Llei qualificada d'extradició, del 28 de novembre de 1996

L’extradició és la mesura mitjançant la qual un Estat lliura a un altre Estat, que li ho demana, una persona recercada o ja condemnada per les jurisdiccions penals del país que la reclama. A falta de tractats internacionals en la matèria, les jurisdiccions penals andorranes la demanen o l’atorguen sota les condicions i segons les regles d’aquesta Llei. En cas d’existència de tractats, les regles d’aquesta Llei s’apliquen en les situacions no previstes per aquests tractats. No es pot lliurar ningú que no hagi estat objecte d’accions judicials o d’una condemna per fets castigats amb les penes o les mesures de seguretat que preveu aquesta Llei.

Poden donar lloc a extradició:

La sol·licitud d’extradició l’acorda, mitjançant aute, l’òrgan jurisdiccional competent en la causa o el magistrat d’aquest delegat expressament, a instància del Ministeri Fiscal, d’ofici, o a instància de la part que ha exercitat l’acció penal, després d’informe previ del Ministeri Fiscal en aquests dos darrers casos. La sol·licitud d’extradició ha d’anar acompanyada dels documents justificatius que exigeix la legislació de l’Estat sol·licitat o, en tot cas, dels documents que s’enumeren en els apartats a), b), c) i e) de l’article 7. Contra l’aute que denega la sol·licitud d’extradició, el Ministeri Fiscal o la part que ha exercitat l’acció penal poden formular recurs d’apel·lació davant el President del Tribunal Superior de Justícia en el termini de cinc dies a comptar de la data de notificació de l’aute. El President del Tribunal Superior o el magistrat delegat del mateix Tribunal resol per aute, oïdes les parts. La sol·licitud ferma d’extradició és immediatament tramesa al Govern que la fa arribar, per via diplomàtica, a l’autoritat estrangera competent, juntament amb els documents esmentats més amunt. La persona lliurada a les autoritats andorranes és immediatament empresonada, per ordre del Batlle de guàrdia, ja sigui amb vista a l’execució de la pena, ja sigui per posar-la a la disposició del Batlle instructor o del tribunal competent.

L’extradició és nul·la si s’executa fora dels casos que preveu aquesta Llei o sense respectar la prescripció de la pena o de l’acció. En el cas d’execució d’una pena definitiva resultant d’una sentència ferma, la demanda de nul·litat ha de ser formulada per la persona extradida davant del Tribunal de Corts en un termini de quinze dies a comptar de la seva presentació al Batlle de guàrdia. El Tribunal de Corts, en el curs d’un judici oral, oeix les parts i resol en el termini d’un mes. La decisió del Tribunal de Corts és apel·lable davant la Sala Penal del Tribunal Superior en un termini de quinze dies. El Tribunal resol després d’audiència prèvia de les parts. En el cas d’un extradit en període d’instrucció, la nul·litat s’ha de demanar davant el Tribunal de Corts o del Tribunal de Batlles segons el cas, com a qüestió de previ pronunciament de conformitat amb el que disposa el Codi de Procediment Penal. En un altre cas, aquesta nul·litat pot ser invocada segons les normes processals aplicables. En el cas d’anul·lació d’una extradició, l’extradit és alliberat i no pot ser detingut de nou com tampoc jutjat pels mateixos fets o per fets anteriors, llevat dels casos i de les condicions que preveu els apartats 1.

En cas d’urgència, prèviament a la demanda d’extradició i oït el Ministeri Fiscal, l’òrgan jurisdiccional competent pot demanar la detenció provisional de la persona recercada. La petició d’arrest provisional es tramet a les autoritats competents de l’Estat sol·licitat ja sigui per via diplomàtica, ja sigui directament per via postal o telegràfica, ja sigui mitjançant l’organització internacional de policia criminal (Interpol), ja sigui utilitzant qualsevol altre mitjà que deixi una prova escrita o que l’Estat sol·licitat accepti. Aquesta petició ha de comprendre les indicacions que exigeixi la llei interna de l’Estat sol·licitat i, en tot cas, les indicacions que s’estipulen al paràgraf 2 de l’article 9.

La demanda s’adreça al Govern per via diplomàtica i ha d’anar acompanyada dels documents següents:

Oït el Ministeri Fiscal, el Govern aprecia l’oportunitat de trametre o no el dossier complet al Ministeri Fiscal. La transmissió dóna competència exclusiva als tribunals per prendre la decisió d’atorgar o de refusar l’extradició. Quan rep el dossier, el Ministeri Fiscal ordena la recerca de la persona reclamada i la seva presentació per part de la policia al Batlle de guàrdia que procedeix al seu interrogatori d’identitat i, ordena l’empresonament, notificant-li el títol en virtut del qual es fa la detenció. El Batlle de guàrdia informa el President del Tribunal de Corts de la detenció. El Batlle de guàrdia informa la persona interessada del seu dret d’escollir un advocat o de fer-se’n designar un d’ofici. Si no ho fa la persona interessada, se li’n designa un d’ofici.

En cas d’urgència, abans la transmissió eventual del dossier complet pel Govern al Ministeri Fiscal, es pot ordenar la detenció provisional de la persona reclamada, a instància de les autoritats competents de l’Estat sol·licitant. La demanda de detenció provisional ha de fer esment d’un dels documents que preveu l’apartat a) de l’article 7, ha d’expressar la intenció de trametre una demanda d’extradició i ha de precisar la infracció motiu de la demanda d’extradició, la data i el lloc on s’ha comès i, eventualment, la durada de la sanció dictada, com també, sempre que sigui possible, la descripció de la persona recercada. Les autoritats competents de l’Estat sol·licitant poden adreçar la demanda a les autoritats competents andorranes per les vies previstes al segon paràgraf de l’article 6. En tots els casos, aquesta demanda s’ha de trametre immediatament al Ministeri Fiscal. A petició del Ministeri Fiscal, el Batlle pot ordenar la detenció provisional després d’haver procedit d’acord amb les disposicions dels paràgrafs tercer i quart de l’article 8. La detenció ha d’ésser immediatament comunicada pel mateix Batlle de guàrdia al President del Tribunal de Corts i al Govern d’Andorra, que ho notificarà a l’Estat sol·licitant. El President del Tribunal de Corts pot decidir la fi de la detenció provisional si, en el termini de 18 dies després de la detenció, no s’ha sotmès al Govern d’Andorra la demanda d’extradició acompanyada dels documents que precisa l’article 7. En tots els casos, aquesta detenció no pot excedir quaranta dies a comptar de la detenció provisional fins a la recepció del dossier d’extradició pel Tribunal de Corts. L’alliberament no impedeix una nova detenció i una posterior extradició, si la demanda d’extradició arriba posteriorment. En cap cas es podrà procedir a la detenció per raó d’urgència d’una persona que ja hagi estat detinguda per la mateixa raó i se l’hagi posat en llibertat per no haver-se sol·licitat ulteriorment la seva extradició o aquesta hagi estat denegada.

A partir de la detenció, i en qualsevol moment del procediment, la persona detinguda pot demanar la llibertat d’acord amb el que disposa el Codi de Procediment Penal. La demanda de llibertat s’ha d’adreçar al President del Tribunal de Corts que resol mitjançant aute, que és apel·lable davant el President de la Sala Penal del Tribunal Superior, el qual resol d’acord amb el que disposa el Codi de Procediment Penal. Si s’ha formulat recurs d’apel·lació contra l’aute que ha resolt la sol·licitud d’extradició, el President de la Sala Penal del Tribunal Superior és igualment competent per resoldre sobre la demanda de llibertat.

Practicades les diligències de l’article 8, el Ministeri Fiscal tramet el dossier al Tribunal de Corts amb el seu escrit d’al·legacions. Al judici d’extradició són parts exclusivament la persona interessada i el Ministeri Fiscal; l’Estat sol·licitant hi és representat pel mateix Ministeri Fiscal. El Tribunal de Corts dóna coneixement de l’expedient a l’advocat de la persona interessada, i li concedeix un termini de quinze dies per formular al·legacions i, si escau, per proposar proves. Practicades les proves proposades per les parts així com les acordades d’ofici pel Tribunal que no es puguin practicar el dia del judici oral, es dóna trasllat del resultat de les proves a les parts i el Tribunal fixa la data del judici oral. Les parts poden presentar escrit de conclusions fins cinc dies abans de la data del judici oral. El judici oral s’inicia amb l’interrogatori de la persona interessada i amb la pràctica de les proves; tot seguit es dóna la paraula al Ministeri Fiscal i en darrer terme, a l’advocat de la persona interessada a fi que formuli les seves conclusions. Finalment, el Tribunal resol mitjançant aute.

El Ministeri Fiscal, així com la persona interessada, poden presentar recurs d’apel·lació davant de la Sala Penal del Tribunal Superior en el termini de quinze dies a comptar de la notificació de l’aute. La Sala Penal resol d’acord amb el procediment previst per al recurs d’apel·lació.

Si diversos Estats demanen, concurrentment, l’extradició, ja sigui pel mateix fet, ja sigui per fets diferents, es resol tenint en compte totes les circumstàncies i, en especial, la gravetat relativa i el lloc de les infraccions, les dates de les demandes respectives, la nacionalitat de la persona reclamada i la possibilitat d’una extradició ulterior a un altre Estat.

L’extradició no s’atorga:

L’extradició s’atorga en els casos que preveu aquesta Llei, quan no existeix cap dels impediments enunciats a l’article anterior i quan, de manera general, l’acció judicial o la condemna invocades no són contràries a l’ordre públic andorrà o internacional.

Si, en qualsevol moment del procediment judicial, la persona interessada declara renunciar al benefici d’aquesta Llei i accepta ser lliurat a les autoritats de l’Estat sol·licitant, el Tribunal competent dicta aute per acordar l’extradició.

Quan la persona de qui es demana l’extradició és processada o ha estat condemnada a Andorra amb motiu d’una infracció diferent, l’aute que concedeixi l’extradició pot decidir que el lliurament a l’Estat sol·licitant s’efectuarà només quan l’acció judicial hagi finalitzat i, en cas de condemna, després d’haver complert la pena.

Esdevingut ferm l’aute d’extradició, el Ministeri Fiscal el tramet al Govern perquè el comuniqui a l’Estat sol·licitant. En el supòsit d’aute executori que denegui l’extradició, la persona reclamada, si no està detinguda per un altre motiu, ha de ser alliberada immediatament. En cas d’aute executori que acordi l’extradició i si la persona extradida es troba en llibertat, aquesta és detinguda i empresonada per ordre del Tribunal de Corts o a instància del Ministeri Fiscal. El Govern d’Andorra lliura la persona extradida en les condicions que estableixi l’aute d’extradició quan l’Estat sol·licitant li ho demani. Si la persona extradida no és reclamada en el termini de trenta dies a comptar de la comunicació de l’aute executori d’extradició a l’Estat sol·licitant, ha de ser posada en llibertat sempre que no estigui detinguda per un altre motiu, i els tribunals andorrans, posteriorment, poden denegar-ne l’extradició pel mateix motiu en cas de nova demanda.

Els incidents del procediment d’execució, motivats per la força major o per qualsevol altre motiu, es resolen contradictòriament, en primera instància pel Tribunal de Corts que actua a instància del Ministeri Fiscal o de la persona interessada, i en grau d’apel·lació per la Sala Penal del Tribunal Superior. S’apliquen les regles generals de procediment que preveuen els articles 11 i 12 d’aquesta Llei.

Per a l’aplicació de l’article 14.2 no seran considerats com a fets de caràcter polític: