1. Són causes de resolució del contracte d’obres:
a) L’incompliment de qualsevol clàusula del contracte.
b) Les modificacions del projecte, encara que siguin successives, que impliquin, aïlladament o conjunta, alteracions del preu del contracte en més o en menys del 20%, com a mínim, del seu import, o representin una alteració substancial del projecte inicial, concretada quan es modifiquin les finalitats i característiques bàsiques del projecte inicial o quan la substitució d’unitats d’obra afecti almenys el 50% del preu del contracte.
c) La suspensió definitiva de les obres, o superior a sis mesos, decidida per l’Administració.
d) La mort del contractista individual o l’extinció de la unió temporal d’empreses o de la personalitat jurídica de la societat contractant.
e) La declaració de fallida o suspensió de pagaments de l’adjudicatari.
f) L’acord mutu entre l’adjudicatari i l’administració.
g) Els errors materials del projecte elaborat per l’Administració que afectin el preu del contracte, com a mínim, en més o en menys d’un 20%.
h) Les altres que el contracte estableixi expressament.
2. La resolució del contracte és competència del Govern, del Consell de Comú o del Consell d’Administració de l’entitat parapública, segons els casos, a proposta de l’òrgan de contractació. L’adjudicatari pot instar la resolució del contracte emparant-se en el que disposa l’apartat anterior.
3. Si el contracte es resol per culpa del contractista li és confiscada la fiança i la retenció de garantia, i ha d’indemnitzar l’Administració pels danys i perjudicis causats.
4. Després de la resolució d’un contracte d’obres es procedeix a la seva liquidació i al pagament a l’adjudicatari, si escau.