1. L’impost es merita en el moment de la transmissió, la constitució o la cessió dels béns o drets que en són objecte, segons correspongui.
2. En qualsevol transmissió de béns, constitució o cessió dels drets reals, l’efectivitat de la qual es trobi suspesa per l’existència d’una condició o termini, l’impost no es merita fins al seu compliment, sense perjudici del que disposa l’article 13 d’aquesta Llei.
No és així en el cas de les condicions resolutòries, en què l’impost es merita en el moment de la transmissió.
3. No obstant el que disposen els apartats anteriors, per a les promeses a què es refereix l’apartat 4 de l’article 3 d’aquesta Llei, l’impost es merita en el moment de la formalització de la promesa. La formalització posterior de la transmissió definitiva no merita impost.