1. Les infraccions es classifiquen en simples o de defraudació.
2. És una infracció de defraudació qualsevol acció o omissió d’acció, amb o sense ànim de frau, que pugui comportar un perjudici econòmic per a les finances públiques. En especial són infraccions de defraudació:
no presentar la declaració d’alta d’una activitat abans de l’inici;no ingressar el deute tributari en els terminis previstos.
Les infraccions de defraudació se sancionen amb una multa igual al 50% de l’import defraudat o deixat d’ingressar.
3. És una infracció simple qualsevol incompliment o vulneració per part del subjecte passiu de les obligacions legals o reglamentàries imposades per aquesta Llei, sempre que no pugui comportar un perjudici econòmic per a les finances públiques.
Les infraccions simples se sancionen amb una multa de 10.000 a 30.000 pessetes. Per graduar les sancions, l’Administració té en compte primordialment la gravetat i l’entitat econòmica dels fets constitutius de la infracció.
4. El subjecte passiu que comet dues o més infraccions durant un període de tres anys consecutius es considera reincident.
La reincidència se sanciona amb el doblament de les multes corresponents a les infraccions comeses durant el període de reincidència.
5. El subjecte passiu que paga la sanció dins un termini d’un mes a partir de la notificació es beneficia d’una reducció d’un 20% de l’import de la sanció.