Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, del 21 de març de 1996

Es considera menor desemparat el que queda privat de la necessària assistència moral o material, a causa de l’incompliment o de l’exercici impossible o inadequat dels deures de protecció que dimanen de la guarda de menors.

L’adopció pot ésser demanada després de cinc anys de matrimoni, d’unió civil o de convivència, per parelles estables. Per adoptar, el resultat de la mitjana entre les edats dels dos adoptants no pot ésser inferior a 25 anys.

L’adopció també pot ésser demanada per una sola persona de més de vint-i-cinc anys d’edat. Si aquesta persona és casada i no separada, el consentiment del seu cònjuge és necessari, salvat que aquest es trobi dins la impossibilitat de manifestar la seva voluntat. Quan es tracta d’adoptar el fill del cònjuge, no escau la condició d’edat mínima de l’adoptant.

Ha d’existir una diferència d’edat de com a mínim 15 anys entre adoptants i adoptat. Aquesta diferència queda reduïda a deu anys en el cas que s’adopti el fill del cònjuge.

Per adoptar un nounat d’edat compresa fins a dotze mesos, el resultat de la mitjana entre les edats dels dos adoptants no pot ésser superior a 45 anys.

L’adoptat ha d’ésser menor d’edat no emancipat.

Ningú no pot ésser adoptat per dues persones si no formen part de la mateixa parella.

Poden ésser adoptats:

El consentiment del menor és vinculant a partir dels dotze anys. Això no obstant es demanarà sempre el parer de l’infant que tingui els deu anys complerts i si es considera oportú el de l’infant menor d’aquesta edat.

Quan la filiació d’un infant ha quedat establerta amb relació al pare i la mare, ambdós genitors han de consentir a l’adopció. Si un dels genitors ha mort o està dins la impossibilitat de manifestar la seva voluntat o si ha estat privat de la pàtria potestat, o bé si la filiació només ha quedat establerta amb relació a un dels genitors, el consentiment a l’adopció d’un sol genitor és suficient.

No poden ésser adoptats:

El consentiment a l’adopció es fa mitjançant compareixença dels pares biològics davant de la Batllia o davant de la Direcció del Servei Social del Govern, quan l’infant li ha estat remès. El consentiment a l’adopció es pot formalitzar vàlidament a l’estranger davant d’una ambaixada o un altre agent diplomàtic o consular que representi l’Estat andorrà. El consentiment a l’adopció pot ésser retractat durant els trenta dies naturals següents a la seva formulació. La retractació ha d’ésser feta personalment davant de la persona o servei que hagi rebut el consentiment a l’adopció.

El batlle pot consentir a l’adopció si estima abusiva la negativa, oposada pels pares legítims i naturals o per un d’ells solament, a l’adopció del seu fill, quan aquests s’han desinteressat de l’infant fins al punt de comprometre la seva salut o moralitat.

El batlle, previ informe del Ministeri Fiscal, pot declarar abandonat l’infant acollit per un particular o per la Direcció del Servei Social, quan els seus pares s’hagin desinteressat manifestament durant un any. Es consideren manifestament desinteressats del seu infant els genitors que no han mantingut amb ell les relacions necessàries per a l’establiment de lligams afectius. La simple retractació del consentiment a l’adopció, la demanda d’informació o la intenció expressada, però no realitzada, de tornar a guardar l’infant no constitueixen una marca d’interès suficient per motivar la negativa de declaració d’abandó. Quan el batlle declara l’infant abandonat, aquest queda sota la tutela de l’Estat exercida per la Direcció del Servei Social del Govern.

La pre-adopció té per objectiu de verificar que existeix una correcta integració del menor amb la família i que la convivència és beneficiosa per al futur adoptat. La pre-adopció queda realitzada per la remesa efectiva als futurs adoptants d’un infant per al qual els genitors han consentit vàlidament a l’adopció o d’un infant declarat abandonat per decisió de la justícia. La pre-adopció obstaculitza tota restitució de l’infant a la família d’origen. La pre-adopció finalitza amb l’adopció, o amb la negativa, per part del batlle, de pronunciar l’adopció. En aquest darrer cas, els efectes de la pre-adopció queden retroactivament cancel·lats.

El batlle pot ordenar la pràctica de les diligències i dels peritatges que estimi oportuns a fi d’assegurar que l’adopció, la pre-adopció o la cessació d’aquestes respecten les condicions legals i resulten beneficioses per al menor. Totes les actuacions s’han de practicar amb la més gran discreció, evitant que la família d’origen conegui la família adoptiva. L’aute que clou l’expedient és susceptible d’apel·lació a un sol efecte.

La mesura de pre-adopció és decidida pel batlle, previ informe del Ministeri Fiscal, a instància de la Direcció del Servei Social del Govern. El batlle ha d’oir el parer dels genitors que no estiguin privats de la pàtria potestat, del tutor, en el seu cas, i del menor de dotze anys si aquest té facultat de judici suficient. És imprescindible l’acord de la família pre-adoptant en tots els casos, i de l’infant quan és major de dotze anys. Si els pares o el tutor es troben en parador desconegut, o si no es presenten, tot i haver estat degudament citats, es pot prescindir del tràmit i el batlle pot dictar aute acordant la pre-adopció. Previ informe del Ministeri Fiscal, la cessació de la mesura de pre-adopció és decidida pel batlle d’ofici, o a instància de la Direcció del Servei Social del Govern, de la família pre-adoptant o del mateix menor. El batlle ha d’oir el parer de les persones interessades que no hagin promogut la demanda de cessació de la mesura.

Ha de transcórrer un mínim de sis mesos entre la data d’acolliment en règim de pre-adopció i l’aute que pronuncia l’adopció.

La proposta d’adopció és promoguda prop del batlle pel Servei d’Adopció de la Direcció del Servei Social del Govern. Ha d’anar acompanyada dels informes i documents que es creguin oportuns, en particular de l’informe psico-social del Servei d’Adopció del Govern. No obstant això, la proposta pot ésser directament promoguda pels adoptants quan l’adoptat: És orfe i parent d’un dels adoptants a partir del tercer grau de consanguinitat o afinitat. És fill del cònjuge de l’adoptant. En el cas que l’adoptant mori després d’haver acollit regularment l’infant en pre-adopció, la demanda d’adopció pot ésser presentada en el seu nom pel seu cònjuge sobrevivent o per un dels seus hereus.

La proposta d’adopció ha d’expressar en tots els casos: a. Les condicions personals, familiars, socials i econòmiques dels adoptants i les seves relacions amb l’adoptat.b. Si els pares de l’adoptat han formalitzat el seu consentiment a l’adopció davant de l’entitat pública.

Previ informe del Ministeri Fiscal, el batlle pronuncia l’adopció, sense que l’aute hagi d’ésser motivat, a excepció del supòsit previst en l’article 13 o bé la denega, per aute motivat.

Les adopcions realitzades a l’estranger per andorrans o per estrangers residents a Andorra només són considerades vàlides si els adoptants i l’adoptat reuneixen, al moment de l’adopció, els requisits establerts en aquesta Llei. És imprescindible que, abans de la formalització de l’adopció a l’estranger, un batlle dicti un aute autoritzant els adoptants a adoptar, tenint en compte l’informe psico-social del Servei d’Adopció del Govern.

En els quinze dies de la data de l’aute que pronuncia l’adopció, aquesta queda transcrita en el Registre Civil de conformitat amb la legislació vigent.

L’adopció és efectiva a partir del dia en què es diposita a la Batllia la demanda d’adopció. L’adopció implica l’extinció dels vincles jurídics entre l’adoptat i la seva família d’origen, i confereix a l’infant una filiació que substitueix la filiació original, excepte en el cas que s’adopti l’infant del cònjuge. L’adopció confereix a l’infant els cognoms dels adoptants. Si l’infant té menys d’un any, el batlle pot acordar modificar el seu nom a instància dels adoptants. Si té més d’un any, es privilegia el nom d’origen, excepte casos excepcionals en els quals el canvi de nom ha d’anar necessàriament acompanyat d’un seguiment psico-social del Servei d’Adopció. Si l’infant té més de 12 anys, el seu consentiment és imprescindible. Els adoptants exerceixen la pàtria potestat, tenen dret i deure de guarda, vigilància i educació de l’adoptat. L’adoptat gaudeix dels mateixos drets i de les mateixes obligacions que un infant legítim en la família adoptant.

L’adopció és irrevocable.

No obstant això, el batlle pot acordar l’extinció de la pre-adopció o de l’adopció a demanda del pare o mare natural que, sense culpa, no hagi pogut intervenir en el procediment de consentiment a l’adopció. És necessari, però, que aquesta demanda s’interposi dins dels dotze mesos següents al consentiment a l’adopció per part de l’altre genitor, o a la declaració d’abandó per part del batlle, i que l’extinció sol·licitada no perjudiqui greument el menor.

Els genitors exerceixen conjuntament la pàtria potestat.

Perd l’exercici de la pàtria potestat o pot ser-ne privat, el genitor que es troba en un dels casos següents:

Si un dels genitors mort o es troba en un dels casos esmentats a l’article anterior, l’exercici de la pàtria potestat recau totalment en l’altre genitor.

Si l’infant no té ni pare ni mare que pugui exercir la pàtria potestat, escau l’obertura d’un procediment de tutela, com queda previst en el capítol tercer d’aquesta Llei.

Si la salut, la seguretat o la moralitat d’un menor es troba en perill, les mesures d’assistència educativa poden ésser ordenades per la justícia, ja sigui a instància del pare o la mare o el tutor del menor, ja sigui a instància del mateix batlle, del Ministeri Fiscal o de la Direcció Social del Govern. Si és necessari retirar l’infant del seu ambient familiar natural, el batlle pot decidir confiar-lo:

La Direcció del Servei Social del Govern decideix sobre la modalitat de la guarda del menor que li és confiat, confiant-la al Centre d’Acolliment d’Infants (CAI), o bé a un altre centre adequat a les necessitats del menor, o bé a una família acollidora, mitjançant un acolliment familiar, o bé decidint una mesura mixta d’acolliment en centre i família. La Direcció del Servei Social del Govern ha d’informar el batlle de les modalitats de guarda decidides, i de les seves eventuals modificacions ulteriors. Així mateix, informa el batlle de l’evolució de l’infant i de la seva família natural, mitjançant un informe anyal.

Els pares, l’infant dels quals és l’objecte d’una mesura d’assistència educativa, conserven la pàtria potestat i exerceixen tots els atributs que no siguin contradictoris amb l’aplicació de la mesura d’assistència educativa. Si ha estat necessari retirar l’infant de l’ambient familiar natural, els pares conserven un dret de correspondència i un dret de visita, dels quals drets el batlle fixa les modalitats. No obstant això, l’interès de l’infant pot dur-lo a suspendre l’exercici d’aquests drets, tenint en compte l’informe psico-social de la Direcció del Servei Social del Govern.

Les despeses de manteniment i educació de l’infant que ha estat objecte d’una mesura d’assistència educativa continuen essent assumides pels genitors, excepte si hi ha decisió contrària del batlle.

Cap cessió parcial ni delegació de la pàtria potestat no pot tenir efecte si no és efectuada en virtut d’una decisió judicial. Quan un infant ha estat remès a un tutor o a la Direcció del Servei Social del Govern, els seus pare i mare biològics, o un d’ells, poden voluntàriament renunciar a la totalitat o a part de l’exercici de la pàtria potestat. En aquest cas, la delegació total o parcial de la pàtria potestat resulta de l’aute emès pel batlle, a instància de qui renuncia a la pàtria potestat. La mateixa delegació pot ésser decidida pel batlle a sola instància del delegatari sempre que els pares s’hagin desinteressat de l’infant des de fa més d’un any, en les condicions de l’article 14, paràgraf 2.

No es pot delegar el dret de consentir a l’adopció del menor.

Poden ser privats de la pàtria potestat: Per una disposició expressa d’una sentència penal, aquells genitors que siguin condemnats com a autors, coautors o còmplices d’un delicte comès pel seu fill o sobre ell.Aquells genitors que, per maltractaments, per exemple d’embriaguesa habitual, de mala conducta notòria, de delinqüència o de mancances en la guarda, vigilància i educació de l’infant, posen manifestament en perill la seguretat, salut o moralitat de l’infant.Els pares i les mares, quan una mesura d’assistència educativa hagi estat decidida pel fill, que s’han abstingut voluntàriament, durant més d’un any, d’exercir els drets i complir amb els deures que estableixen els articles 34 i 35.

L’acció de privació de pàtria potestat es porta davant del batlle a instància del Ministeri Fiscal, d’un membre de la família, del tutor de l’infant o de la Direcció del Servei Social del Govern.

El batlle practica les diligències que estima oportunes i demana especialment a la Direcció del Servei Social del Govern un informe psico-social del(s) genitor(s) i de l’infant. Se salvaguarda sempre la màxima discreció durant la pràctica d’aquelles diligències.

La privació de la pàtria potestat pronunciada inclou tots els seus atributs patrimonials i personals, menys el dret de consentir a l’adopció.

No obstant això, el batlle pot pronunciar, en interès de l’infant, una privació parcial limitada a certs drets i atributs de la pàtria potestat especificats en l’aute. El batlle pot igualment decidir la privació de la pàtria potestat, només pel que fa a algun(s) germà(n.

Aquells genitors que hagin estat privats de la pàtria potestat poden instar, davant del batlle, una demanda de restitució dels seus drets on justifiquin les circumstàncies noves. No obstant això, cap demanda de restitució pot ésser acceptada quan, abans de la seva formalització, l’infant hagi estat acollit per una família en pre-adopció.

La pàtria potestat pertany al pare i a la mare per protegir la seguretat, la salut i la moralitat de l’infant. Els pares tenen dret i deure de guarda, de vigilància, de manteniment i d’educació. Ostenten la representació legal dels seus fills menors i administren els seus béns. La pàtria potestat s’adquireix per generació, per legitimació i per adopció. Es perd per mort o declaració de mort dels pares o del fill, per adopció del fill i per emancipació voluntària o legal a l’arribar a l’edat de 18 anys.

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut