o totalment.

Endemés de les penes assenyalades, es podrà inhabilitar a perpetuïtat els culpables que posseeixin títols sanitaris o farmacèutics de qualsevol classe o siguin autoritat, funcionari públic o educador, si existís en la comissió del delicte abús de càrrec, ofici o professió.

Podran ser comissats tots els vehicles, instruments i efectes utilitzats per a la comissió del delicte i les quantitats obtingudes, i clausurats temporalment o definitivament els establiments o les empreses utilitzats pel tràfic.

Els qui, sense estar degudament autoritzats, elaborin o trafiquin amb medicaments o substàncies nocives seran castigats amb la pena de tres anys de presó.

El qui alteri begudes o aliments de tal manera que puguin ser nocives per a la salut de les persones o vengui els productes adulterats, serà castigat amb la pena de quatre anys de presó.

L’encarregat de la guarda i custòdia d’un menor que el deixi abandonat posant en perill la seva vida o integritat física serà castigat amb la pena de fins a quatre anys de presó.

En la mateixa pena incorrerà el qui abandoni, en les condicions expressades en l’article anterior, una persona desvalguda per raó del seu estat físic o psíquic.

Quan en el supòsit dels dos articles anteriors l’abandó causi la mort d’una persona, s’imposarà la pena de fins a vint anys de presó, i si es causen lesions greus la de presó de fins a vuit anys.

El qui amb afany de lucre i en perjudici de persones de feble situació econòmica, abusi manifestament dels lloguers en relació a les condicions inadequades de l’habitatge que proporciona serà castigat amb la pena de tres anys de presó.

Serà castigat amb pena de fins a tres anys de presó el qui condueixi un vehicle automòbil qualificat d’especial pel Codi de la Circulació o un vehicle automòbil de transport públic o privat de passatgers o mercaderies sota la influència notòria de begudes alcoholiques o quan el grau d’alcoholemia sigui superior a 0,5 g.l. o sota la influència de drogues o estupefaents. La mateixa pena serà aplicable a la persona que en alguna de les condicions precedents piloti qualsevol tipus d’aeronau o helicòpter.

El qui mata una persona comet homicidi i serà castigat amb pena de presó de fins a quinze anys.

Comet assassinat el qui mata una persona concorrent algunes de les circumstàncies següents:

El qui mati un ascendent o descendent legítim, il·legítim o adoptiu, serà condemnat, com a autor d’un delicte de parricidi, a la pena de presó de fins a vint anys.

La mare que, per ocultar el fet del naixement, mati el seu fill recent nascut serà castigada, com a autora d’un delicte d’infanticidi a la pena de fins a sis anys de presó. Aquesta norma no podrà beneficiar cap altre participant en el delicte excepte els avis materns.

Els qui participin tumultuàriament i confusament en una baralla utilitzant mitjans perillosos per a la vida o la integritat física de les persones o formes brutals d’agressió seran castigats amb pena de fins a quatre anys de presó.

La mare que cometi avortament o doni el consentiment per a l’avortament incorrerà en la pena de presó de fins a dos anys i sis mesos. Si el comet una altra persona amb el consentiment de la mare el màxim de la pena aplicable serà de quatre anys de presó. La pena serà de fins a sis anys si l’autor és metge, facultatiu, sanitari o persona que es dedica habitualment o amb ànim de lucre a realitzar pràctiques avortives.

L’avortament practicat sense el consentiment de la mare serà castigat amb la pena màxima de deu anys de presó.

Si, a conseqüència de pràctiques avortives en una persona realment o suposadament embarassada, en resulten lesions greus o la mort de la persona la pena màxima aplicable serà de dotze anys de presó.

Qui ofereixi serveis propis o aliens per a l’execució d’avortament o subministri mitjans o recomani procediments avortius serà castigat a pena de presó de fins a tres anys.

Els qui hagin incorregut en qualsevol dels delictes compresos en els articles 185 a 188 podran ésser condemnats a la inhabilitació per a l’exercici de qualsevol activitat de tipus mèdic, farmacèutic i sanitari.

El qui instigui o indueixi al suïcidi o el faciliti serà castigat amb la pena de fins a deu anys de presó.

Qui cometi homicidi culposament serà castigat amb pena de fins a dos anys i un mes de presó. En el supòsit que la mort es causi per imprudència temerària, imperícia o negligència professional greus o per efecte de begudes alcohòliques o drogues la pena podrà ser de fins a tres anys de presó.

El qui mutili, cegui, castri o inutilitzi per a la procreació una altra persona, o li causi lesions que produeixin una incapacitat fisiològica o psíquica total i permanent serà castigat amb la pena de presó fins a un màxim de quinze anys.

Els qui causin lesions corporals o psíquiques no compreses en l’article anterior sempre que en resti vici, defecte o deformitat o produeixin inutilitat per al treball o les ocupacions habituals superior a 90 dies, seran castigats amb pena de fins a vuit anys de presó.

Els qui causin lesions corporals o psíquiques sempre que no en resti vici, defecte o deformitat o produeixin inutilitat per al treball o les ocupacions habituals superior a 30 dies i que no excedeixi de 90 dies, seran castigats amb pena de presó de fins a tres anys.

Els qui causin lesions de qualsevol entitat o importància no compreses en els articles anteriors, sempre que siguin causades amb armes de foc o blanques, explosius o materials inflamables o bé que revelin en la seva execució una notòria brutalitat, seran castigats amb pena de presó de fins a cinc anys.

El qui practiqui a una persona sense el seu consentiment una experimentació mèdica o biològica no justificada pel seu estat, serà castigat amb pena de fins a tres anys de presó.

Incorrerà en pena de presó no superior a dos anys i un mes el qui per imprudència o negligència causi lesions que comportin un temps de curació superior a 90 dies o incapacitat de duració superior al mateix termini, o de les quals resulti perjudici estètic rellevant.

En els delictes compresos en aquest capítol i en el precedent, el consentiment de la víctima no eximeix de responsabilitat penal, excepte en el supòsit d’esterilització, sempre que sigui realitzada per facultatius mèdics, salvat que el consentiment exprés, lliure i vàlid del pacient major d’edat i en ple ús dels seus drets civils s’hagi obtingut de manera viciada o mitjançant preu, condició o recompensa.

El qui ometi socórrer una persona en perill greu, sempre que pugui fer-ho sense risc per a ell o per a tercers, serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys. La pena aplicable serà de fins a cinc anys quan la víctima ho fos a conseqüència d’una acció del qui omet el socors.

L’autor d’injúries o difamacions greus proferides públicament o publicades per escrit o en un mitjà de comunicació social serà castigat amb pena de presó de fins a dos anys i un mes.

El qui per escrit o en un mitjà de comunicació social imputi a una altra persona la comissió d’un delicte serà castigat amb pena de fins a tres anys de presó. No serà castigat quan l’acusat provi la realitat del fet imputat, però la prova no serà admissible quan es refereixi a delictes prescrits, indultats o cancel·lats o quan hagin transcorregut més de deu anys des de la comissió dels delictes imputats.

Amb les respectives penes establertes en els articles anteriors serà castigat el director; en defecte del director, l’editor; i en defecte d’aquest, l’impressor, que hagin permès la publicació injuriosa, difamatòria o calumniosa. La mateixa norma serà d’aplicació en els altres delictes comesos per qualsevol mitjà de comunicació social.

Per perseguir els delictes tipificats en aquest capítol serà precisa la interposició de querella previ acte de conciliació.

Constitueix violació l’accés carnal amb una dona contra o sense la seva voluntat. S’entén que no pot prestar consentiment a aquests efectes la menor de catorze anys o la persona privada de raó o sentit.

L’autor de violació serà castigat a la pena de presó de fins a dotze anys. Quan concorri violència o intimidació i la víctima tingui menys de catorze anys la pena podrà ésser de fins a quinze anys de presó.

El qui sense intimidació o violència tingui accés carnal amb una menor de més de catorze anys i menys de setze anys serà castigat amb pena de fins a sis anys de presó.

La mateixa pena establerta a l’article anterior serà aplicable a qui tingui accés carnal amb una persona de setze anys a divuit anys quan concorri engany o prevalència d’autoritat o de situació.

L’ascendent que tingui accés carnal amb un descendent de catorze a divuit anys serà castigat amb pena de fins a set anys de presó.

A efectes dels articles anteriors els actes de penetració sexual realitzats en persona del mateix sexe s’equipararan als comesos en persones de sexe diferent.

Els qui sense estar compresos en els articles 204 a 209, abusin deshonestament d’una persona d’un o altre sexe seran castigats amb pena de presó de fins a quatre anys, que podrà elevar-se fins a sis anys quan la víctima sigui menor de dotze anys o concorrin violència, intimidació o prevalència d’autoritat o situació.

El qui ultratgi el pudor o els bons costums amb fets escandalosos per un mitjà de comunicació social o que afectin un menor d’edat serà castigat amb pena de fins a dos anys i mig de presó.

El qui executi davant de menors o malalts mentals, o faci executar per aquestes persones actes lúbrics o d’exhibició obscena serà castigat amb pena de presó de fins a sis anys.

La fabricació, l’edició, la difusió, l’exhibició o la venda de matèries pornogràfiques serà castigada amb la pena de presó de fins a dos anys i mig. Quan el delicte es cometi en perjudici de menors la pena aplicable serà de fins a quatre anys de presó.

Qui promogui, faciliti o afavoreixi la prostitució de persones d’un o altre sexe o s’aprofiti de qualsevol forma de la prostitució serà castigat amb pena de fins a sis anys de presó. El Tribunal podrà disposar el tancament definitiu o temporal de l’establiment en el qual es realitzin les activitats esmentades.

Quan els delictes previstos en l’article anterior es cometin amb violència, engany, o en detriment de menors d’edat o aprofitant-se de dependència laboral o jeràrquica o amb abús d’autoritat, la pena de presó imposable serà de fins a deu anys.

Les persones encarregades d’un menor que tenint coneixement del seu estat de corrupció o vici no impedeixin que continuï en aquesta situació seran castigades amb pena de presó de fins a tres anys.

Els propietaris, empresaris o gerents d’establiments públics que consentin actes greus contraris al pudor seran castigats amb pena de presó de fins a tres anys.

Qui divulgui la intimitat d’una persona amb propòsit de desprestigiar-la o perjudicar-la serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys.

Els qui atemptin contra la intimitat d’una altra persona sense el seu consentiment, mitjançant aparells d’escolta o gravació visual, gràfica o acústica o interceptació de línies seran castigats amb la pena de quatre anys de presó.

Els qui per atemptar contra la intimitat d’una persona s’apoderin de documents, fotografies, cartes o cintes gravades o els divulguin, seran castigats amb la pena de tres anys de presó.

Quan els delictes establerts en aquest capítol s’hagin comès per mitjà d’impremta, gravat, ràdio o qualsevol altre mitjà que en faciliti la publicació, serà penalment responsable l’autor i el director; en defecte d’ells, l’editor i en defecte de l’editor, l’impressor.

El professional que maliciosament reveli els secrets dels seus clients serà castigat amb la pena de presó de fins a tres anys.

Amb les mateixes penes establertes en l’article anterior incorreran l’administrador, el dependent o el criat que maliciosament divulguin o revelin un secret del seu principal.

El qui per raó del treball que presti a altre conegui i maliciosament divulgui secrets d’aquest darrer, incorrerà en la mateixa pena de presó fins a tres anys.

Els delictes expressats en els articles 218 i següents solament seran perseguibles a instància de part.

L’administrador o empleat de banca, d’establiment de crèdit o d’entitat financera, que reveli maliciosament informació confidencial relativa a clients, serà condemnat amb pena de presó de fins a quatre anys. Si el delicte es comet per preu o recompensa la màxima serà de set anys de presó. No quedarà compresa en aquest article la informació privada facilitada amb finalitat de garantia pels administradors d’un banc als d’una altra entitat bancària del Principat, relativa estrictament als crèdits acordats o riscs assumits pel primer a un dels seus clients.

La violació de secrets tipificada en els articles 222 a 224 i 226 continuarà essent punible malgrat que el professional hagi deixat d’exercir la professió o hagi cessat la relació contractual de l’administrador, dependent, empleat o criat.

El particular que privi il·legalment de llibertat una persona serà castigat amb pena de presó de fins a cinc anys. Si la privació de llibertat sobrepassa els cinc dies serà d’aplicació la pena prevista a l’article següent.

El qui segresti una persona per obtenir rescat serà castigat amb pena de presó de fins a quinze anys.

El qui, amb violència o intimidació, s’apoderi o prengui el control d’una aeronau o vehicle automòbil en els quals es transportin persones serà castigat amb la pena de fins a deu anys de presó.

Si en el cas dels articles anteriors s’esdevé la mort de la persona privada de llibertat o en resulten lesions greus, l’autor serà castigat amb pena de fins a vint anys de presó.

En el cas que l’autor d’un segrest posi espontàniament i incondicionalment en llibertat la víctima abans del termini de cinc dies, a comptar de la data de la detenció, la pena aplicable a l’autor serà de fins a cinc anys de presó.

Els còmplices i encobridors dels delictes compresos en els articles anteriors seran castigats amb les mateixes penes establertes per als autors.

Qui, mitjançant coacció psíquica o física, coarti greument la llibertat d’obrar d’una persona serà castigat amb la pena de fins a tres anys de presó.

Les amenaces d’un fet constitutiu de delicte major seran castigades amb pena de fins a tres anys de presó. La pena aplicable serà de fins a cinc anys quan les amenaces siguin fetes reiteradament o mitjançant arma o per escrit o sota condició il·lícita.

Seran reus de xantatge i castigats amb pena de fins a cinc anys de presó:

El qui amb violència o intimidació entri o romangui en un domicili aliè serà castigat amb la pena de tres anys de presó.

L’article anterior no serà d’aplicació quan l’entrada sigui per causa de reconeguda necessitat.

Comet robatori el qui amb ànim de lucre i amb violència o intimidació s’apodera de coses mobles alienes. També es comet robatori quan l’apoderament es fa mitjançant escalament, o claus falses o de possessió il·legítima.

L’autor de robatori serà castigat amb pena de presó de fins a deu anys.

Constitueixen circumstàncies agreujants específiques del robatori:

Quan el robatori es cometi amb presa d’ostatges la pena màxima aplicable serà de vint anys de presó. En cas de mort o de lesions greus de l’ostatge serà d’aplicació la pena prevista a l’article 231.

El qui, sense violència, força o intimidació, s’apoderi amb ànim de lucre de béns de quantia superior a 500.000 pessetes serà castigat com a autor d’un delicte de furt amb pena de fins a quatre anys de presó.

Quan el furt tingui per objecte coses de valor històric o artístic la pena imposable a l’autor serà de presó de fins a cinc anys.

Qui cometi furts de béns de quantia superior a 300.000 pessetes concorrent abús de confiança serà castigat amb pena de fins a cinc anys de presó.

El qui, amb violència o intimidació, s’apoderi d’un vehicle aliè sense ànim de fer-lo propi, serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys.

Comet apropiació indeguda la persona que s’apodera de béns la possessió dels quals li ha estat confiada en concepte de dipòsit o altre títol que l’obliga a retornar-los. L’autor d’ una apropiació indeguda de quantia superior a 300.000 pessetes serà castigat amb pena de presó de fins a cinc anys. Si el delicte es comet per una persona en l’exercici de les seves funcions públiques serà d’aplicació l’article 106.

Comet estafa qui, mitjançant engany suficient i ànim de lucre, causa un perjudici patrimonial a una altra persona. L’autor d’estafa en quantia superior a 300.000 pessetes serà castigat amb pena de fins a cinc anys de presó.

Cometen el delicte d’emissió de xec sense provisió:

El qui per negligència emeti un xec sense provisió de fons suficient i disponible serà castigat amb multa de fins al mateix import del xec.

En els supòsits dels dos articles anteriors, constituirà excusa absolutòria el pagament del xec dintre dels quinze dies següents a la data de presentació del xec al seu cobrament.

El titular d’una targeta de crèdit caducada o anul·lada que la utilitzi maliciosament serà castigat amb pena de presó de fins a dos anys i sis mesos.

El qui utilitzi indegudament una targeta de crèdit de la qual no sigui titular serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys.

El qui trafiqui amb una o més targetes de crèdit serà condemnat amb pena de fins a cinc anys de presó.

El qui adquireixi, rebi o amagui diners, coses o béns amb coneixement que provenen d’un delicte major serà castigat amb pena de fins a quatre anys de presó. El receptador habitual o professional incorrerà en la pena màxima de sis anys de presó.

Incorreran en la pena de l’article anterior els receptadors, àdhuc quan l’autor del fet de què provenen els efectes fos irresponsable, desconegut o estigués complint la pena.

El qui perjudiqui dolosament el patrimoni aliè amb danys de quantia superior a 500.000 pessetes, o de 100.000 pessetes si es tracta de monuments públics o objectes d’interès nacional, serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys.

El qui incendiï un edifici o un vehicle o un altre lloc en el qual hi hagi nombrosa concurrència de persones serà castigat amb pena de fins a trenta anys de presó.

Serà castigat amb pena de fins a vint anys de presó el qui causi un incendi en casa habitada o en edifici, tenda o lloc tancat en el qual li consti l’existència de persones.

El qui cremi un bosc serà castigat amb pena de fins a vuit anys de presó.

Amb la mateixa pena serà castigat qui causi incendi en un edifici públic o ubicat a l’interior d’una població.

Serà castigat amb pena de fins a sis anys de presó qui cremi collites o edificis en despoblat.

L’autor d’incendi de béns propis quan hi hagi perill de danys a tercers serà castigat amb pena de fins a dos anys i un mes de presó.

El qui, de manera fraudulenta, accedeixi en la totalitat o en una part d’un sistema informàtic serà castigat amb pena de presó de fins a dos anys i mig.

En el supòsit de l’article anterior, i sempre que hi hagi ànim de lucre o es causi alteració o destrucció de dades o programes, serà castigat amb pena de presó de fins a quatre anys.

El qui indegudament obtingui o s’apoderi de dades o programes d’un sistema informàtic serà castigat amb pena de presó de fins a tres anys.

Serà castigat amb pena de fins a cinc anys de presó el qui destrueixi o alteri dades o programes d’un sistema informàtic.

El qui utilitzi o reprodueixi indegudament, amb profit propi o d’un tercer, dades o programes d’un sistema informàtic serà castigat amb penes de fins a tres anys de presó.

El qui, aprofitant-se del seu càrrec o de la seva funció, en benefici propi o de tercers, indegudament copiï, gravi, faciliti o divulgui dades o programes d’un sistema informàtic serà castigat amb pena de fins a quatre anys de presó.

L’ús, la cessió, la venda o la comercialització de dades o de programes de sistemes informàtics obtinguts indegudament serà castigat d’acord amb l’article 264.

Els delictes majors susceptibles d’ésser comesos culposament que s’executin d’aquesta forma, seran castigats amb pena d’un any de presó com a màxim. El present article no és d’aplicació als delictes majors culposos que tenen assenyalada en aquest Codi una penalitat especial.

Serà castigat amb pena de presó no superior a sis mesos el qui, davant d’un funcionari judicial o administratiu, denunciï la comissió d’un fet inexistent constitutiu de falta.

Serà castigat amb la mateixa pena establerta a l’article anterior aquell qui, davant d’un funcionari judicial o administratiu, simuli haver estat responsable o víctima d’un delicte o infracció penal.

El qui s’apoderi amb violència o intimidació de cosa aliena per fer-se pagament d’un deute al seu favor serà castigat, així mateix, amb pena de fins a sis mesos de presó.

Serà castigat amb la pena de sis mesos de presó el qui per fer efectiu un dret propi, utilitzi força sobre les coses o violència o intimidació en les persones.

El qui demandi una persona o entitat fingint desconèixer-ne el domicili amb el propòsit de col·locar-la en estat d’indefensió serà castigat amb pena de presó de fins a un any.

L’advocat o el procurador que, havent portat la defensa o la representació d’una part, porti la de la contrària en el mateix afer i sense l’autorització de la primera, serà castigat amb la pena de sis mesos de presó.

La persona implicada en un accident que fugi a fi d’ocultar la seva presència, identitat o intervenció serà castigada amb la pena de fins a quatre mesos de presó. Si el fet constitueix omissió del deure de socors la pena serà l’aplicable a aquest darrer delicte.

El qui, podent sense risc propi o aliè impedir un delicte que causi la mort d’una persona o perjudici greu a la integritat, l’honestedat, la llibertat o la seguretat d’una persona, s’abstingui de fer-ho, serà castigat amb la pena de dos anys de presó.

Els qui crebantin una condemna de privació de llibertat, sempre que no hagin emprat violència, intimidació o suborn, seran castigats amb pena de presó que no excedirà d’un any. Quan la condemna sigui de privació de permís de conduir o expulsió del Principat, la pena màxima aplicable serà de vuit mesos de presó.

Els detinguts no condemnats, que s’evadeixin en les condicions esmentades en l’article anterior, seran castigats amb pena de presó fins a un màxim de sis mesos.

El qui doni fals testimoni en causa civil serà castigat amb pena de presó que no excedeixi de dos anys.

Els qui alterin l’ordre públic seran castigats amb pena de presó de fins a dos mesos i mig. Quan l’alteració tingui lloc en una audiència judicial o un acte oficial la pena serà de quatre mesos.

Els autors de desobediències lleus als agents de l’autoritat incorreran en pena de presó de fins a quatre mesos.

Seran castigats amb pena de presó fins a un màxim de sis mesos els qui injuriïn lleument els agents de l’autoritat sempre que les injúries no sigui proferides o publicades en un mitjà de comunicació social.

Amb la mateixa pena prevista en l’article anterior seran castigats els qui oposin resistència als agents de l’autoritat sense causar lesions ni danys.

El qui dolosament avisi de la falsa existència de bombes o explosius o de qualsevol perill greu inexistent serà castigat amb pena de fins a un any de presó.

La tinença il·legal d’una sola arma de foc, sempre que no es tracti d’arma de guerra, serà castigada amb pena de fins a sis mesos de presó. El port d’una arma en les condicions anteriors serà castigat amb pena de fins a dos anys de presó. La tinença il·legal d’una arma de foc, quan l’autor hagi estat condemnat per delicte dolós a pena superior a un any o bé quan quedi patent la finalitat delictiva, serà sancionada d’acord amb l’article 93 d’aquest Codi.

El port d’una arma contravenint les disposicions de l’article 3 del Decret de 3 de juliol de 1989 serà castigat amb pena de fins a 6 mesos de presó.

Els qui desobeeixin, tornant al Principat sense autorització, l’ordre governativa d’expulsió seran castigats amb pena de fins a sis mesos de presó.

Els qui indegudament utilitzin, en públic, uniforme, hàbit, medalla o insígnia oficial, seran castigats amb pena de fins a sis mesos de presó. Si la utilització ha estat feta amb intenció de cometre un altre delicte, serà d’aplicació la penalitat prevista a l’article 157 del present Codi.

El qui falsament s’atribueixi títol, diploma o facultats que legalment no li pertanyin serà castigat amb pena de fins a un any de presó, sempre que el fet no constitueixi un altre delicte que tingui assignada major penalitat.

Serà castigat amb pena de presó que no excedeixi de dos anys el qui realitzi actes propis d’una professió sense tenir títol legalment necessari per exercir-la.

El qui ultratgi el pudor o els bons costums amb fets escandalosos o transcendents serà castigat amb pena de fins a un any de presó. L’aplicació del present article s’entén sens perjudici del que disposen els |articles 211 a 213 d’aquest Codi.

Els qui organitzin o participin en jocs il·legals seran castigats amb pena de presó de fins a tres mesos. Els diners, objectes i estris de joc podran ser objecte de comís.

El consum en grup o el consum en públic, o en lloc públic, de cannabis o estupefaent de toxicitat similar serà castigat amb pena de fins a sis mesos de presó.

Amb la mateixa pena prevista en l’article anterior serà castigat el qui introdueixi al Principat una quantitat mínima per al propi consum del mateix tipus de drogues.

En els casos dels articles anteriors el Tribunal de Delictes Menors podrà adoptar les mesures curatives adients i, fins i tot, disposar que el temps de l’internament de l’interessat en un establiment de desintoxicació o rehabilitació o el temps de curació es computi pel compliment de la pena de privació de llibertat.

El qui expedeixi o subministri comestibles o begudes adulterats o en mal estat, caducats o amb ocultació o alteració de les mencions de composició o data de caducitat, serà castigat amb la pena d’un any de presó.

Els qui ofenguin públicament els sentiments religiosos o impedeixin o pertorbin els actes o les cerimònies religioses seran castigats amb la pena de fins a sis mesos de presó.

El qui, havent rebut de bona fe moneda falsa, la torni a expedir constant-li la seva falsedat i sempre que el valor facial total no superi les 100.000 pessetes, serà castigat amb pena de fins a sis mesos de presó.

El qui, per omissió de les verificacions que la prudència professional aconsella o per un altre tipus de negligència, o per imprudència o per imperícia, cometi el delicte tipificat a l’article 145 d’aquest Codi serà castigat amb pena de presó de fins a un any i multa de fins a 5.000.000 de pessetes.

Seran castigats també amb pena de presó de fins a sis mesos, els qui deixin en la via pública obstacles o substàncies que alterin la seguretat del trànsit sense que ocasionin danys malgrat haver originat un risc greu per a la circulació.

Amb la mateixa pena de l’article anterior seran castigats els qui condueixin un vehicle automòbil, de tipus no previst a l’article 179 d’aquest Codi, sota la influència notòria de begudes alcohòliques o quan el grau d’alcoholèmia sigui superior a 0,8 g.l. o sota la influència de drogues o estupefaents.

Amb la mateixa pena prevista als articles anteriors serà castigada la persona que refusi sotmetre’s a la prova de control d’alcoholèmia quan hi sigui requerida per un agent de l’autoritat.

Seran castigats amb pena de presó de fins a sis mesos, els qui realitzin actes de pol·lució o degradació de la naturalesa que posin en perill o perjudiquin la salut de les persones o la vida animal o vegetal.

Seran castigats amb la pena de presó fins a sis mesos, amb una multa de 250.000 a 2.000.000 PTA, amb la suspensió de la llicència de caça per tres temporades, i amb el comís provisional de les peces de caça vives o mortes, del material i dels mitjans de transport privats utilitzats per cometre la infracció les persones que:

Serà castigat amb presó no superior a un any qui causi dolosament lesions que comportin un temps de curació superior a 15 dies i que no excedeixi de 30, sempre que no produeixin incapacitat superior al darrer termini o perjudici estètic rellevant. No obstant això, si les lesions s’infereixen a una persona que no pugui protegir-se a causa de la seva edat o estat físic o mental, o a ascendents o a funcionaris en l’exercici de les seves funcions, la pena màxima aplicable serà de dos anys de presó.

Incorrerà en pena de presó no superior a tres mesos el qui per imprudència o negligència causi lesions que comportin un temps de curació superior a 30 dies i que no excedeixi de 90 dies, sempre que no en resulti incapacitat amb una duració superior al darrer termini o perjudici estètic rellevant.

El qui ometi prestar socors a una persona en perill greu, sense que l’omissió tingui conseqüències en relació a la vida o la integritat física d’aquella persona, incorrerà en pena de presó no superior a sis mesos.

El qui per qualsevol mitjà i per la seva conducta manifestament temerària creï un perill concret per a la vida o la integritat física de les persones serà castigat amb la pena de presó de fins a un any. La mateixa pena serà aplicable a la persona que piloti un helicòpter o aeronau sense disposar del corresponent títol o llicència, o sense haver superat les preceptives revisions periòdiques que acreditin la seva aptitud.

L’autor d’injúries o difamacions greus o calúmnies, no proferides públicament ni publicades per escrit ni en un mitjà de comunicació social serà castigat amb pena de presó fins a un màxim d’un any.

Serà castigat amb pena de presó que no excedeixi d’un any qui realitzi actes de discriminació vexatòria o que atemptin contra la dignitat d’una persona a causa del seu origen, religió raça o sexe.

La divulgació d’informació personal reservada, que procedeixi de tractaments informàtics o fitxers oficials o professionals sense consentiment de la persona interessada, serà castigat amb pena de presó de fins a un any.

En la mateixa pena, prevista en l’article anterior, incorreran els qui atemptin contra el dret o la llibertat del treball o de l’exercici del comerç o de la indústria.

El qui, de qualsevol manera, profani un cadàver o violi una sepultura serà castigat amb la pena de presó màxima de dos anys.

Serà castigat amb pena de presó de fins a un any qui il·legalment doni sepultura o de la mateixa manera incineri o exhumi un cadàver.

Qui amenaci una altra persona amb la realització d’un fet constitutiu de delicte menor, serà castigat amb pena de presó de fins a sis mesos.

El qui, amb ànim d’atemorir o de pertorbar la tranquil·litat d’una persona, li faci comunicacions epistolars o telefòniques anònimes, sempre que el fet no constitueixi delicte tipificat en un altre article d’aquest Codi, serà castigat amb la pena d’un any de presó.

El qui utilitzi un menor en la mendicitat, o en tasques o treballs degradants o perillosos per a la seva integritat física o moral, serà castigat amb la pena d’un any de presó. La pena aplicable serà de dos anys quan hi hagi violència o intimidació o s’administrin al menor substàncies nocives per a la salut.

Les mateixes penes de l’article anterior seran imposades a qui promogui, afavoreixi o faciliti qualsevol dels comportaments esmentats en el propi article o s’aprofiti d’aquests comportaments.

El qui deixi de complir els deures d’assistència que li corresponguin vers els seus fills menors o incapacitats, o els seus ascendents o consort en estat de necessitat, serà castigat amb una pena de presó que no excedeixi de vuit mesos. En la mateixa pena incorrerà el tutor o curador respecte al menor o incapacitat subjecte a tutela o curatela.

El qui infringeixi o obstaculitzi el compliment de resolucions judicials referents a la guarda i custòdia de menors, a l’exercici del dret de visita o al pagament de pensions alimentàries a familiars, incorrerà en pena de presó que no excedirà de vuit mesos.

El qui indueixi o cooperi a la fugida d’un menor serà castigat amb la pena de sis mesos de presó.

El qui usurpi la personalitat o la identitat d’un infant mitjançant la suposició de part, falsa declaració o qualsevol altre mitjà serà castigat amb la pena d’un any de presó.

Serà castigat amb pena de presó que no excedeixi de dos anys qui contregui matrimoni sense la prèvia i legal dissolució d’un matrimoni contret anteriorment.

El qui entri en domicili o habitatge no permanent aliè contra la voluntat del seu titular serà castigat amb pena de presó fins a un màxim de vuit mesos.

Seran castigats amb pena de presó fins a un màxim d’un any els autors dels delictes següents:

Malgrat el que disposen l’article anterior i l’article 106 d’aquest Codi, sempre que l’apropiació indeguda no excedeixi de 300.000 pessetes i sigui comesa per una persona en l’exercici de la seva funció pública, la pena aplicable serà de dos anys.

El qui per qualsevol mitjà publicitari anunciï un producte o servei amb indicacions o expressions falses, enganyoses o adequades per produir error sobre la naturalesa, la composició o la qualitat substancial dels productes o serveis anunciats, incorrerà en delicte de publicitat il·legal i serà castigat amb pena de fins a dos anys de presó.

El qui cometi estafa enganyant el consumidor en la quantia o la qualitat substancial de qualsevol oferta al públic serà castigat amb la pena de dos anys de presó. Si el perjudici és superior a 300.000 pessetes serà d’aplicació l’article 248 d’aquest Codi.

La possessió d’estris o utensilis per cometre delictes contra el patrimoni serà castigada amb pena de presó de fins a sis mesos.

Seran castigats amb pena de presó de fins a un màxim de dos anys els autors de robatoris sense violència ni intimidació vers les persones en llocs no edificats i sempre que la quantia o el valor de la cosa robada no sigui superior a 100.000 pessetes.

El qui, sabent que no podrà satisfer llur import, disposi dels serveis d’hotels, de restaurants o de mitjans de transport per una quantia superior a 25.000 pessetes, serà castigat amb la pena d’un any de presó.

El qui organitzi amb engany operacions ofertes al públic en forma de concursos o competències amb premis o recompenses, sempre que ho faci amb ànim de lucre i el perjudici global no excedeixi de 300.000 pessetes, serà castigat amb la pena de fins a dos anys de presó. Si el perjudici global excedeix d’aquesta quantitat serà d’aplicació l’article 248 d’aquest Codi.

Serà castigat amb pena de presó fins a un màxim d’un any, aquell qui causi dolosament danys per una quantia superior a 50.000 pessetes i inferior a 500.000 pessetes, sempre que no es tracti de monuments públics o d’objectes d’interès nacional. Quan els danys siguin causats a aquests darrers monument o objectes i llur quantia no excedeixi de 100.000 pessetes serà d’aplicació la mateixa pena.

L’autor de danys causats per culpa, imprudència o negligència, la quantia dels quals superi les 500.000 pessetes serà castigat amb pena de presó no superior a sis mesos.

El qui causi incendis culposament serà castigat amb pena de presó de fins a un any.

L’alteració de fites feta dolosament serà sancionada amb pena de presó que no excedirà de sis mesos.

Seran castigats amb pena de fins a cinc mesos de presó els qui comentin els delictes d’emissió de xec sense provisió previstos en l’article 249 d’aquest Codi, sempre que la quantia del xec no excedeixi de 300.000 pessetes. Serà d’aplicació l’excusa absolutòria en els termes que preveu l’article 251. El Tribunal podrà imposar, així mateix, la prohibició d’emetre xecs per un termini màxim de quatre anys i la confiscació del talonari en possessió del condemnat.

L’entrada violenta en apartaments, locals o immobles que tinguin la qualitat de domicili o habitatge no permanent i l’ocupació il·legítima d’aquests llocs serà sancionada amb pena de presó fins a un màxim de sis mesos.

Les infraccions doloses relacionades amb una lesió als drets d’autor o drets veïns establerts per llei, les infraccions doloses relacionades amb una lesió als drets dimanants d’una patent establerts per llei, les infraccions doloses relacionades amb la lesió als drets dimanants d’un registre de marca establerts per llei i tota defraudació o usurpació dolosa a la propietat industrial són castigades amb penes de presó d’una durada màxima de dos anys.

Les conductes tipificades a l’article anterior comeses culposament no seran constitutives de delicte, sense perjudici de les responsabilitats civils que escaiguin.

Els qui, per alterar els preus d’adjudicació de les subhastes, demanin o ofereixin premi o recompensa, tant si és per participar-hi com si és per abstenir-se’n o perquè altres facin el mateix seran castigats amb pena de presó que no excedirà d’un any.

Els qui lliurin o negociïn maliciosament lletres de canvi per un import de fins a 500.000 pessetes, que no responguin a una operació real, seran castigats amb la pena d’un any de presó. No obstant això, el culpable quedarà exempt de pena si arribat el venciment la lletra és abonada.

Serà castigat amb la pena d’un any de presó el qui realitzi una operació de préstec usurari. Si ho fa habitualment, la pena aplicable serà de dos anys de presó.

Els delictes menors susceptibles d’ésser comesos culposament que s’executin d’aquesta forma seran castigats amb la pena de quatre mesos de presó com a màxim. El present article no és d’aplicació als delictes menors culposos que tenen assenyalada en aquest Codi una penalitat especial.

Són constitutives de contravenció penal contra les persones:

Constitueixen contravencions penals contra el patrimoni:

També constitueixen contravenció penal:

Les contravencions tipificades en els articles precedents seran penades, conjuntament o alternativament, amb les penes d’arrest de fins a dos mesos, arrest domiciliari de la mateixa duració màxima, arrests de caps de setmana fins a un màxim de quinze, multa de fins a 400.000 pessetes, amonestació privada o pública, retirada del permís de conduir fins a dos anys i comís dels instruments i efectes utilitzats. En el cas de l’apartat tercer de l’article 350, el Tribunal podrà adoptar les mesures curatives adients i, fins i tot, disposar que el temps d’internament de l’interessat en un establiment de desintoxicació es computi pel compliment de la pena de privació de llibertat. Aprovat per:Decret, de l'11 de juliol de 1990, pel qual es publica el Codi PenalInclou modificacions de:Llei qualificada d'addició de l'article 307 bis al Codi Penal, de 13 d’abril del 2000Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999Llei qualificada de modificació del Codi penal (articles 9, 37, 98 i 160), de 10 de juny de1999Llei qualificada de modificació del Codi penal, del 10 de juny de 1999Llei qualificada de modificació dels articles 105 i 114 del Codi penal, de 14 de gener de 1999Llei qualificada de modificació del Codi penal, del 10 de desembre de 1998Llei qualificada de modificació del Codi Penal, del 27 de novembre de 1997Llei qualificada de modificació de l'article 198 del Codi Penal, del 28 de novembre de 1996Llei de la reforma del Codi Penal, de l’11 de maig de 1995Decret, del 2 d'abril de 1992, relatiu a la modificació de les disposicions administratives que establien els límits màxims d'alcoholemia per conduir vehicles amb motorDecret, del 26 de febrer de 1992, pel qual se subsana algunes errades i omissions en el Codi Penal de 12 de juliol de 1990Derogat per:Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Són delictes o contravencions penals les accions o omissions intencionals o culposes expressament penades per la llei.

Les normes d’aquest Codi s’aplicaran a tots els delictes i contravencions penals comesos dins el territori del Principat.

Seran també d’aplicació:

Els delictes comesos a l’estranger, que se segueixin realitzant a Andorra, seran penats conforme a aquest Codi. Els Tribunals andorrans també seran competents per jutjar els delictes complexos quan algun dels seus elements constitutius hagi tingut lloc en el territori del Principat.

La llei penal no tindrà efectes retroactius, però si la llei vigent al temps de cometre’s el delicte fos distinta de la vigent en el moment de la condemna o en temps intermedi, s’aplicarà sempre la norma més favorable al reu.

Els actes punibles es classifiquen segons llur gravetat, en delictes majors, delictes menors i contravencions penals.

Els delictes o les contravencions poden ésser dolosos o culposos. Són delictes culposos els comesos per imprudència, imperícia, negligència o manca de previsió.

La responsabilitat penal és exclusivament personal. Recau solament en les persones que han intervingut en la comissió de la infracció penal.

Malgrat el que disposa l’article anterior, les persones jurídiques podran ser també responsables penalment dels delictes previstos en els articles 99 bis, 130, 132, 133, 141 bis al 147, ambdós inclosos, comesos pels seus òrgans o representants en l’exercici de les seves funcions.

Són punibles el delicte consumat, el frustrat i la temptativa.

El desistiment voluntari exonerarà de responsabilitat llevat que els actes executats siguin constitutius d’infracció penal.

L’error invencible sobre un element essencial del fet integrant o agreujant de la infracció penal exclou la responsabilitat penal o l’agreujament de la pena.

En el cas d’error vencible, la infracció penal es castigarà com a culposa ateses les circumstàncies del fet i de l’autor.

Són responsables d’un delicte o una contravenció l’autor, el còmplice i l’encobridor.

Es considera autor aquell qui realitza personalment o per mitjà d’un altre un acte punible. També es considera autor el qui força o indueix a la realització d’un acte punible o hi coopera amb actes necessaris.

Es considera còmplice aquell que de manera no essencial col·labora en la perpetració d’un delicte o una contravenció.

Es considera encobridor aquell que, tenint coneixement de la comissió del delicte o la contravenció i no havent-hi participat, ajuda el delinqüent a aprofitar-se del fet o perjudica maliciosament la investigació de la infracció o la persecució del delinqüent. No seran castigats com a encobridors, el consort, els ascendents, descendents i germans dels autors o còmplices.

El fet comès per un mer accident, sense malícia o culpa es considera fortuït i excloent de responsabilitat.

Estan exempts de responsabilitat criminal:

En el cas de l’exempció de responsabilitat establerta en l’article 19, apartat 2, el Tribunal ordenarà l’internament de l’interessat en un centre adequat pel temps i en les condicions que es determinin mentre perduri la malaltia. El Tribunal, a la vista dels informes mèdics que periòdicament haurà de trametre el Centre, podrà substituir l’internament per altres mesures curatives o deixar-lo sense efecte.

També queda exempt de responsabilitat el qui actua en defensa pròpia o d’altra persona o de béns propis o aliens sempre que sigui necessària, i objecte d’una agressió immediata i il·legítima no provocada i utilitzi un mitjà de defensa proporcionat.

Els menors que no hagin complert 16 anys i que hagin comès una infracció penal són sotmesos a la jurisdicció del Tribunal de Menors. Igualment, a la persona major de 16 anys i menor de 18 que cometi un fet tipificat en aquest Codi li poden ser d’aplicació les disposicions de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, en els casos i amb els requisits que l’esmentada Llei disposa.

Constituiran circumstàncies atenuants les eximents incompletes, que el culpable tingui menys de vint-i-un anys d’edat, que hagi actuat per motivacions d’índole moral, el penediment espontani i anterior a la persecució del delicte, i la plena col·laboració amb les autoritats per evitar i reparar els efectes del fet delictiu, i qualssevol altres anàlogues a criteri del Tribunal.

L’acció o omissió preterintencional serà castigada amb la pena prevista pel delicte culpós però, en atenció a la gravetat del fet, podrà ésser augmentada en la meitat de l’assenyalada.

Seran circumstàncies agreujants de la responsabilitat:

Hi ha reincidència quan el culpable hagi estat condemnat per sentència ferma per un delicte al qual la llei assenyali una pena igual o superior, o per dos o més delictes dels que tinguin assenyalada una pena inferior.

El parentiu fins al tercer grau podrà constituir una circumstància atenuant o agreujant segons els casos.

La mort, el compliment de la condemna, l’amnistia o l’indult, i la prescripció del delicte extingeixen la responsabilitat criminal.

La renúncia o el perdó de la part ofesa solament extingirà l’acció penal en els delictes perseguibles només a instància de part.

La prescripció extingeix la responsabilitat penal pel transcurs dels següents terminis:

Quan un fet pugui tenir, segons aquest Codi, la consideració de més d’un tipus de delicte, serà d’aplicació el termini de prescripció que correspongui al delicte de més gravetat.

El termini de prescripció comença a computar-se a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió punible.

El termini de prescripció queda interromput per qualsevol acte del procediment sigui quin sigui l’estat en què es trobi la causa. El termini de prescripció també quedarà interromput per la compareixença del perjudicat.

Les normes precedents no afecten la responsabilitat civil que dimana de delictes o contravencions. La prescripció d’aquesta responsabilitat serà regulada per les normes civils que siguin d’aplicació.

No es podrà imposar cap pena que no estigui prevista per la llei.

Les penes principals que es poden imposar són les següents:

A més de les penes assenyalades, es podran imposar amb caràcter accessori, les penes següents:

En el cas de l’article 9 d’aquest Codi les penes que es podran imposar seran les previstes en l’article 36, núm. 5 i 6, i a l’article 37, núm. 5, 10, 11 i 12.

La pena màxima de presó aplicable per delicte major serà de trenta anys, de dos anys per delicte menor i de dos mesos per contravenció penal.

En els delictes que tenen assignada una pena de presó igual o superior a dotze anys, la pena mínima imposable serà la quarta part de la prevista.

En els delictes que tenen prevista una pena de presó no superior a tres anys i en les contravencions, el tribunal, atenent el tipus, la gravetat del delicte i especialment la personalitat i les circumstàncies del reu, pot substituir totalment o parcialment la pena de presó per una de les altres penes principals o per una o més de les accessòries que preveu l’article 37, a excepció de la pena d’expulsió, i sense necessitat d’atendre la naturalesa del delicte. També es pot fer la substitució en els altres casos si el processat en el moment dels fets no tenia 18 anys.

S’ha d’abonar enterament el temps de la presó preventiva, el temps d’arrest domiciliari amb o sense control monitoritzat i el temps de privació del permís d’armes o de conduir que s’hagi sofert durant la tramitació de la causa.

L’arrest de cap de setmana, sense o amb control monitoritzat previ consentiment de l’interessat, tindrà una duració màxima setmanal de 48 hores. No es poden imposar més de 30 arrests de cap de setmana per raó d’un delicte, ni més de 15 per una falta.

L’expulsió només podrà ésser pronunciada per causa de delicte major.

La privació del permís de conduir i del permís d’arma per raó d’un delicte menor no excedirà de quatre anys i no passarà de dos anys per una contravenció penal.

Les prohibicions d’emetre xecs o d’utilitzar targes de crèdit tindran una duració màxima de deu o de quatre anys segons que siguin imposades respectivament per delicte major o menor.

Excepte en els casos en què s’estableix expressament un límit superior, la pena de multa que s’imposi endemés de les penes assenyalades en la part especial d’aquest Codi no podrà excedir els següents límits.

En la imposició de la pena de multa el Tribunal tindrà en consideració les circumstàncies personals i econòmiques del condemnat i podrà, així mateix, acordar el pagament de la multa a terminis.

La pena d’assignació de residència, sense o amb control monitoritzat previ consentiment de l’interessat, comportarà l’obligació del condemnat de romandre dins el territori andorrà en el lloc fixat pel tribunal durant un termini que no excedirà de tres anys, a comptar del compliment de la pena de presó, o de la data de fermesa de la sentència en els altres casos.

La prohibició de sojorn comportarà per al condemnat l’obligació de no anar ni romandre al lloc o als llocs de les Valls que determini el Tribunal durant un termini màxim de cinc anys que es comptarà a partir de les mateixes dates establertes en l’article anterior.

L’amonestació pública, la farà el Tribunal constituït en audiència pública. La privada, la farà el Tribunal a porta tancada.

El Tribunal fixarà la pena dins els límits establerts per la llei, guiant-se per la consciència jurídica i tenint en compte, especialment, la gravetat i el grau de perill social del fet, les circumstàncies que hi concorren, tant atenuants com agreujants i els mòbils de l’inculpat, així com els seus antecedents, la personalitat i les possibilitats de reinserció social. Quan el delinqüent sofreixi una malaltia mental que constitueixi circumstància atenuant o sigui menor de divuit anys, la pena de privació de llibertat màxima aplicable serà la meitat de l’assenyalada per al delicte.

Quan s’imposin dues o més penes l’execució de les quals sigui compatible per raó de la seva naturalesa i efectes es compliran simultàniament.

Quan un fet pugui constituir diverses infraccions penals conforme a aquest Codi, s’aplicarà solament la pena corresponent al delicte més greu.

Quan diverses infraccions comeses per una mateixa persona siguin objecte d’un mateix procediment, la pena no podrà ser superior a la prevista per al delicte més greu augmentada en la meitat.

En el cas de diverses infraccions objecte de procediments separats i comeses per una mateixa persona abans de recaure la primera sentència ferma, el Tribunal tindrà en compte la limitació establerta en l’article anterior.

Les penes s’executaran d’acord amb el que disposa el Codi de Procediment Penal.

Les penes imposades per delictes majors prescriuran als quinze anys; les de delictes menors, als sis anys; i les de contravencions penals, als dos anys.

La prescripció de la pena començarà a córrer des del dia de la notificació o publicació de la sentència ferma o de la data de trencament de la condemna i quedarà interrompuda per la comissió d’un nou delicte punible a Andorra. La prescripció transcorre i queda interrompuda separadament per a cada un dels participants en el delicte.

La suspensió de la condemna es regirà per les normes del Codi de Procediment Penal.

Les persones condemnades obtindran d’ofici el benefici de la rehabilitació pel transcurs de vint anys sense que el condemnat hagi reincidit.

La persona condemnada, també podrà obtenir, prèvia sol·licitud al Tribunal, aquest benefici sempre que concorrin els següents requisits:

Els terminis esmentats en els articles anteriors es computaran a partir de la data d’extinció de la pena. En cas de penes de privació de llibertat, si el condemnat es beneficiés de la remissió condicional, el termini es computarà des de la data en què la remissió sigui efectiva, sempre que després no hagi estat revocada. En el supòsit d’imposició conjunta de diverses penes només es prendrà en consideració el termini més llarg.

La rehabilitació comportarà la cancel·lació dels antecedents penals a què es refereixi, que reviuran en el cas de comissió de nou delicte dolós.

Tota persona responsable penalment d’un delicte o contravenció penal ho és també civilment.

En el cas que hi hagi assegurança la companyia asseguradora respondrà solidàriament amb el condemnat.

En el cas de delicte o contravenció amb incompliment de les normes de seguretat o higiene en el treball, l’empresari respondrà solidàriament amb l’empleat condemnat.

Són responsables subsidiàriament:

La responsabilitat civil derivada d’un delicte o una falta tindrà sempre caràcter solidari entre cadascuna de les categories dels condemnats, però el Tribunal assenyalarà la quota en proporció a la participació i la culpabilitat de cada un dels condemnats. La responsabilitat subsidiària es farà efectiva en primer lloc contra el patrimoni dels autors, després contra els dels còmplices i finalment contra els dels encobridors.

Si hi ha concurrència de culpes, els responsables respondran solidàriament davant de tercers perjudicats, però la relació interna entre els coautors es determinarà segons llur respectiva culpabilitat.

En el supòsit que es declari l’exempció de la responsabilitat penal per les causes establertes en l’article 19, el Tribunal, en dictar sentència absolutòria o aute de sobreseïment i a instància de la persona perjudicada, podrà fixar les responsabilitats civils escaients.

La sentència condemnatòria podrà ordenar:

En el cas de condemna al pagament d’una quantitat líquida, aquesta meritarà l’interès legal a comptar dels 30 dies següents a la data de la fermesa de la sentència. La norma precedent s’estableix sens perjudici de la facultat del Tribunal de disposar el pagament d’interessos des d’una data anterior.

Quan, d’acord amb l’article 37 núm. 12, el Tribunal ordeni la publicació de la sentència, podrà disposar que se’n publiqui la totalitat o solament la part dispositiva, i determinar que es faci d’ofici o a costa de qui correspongui.

El qui, no essent responsable criminalment, s’hagués lucrat com a resultat d’un delicte o d’una contravenció està obligat al rescabalament fins a la quantia del seu benefici.

Si la culpa del perjudicat fos decisiva per a la producció del resultat lesiu, l’agent quedarà exempt de responsabilitat. Però si, al contrari, l’agent ha contribuït també al resultat, el rescabalament es determinarà segons la participació i la culpa respectives.

Quedaran exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil, els autors de defraudacions, danys i furts que cometin entre ells: