Salta al contingut
jurisprudència.ad
Plataforma
Compliment
Lleis Andorra
Reglaments
Eines
Observatori
Recursos
Accedeix
  1. Lleis d'Andorra
  2. /
  3. Llei qualificada d'extradició, del 28 de novembre de 1996
  4. /
  5. Article 14

Article 14: L’extradició no s’atorga:

Vigent
Llei qualificada d'extradició, del 28 de novembre de 1996·Vigent des de 23 de setembre del 2005·2 versions des de 1996
Navegar la lleiBuscar sentències
Versions (2)

Versions (navegació mòbil)

  1. Vigent23/09/2005 → actualitatNorma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus
  2. Original27/12/1996 → 23/09/2005(derivat)Data final derivada de la versió posterior, no indicada per la font.Norma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus

Versions (navegació d'escriptori)

  1. Vigent23/09/2005 → actualitatNorma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus
  2. Original27/12/1996 → 23/09/2005(derivat)Data final derivada de la versió posterior, no indicada per la font.Norma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus

L’extradició no s’atorga:

1. Quan la persona, objecte de la demanda, és de nacionalitat andorrana.
2. Quan els fets que motiven la demanda són de caràcter polític o quan resulta de les circumstàncies que l’extradició es demana amb una finalitat política.
3. Quan l’Estat sol·licitant no és competent per raó de territorialitat o de personalitat per jutjar penalment la persona objecte de la demanda.
4. Quan existeixin motius seriosos de creure que la demanda d’extradició motivada per una infracció de dret comú s’ha presentat per tal de perseguir o castigar una persona per consideracions de raça, de religió, de nacionalitat o d’opinions polítiques o que la situació d’aquesta persona pugui ser agreujada per l’un o l’altre d’aquests motius.
5. Quan l’extradició es demana amb motiu d’infraccions militars que no constitueixen infraccions de dret comú.
6. Quan, a criteri del Tribunal, els fets principals que motiven la demanda no són castigats per la llei penal andorrana o no es donen les condicions requerides a l’article 2 de la present Llei.
7. Quan la infracció motiu de la demanda s’ha comès en els supòsits d’aplicació de la llei penal en l’espai a què fa referència el Codi penal i si les autoritats judicials andorranes decideixen d’iniciar accions judicials.
8. Quan la persona reclamada ja és objecte d’accions judicials o ha estat definitivament jutjada a Andorra pel fet o pels fets motiu de la demanda d’extradició, o si les autoritats judicials andorranes han decidit posar fi a les accions judicials que han exercit pel mateix fet o pels mateixos fets, sempre que la decisió de la justícia andorrana no hagi estat presa per raons de incompetència territorial.
9. Quan, amb anterioritat a la demanda, s’ha produït la prescripció de l’acció o de la pena segons la legislació d’Andorra o de l’Estat sol·licitant.
10. Quan la llei de l’Estat sol·licitant castiga amb la pena de mort el fet, motiu de la demanda d’extradició, llevat que aquest Estat asseguri, de manera suficient per a les jurisdiccions andorranes competents per atorgar l’extradició, que la pena de mort no s’executarà.
11. Quan la legislació o el dret intern de l’Estat sol·licitant no preveu, expressament, que l’exercici de l’acció judicial, del judici o de la detenció de la persona extradida, seran practicades amb les reserves i en les condicions que preveu l’article 3.
12. Quan la culpabilitat de la persona reclamada o el fonament dels càrrecs que pesen contra aquesta persona no són versemblants.
13. Quan la condemna resulta d’un error manifest.
14. Quan l’extradició és susceptible de tenir conseqüències d’una gravetat excepcional per a la persona reclamada, especialment a causa de la seva edat o del seu estat de salut.
15. Quan la persona reclamada seria jutjada en l’Estat sol·licitant per un tribunal que no asseguri les garanties fonamentals de procediment i de protecció dels drets de la defensa o per un tribunal constituït especialment per al seu cas particular o quan l’extradició es sol·licita per l’execució d’una pena o mesura de seguretat imposada per aquest tipus de tribunal.

Vols veure les sentències que citen aquest article?

Accedeix a la plataforma
Article 13: Si diversos Estats demanen, concurrentment, l’extradició, ja sigui pel mateix fet, ja sigui per fets diferents, es resol tenint en compte totes les ciArticle 15: L’extradició s’atorga en els casos que preveu aquesta Llei, quan no existeix cap dels impediments enunciats a l’article anterior i quan, de manera gen

Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 16 de juliol del 2026

jurisprudència.ad·Article 14: Llei qualificada d'extradició, del 28 de novembre de 1996
Navegar la llei·Totes les lleis·© 2026 Jurisprudència.ad

Articles relacionats

  • Art. 13Si diversos Estats demanen, concurrentment, l’extradició, ja sigui pel mateix fet, ja sigui per fets diferents, es resol tenint en compte totes les ci
  • Art. 15L’extradició s’atorga en els casos que preveu aquesta Llei, quan no existeix cap dels impediments enunciats a l’article anterior i quan, de manera gen
  • Art. 12El Ministeri Fiscal, així com la persona interessada, poden presentar recurs d’apel·lació davant de la Sala Penal del Tribunal Superior en el termini
  • Art. 16Si, en qualsevol moment del procediment judicial, la persona interessada declara renunciar al benefici d’aquesta Llei i accepta ser lliurat a les auto
  • Art. 11Practicades les diligències de l’article 8, el Ministeri Fiscal tramet el dossier al Tribunal de Corts amb el seu escrit d’al·legacions.

Llei qualificada d'extradició, del 28 de novembre de 1996

Art. 14Art. 13Art. 15Art. 12Art. 16Art. 11