Article 1 · Àmbit d’aplicació de la Llei
La present Llei regula l’entrada i el sojorn al Principat d’Andorra de les persones que no siguin de nacionalitat andorrana i que vulguin residir-hi passivament més de noranta dies.
Lleis d'Andorra
Llei 17/2006, del 30 de novembre, qualificada de residències passives
25 articles · 2versions · Text oficial consolidat
/
Norma substituïda
Norma successora:
Contingut històric sense aplicació actual.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 2 · Normes subsidiàries
La Llei qualificada d’immigració, del 14 de maig del 2002, i les posteriors modificacions són aplicables en matèria de residències passives en tot el què no està previst en aquesta Llei.
Article 3 · Concepte de resident passiu
Es considera resident passiu als efectes de la present Llei la persona física que no gaudeix de la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra durant almenys 183 dies per any natural sense exercir-hi cap activitat laboral o professional.
Article 4 · Competències del Govern
El Govern, a través del Ministeri encarregat d’Interior, determina d’acord amb les possibilitats econòmiques i socials del país les directrius a seguir en matèria d’immigració en relació a aquelles persones que vulguin residir passivament al Principat. El Govern estructura, organitza, tutela, coordina i atribueix competències als serveis administratius per tal d’assegurar la correcta gestió d’aquesta Llei.
Article 5 · Competència executiva
1. És competència del ministre encarregat d’Interior, o de la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, la concessió o denegació, l’acceptació o el refús de renovació, l’acceptació o el refús de regularització i l’anul·lació de les autoritzacions de residència passiva.
2. El Servei d’Immigració tramita els expedients de demanda inicial, de renovació i de regularització de les autoritzacions de residència passiva. Així mateix, instrueix els expedients de proposta de refús de concessió, de refús de renovació, de refús de regularització i d’anul·lació de les autoritzacions de residència passiva.
Article 6 · Registre
Es crea dins del Registre Central d’Immigració una secció destinada a centralitzar tots els expedients i les dades referents a la situació d’immigració de residents passius al Principat d’Andorra i de les persones al seu càrrec que han accedit a aquesta condició, d’acord amb les normes que recull la Llei qualificada d’immigració i el seu Reglament. La situació de resident passiu s’acredita per la informació que consta al citat Registre a la que pot accedir tota persona amb interès legítim.
Capítol segon. Autoritzacions de residència passiva
Article 7 · Quota d’autoritzacions
1. El nombre d’autoritzacions de residències passives que es poden concedir en un temps determinat es fixarà periòdicament d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra. La determinació del nombre màxim d’autoritzacions es farà per via reglamentària en la mateixa norma que fixi les quotes d’autoritzacions d’immigració general o en altra de la mateixa jerarquia.
2. Les autoritzacions de residència passiva es concedeixen seguint un ordre estricte de prioritat cronològica, d’acord amb la data d’entrada de les sol·licituds, però concedint prioritat als nacionals dels dos estats veïns, dels altres estats membres de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu, i tenint en compte el principi de reciprocitat.
Article 8 · Còmput als efectes de la quota
Totes les autoritzacions de residència passiva es computen a l’efecte de la quota aprovada, amb l’excepció de les relatives a les persones que accedeixin a la condició de resident passiu d’acord amb les disposicions dels articles tretze, quinze i setze. Tampoc computen les persones que es troben en una de les situacions de l’article dotze.
Article 9 · Requisits generals per la concessió
Per obtenir l’autorització de residència passiva la persona sol·licitant, com a titular principal i inicial, ha de reunir els requisits següents:
a) Estar en possessió d’un passaport o d’un document de viatge reconegut internacionalment, vàlidament expedit en el seu estat d’origen o de procedència o per una organització internacional habilitada a aquest efecte en dret internacional, que acrediti la seva identitat i nacionalitat i que estigui vigent. En cas que es tracti d’un nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu serà suficient posseir un document nacional d’identitat en vigor.
b) Acreditar no tenir antecedents penals per infraccions doloses, ni al Principat d’Andorra, ni als països de residència anteriors, ni representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, ni per l’ordre públic.
c) No representar un risc greu per la salut pública, d’acord amb les disposicions del Govern relatives a les afeccions i malalties que representen un risc per la salut pública, atenent les recomanacions i directrius de l’Organització Mundial de la Salut i d’acord amb les previsions establertes a la legislació sanitària i ser declarada apta per residir al Principat pel Servei Mèdic d’Immigració de conformitat amb els criteris determinats reglamentàriament per aquest tipus d’autorització atenent les previsions establertes, en el seu cas, a la legislació sanitària i les recomanacions i directrius de l’Organització Mundial de la Salut.
Article 10 · Requisits específics
Per obtenir la residència passiva la persona sol·licitant, com a titular principal i inicial, ha de reunir igualment els requisits següents:
a) Ésser major d’edat o menor emancipat, i no estar incapacitat per resolució judicial ferma.
b) Acreditar que es disposa de mitjans econòmics suficients, d’acord amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament, que permetin a la persona sol·licitant i a les persones al seu càrrec, o a càrrec del seu cònjuge o parella estable, residir al Principat d’Andorra sense necessitat d’exercir cap activitat laboral o professional per compte d’altri o propi per tot el temps de vigència de la residència passiva.
c) Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa per a la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec o a càrrec del seu cònjuge o parella estable per tot el temps de vigència de la residència passiva.
d) Demostrar documentalment que és propietari o llogater d’un habitatge que reuneix les condicions mínimes d’habitabilitat requerides reglamentàriament, o que ha iniciat els tràmits per adquirir un habitatge al Principat en les mateixes condicions, els quals hauran de concloure en el termini d’un any a comptar de la presentació de la sol·licitud de residència. En el supòsit que existeixi una relació de parentesc en línia recta o col·lateral, fins al tercer grau inclòs, entre el sol·licitant i un resident passiu també principal, és suficient acreditar que té dret a residir en el mateix habitatge d’aquest últim, sempre que les condicions de l’habitatge ho permetin d’acord amb la legislació vigent.
e) La signatura del sol·licitant i de les persones en nom de qui sol·licita autorització de residència passiva, d’un compromís de fixar la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança esmentat en l’apartat c).
Article 11 · Dipòsit de garantia
El titular principal d’una residència passiva ha de fer efectiu i dipositar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances l’import de trenta mil euros (30.000 euros), no remunerats, actualitzats a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei d’acord amb el que estableixi anualment la Llei del pressupost. A més, el titular principal també ha de dipositar set mil euros (7.000 euros), actualitzats d’acord amb el mateix criteri i no remunerats, per cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident passiu d’acord amb els articles 13 i 14. En cas de causar baixa, ser anul·lada o no renovar-se l’autorització de residència, es restitueix el dipòsit, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions davant de l’Administració.
Article 12 · Persones exemptes
Als efectes d’aquesta Llei no es consideren residents passius i, per tant, queden exceptuades de les condicions necessàries per accedir a aquesta condició les persones següents:
a) La persona que estableixi la seva residència al Principat d’Andorra per reagrupament familiar, com a persona a càrrec del titular d’una autorització de residència i treball o d’una persona de nacionalitat andorrana.
b) La persona titular d’una autorització de residència i treball que es jubila, el seu cònjuge o parella estable i les persones a càrrec.
c) La persona que sol·liciti i obtingui una autorització d’immigració per cursar o ampliar estudis o realitzar treballs d’investigació o de formació, no remunerats laboralment, en qualsevol centre públic o privat andorrà, sempre que compleixi els requisits que exigeix la Llei qualificada d’immigració.
d) La persona que resideix temporalment a Andorra per seguir tractaments mèdics, sempre que acrediti aquest fet i limiti la seva estada a la durada del tractament.
Capítol tercer. Autorització de residència de persones a càrrec
Article 13 · Condició de resident a càrrec
1. Poden accedir a la condició legal de resident passiu, a més de la persona que la sol·liciti per a ella mateixa com a titular principal i inicial i amb les mateixes condicions i terminis que aquesta:
a) El consort del resident, sempre que no estigui separat judicialment o de fet en el moment de sol·licitar la condició de resident, sense que es pugui agrupar més d’un cònjuge, encara que la llei personal de l’estranger permeti aquesta modalitat de matrimoni.
b) La persona que hagi format una unió estable de parella amb el resident, sempre que s’hagi constituït d’acord amb els requisits establerts per la llei que la reguli i que no s’hagi extingit per qualsevol de les causes previstes legalment.
c) Els ascendents del resident o del seu cònjuge o parella estable sempre que estiguin al seu càrrec.
d) Els fills menors d’edat no emancipats del resident passiu i els del seu cònjuge o parella estable en les mateixes condicions. En el cas de fills adoptius serà necessari acreditar que la constitució de l’adopció s’ha fet d’acord amb els requisits necessaris per ser reconeguda al Principat d’Andorra.
e) Els fills majors d’edat incapacitats d’acord amb les prescripcions de la seva llei personal, dels que el resident o el seu cònjuge o parella estable sigui representant legal, o que es considerin discapacitats d’acord amb les disposicions de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, i estiguin a càrrec del resident passiu o del seu cònjuge o parella estable, o que tinguin legalment dret a rebre aliments de qualsevol d’ells d’acord amb la seva llei personal.
f) Els fills majors d’edat, però menors de 25 anys, del resident o del seu cònjuge o parella estable que tinguin com activitat principal o única cursar o ampliar estudis.
g) Els altres descendents del resident passiu o del seu cònjuge o parella estable, en les mateixes condicions que els fills, quan estiguin a càrrec de qualsevol d’ells.
h) Els tutelats legalment o que estiguin sota la protecció d’un resident passiu, del seu cònjuge o parella estable en el marc d’una institució similar a la reconeguda en l’ordenament andorrà i no contrària a l’ordre públic nacional.
2. Als efectes de la present Llei s’entén com persona a càrrec aquella que depèn econòmicament o personalment del sol·licitant de residència passiva o del resident passiu, d’acord amb la seva llei personal.
Article 14 · Concessió per reagrupament
1. Les persones esmentades en l’article anterior poden accedir a la condició de resident passiu en el moment que el titular principal sol·liciti la residència o, posteriorment, per reagrupament familiar, sempre que el titular de la residència acrediti que disposa dels mitjans suficients per fer-se càrrec d’aquestes persones i que disposa d’un allotjament amb les condicions legals d’habitabilitat suficients, i que la persona que vol adquirir la condició de resident no representa un risc per a la seguretat de l’Estat, les persones, els béns o l’ordre públic, disposa d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida pel Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària, i no suposa un risc per a la salut pública. El compliment d’aquest darrer requisit s’acredita mitjançant un certificat mèdic expedit pel Servei de Medicina Legal, en el cas de menors fins 14 anys, o pel fet d’haver estat declarat apte per residir pel Servei Mèdic d’Immigració, en el cas de majors d’aquesta edat.
2. Als efectes d’aplicació de l’article anterior les unions estables de parella s’equiparen al matrimoni, amb les salvetats següents:
a) La persona que hagi donat dret al reagrupament familiar de la seva parella no pot donar dret al reagrupament familiar d’una nova parella fins que hagin transcorregut almenys cinc anys des de l’anterior inscripció al Registre d’unions estables de parella.
b) Si s’extingeix la unió estable de parella d’una persona que hagi obtingut una autorització d’immigració passiva en el marc del reagrupament familiar, l’eventual nova unió estable de parella d’aquesta persona no pot donar lloc al reagrupament familiar de la nova parella fins que hagin transcorregut almenys cinc anys des de la cancel·lació, al Registre d’unions estables de parella, de la unió estable anterior.
Article 15 · Extinció de l’autorització principal
1. En cas de defunció del titular principal, si una de les persones al seu càrrec vol optar a la titularitat de la residència passiva que ostentava el difunt pot sol·licitar que se li mantingui la mateixa autorització d’aquest sempre que reuneixi els requisits que aquesta Llei exigeix pels titulars principals i aporti els documents que no li haguessin estat exigits com a persona a càrrec.
2. L’esmentada sol·licitud, que comportarà el pagament de la taxa corresponent a una renovació, s’haurà de presentar en el termini d’un any a comptar de la defunció del titular principal. El termini de vigència de l’autorització es regirà per les mateixes normes que regulen la renovació d’autorització.
Article 16 · Extinció de la situació de dependència
Tota persona que ostenti una residència passiva a càrrec d’un titular principal i deixi d’estar a càrrec d’aquest, haurà de sol·licitar, si vol continuar ostentant aquesta condició, una nova autorització de residència passiva com a titular principal, d’acord amb els requisits d’aquesta Llei. No obstant, si ho sol·licita en un termini màxim d’un any el pagament de taxes i el termini de vigència de l’autorització es regirà per les mateixes normes que regulen la renovació d’autorització i sols li seran requerits els documents que no li haguessin estat exigits com a persona a càrrec.
Capítol quart. Renovació, caducitat i anul·lació de l’autorització
Article 17 · Durada de l’autorització i de la renovació
1. L’autorització inicial de residència passiva és atorgada per un període d’un any prorrogable. Les renovacions són concedides per períodes de tres anys.
2. La persona estrangera titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència passiva obté, en cas de sol·licitar-la i complir els requisits fixats per aquesta Llei, la renovació d’aquesta autorització per una durada de deu anys. El mateix termini s’aplica a les renovacions successives.
3. Els nacionals espanyols i francesos obtenen l’autorització inicial de residència passiva per dos anys prorrogables. La renovació és per un període de tres anys.
4. Els nacionals espanyols i francesos titulars des de fa almenys cinc anys d’una autorització de residència passiva obtenen, en cas de sol·licitar-la i complir els requisits fixats per aquesta Llei, la renovació d’aquesta autorització per una durada de deu anys. El mateix termini s’aplica a les renovacions successives.
5. L’autorització atorgada inicialment queda sense efecte si el seu titular no justifica la seva inscripció al comú on resideix dins de l’any següent a l’obtenció de l’autorització de residència passiva.
Article 18 · Requisits
1. Per tal d’obtenir la renovació de l’autorització de residència passiva cal presentar la sol·licitud durant els sis mesos anteriors al venciment del termini i acreditar, de la manera que es fixi reglamentàriament, que el sol·licitant ha residit de forma principal i efectiva al Principat d’Andorra a comptar des de l’inici de l’autorització, si es vol renovar una autorització inicial, o des de la data de la darrera renovació en els altres casos, computant com a períodes de residència les absències per raó de tractament mèdic.
2. Es computa com residència principal i efectiva al Principat d’Andorra de les persones a càrrec del titular principal els períodes passats a l’estranger per cursar estudis.
Article 19 · Caducitat
1. Queda sense efecte tota autorització renovable que caduqui sense que la persona interessada presenti la corresponent sol·licitud de renovació en el termini establert, sense causa justificada.
2. Tanmateix, dins el període de sis mesos a comptar de la data de caducitat de l’autorització, la persona titular pot regularitzar la seva situació si justifica que continua residint de manera principal i efectiva a Andorra des de la data en què la seva autorització va caducar i segueix inscrita al comú on resideix.
Article 20 · Causes de denegació
1. El ministre encarregat d’Interior, per resolució motivada, denega la sol·licitud inicial de residència, la seva renovació o la regularització, o procedeix a l’anul·lació de l’autorització concedida, per:
a) La manca de compliment de qualsevol dels requisits establerts per la present Llei.
b) Falsejar, ometre voluntàriament dades o documents en el marc dels expedients de sol·licitud inicial, de renovació o de regularització, sense perjudici de la responsabilitat penal en què pugui incórrer el sol·licitant.
c) Representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per l’ordre públic en general.
d) Haver estat declarat no apte per residir pel Servei Mèdic d’Immigració en el cas de sol·licitud inicial.
e) La manca de quota disponible en el cas de sol·licitud inicial.
2. El procediment d’instrucció i resolució de les sol·licituds i els efectes de la denegació de la concessió inicial, de la denegació de renovació, de la denegació de la petició de regularització de l’autorització caducada o de l’anul·lació de la concedida, es regeixen pel que disposa la Llei qualificada d’immigració en tot allò que resulti aplicable.
3. La denegació de la sol·licitud de concessió inicial, de renovació, de regularització de l’autorització caducada i l’anul·lació de la concedida, s’han d’anotar a la secció corresponent del Registre Central d’Immigració.
Article 21 · Anul·lació sense expedient
Són motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració sense necessitat d’expedient:
a) La baixa voluntària del titular degudament notificada al Servei d’Immigració.
b) L’obtenció per part del titular d’una autorització d’immigració d’una altra categoria.
c) L’expulsió administrativa ferma del titular.
d) La condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penal.
e) L’adquisició de la nacionalitat andorrana per part del titular.
f) La defunció del titular.
Capítol cinquè. Taxes
Article 22 · Concepte i fet generador
Les taxes d’immigració són tributs fixos generats per la prestació d’una de les funcions administratives següents:
a) lliurament del rebut de sol·licitud.
b) lliurament d’autorització de residència passiva inicial.
c) lliurament d’autorització de residència passiva per renovació.
d) lliurament d’autorització de residència de persona a càrrec.
e) lliurament de certificat d’inscripció.
f) lliurament de certificat de baixa.
Article 23 · Obligats tributaris
1. La persona física que sol·licita l’autorització de residència passiva o el certificat és obligada tributària de la taxa generada per les funcions administratives esmentades a les lletres a), b), c), e) i f) de l’article anterior.
2. La persona que sol·licita el reagrupament familiar és obligada tributària per la funció administrativa enunciada a la lletra d) de l’article anterior.
Article 24 · Quota i deute tributari
1. Les quotes tributàries de les taxes en matèria de residències passives són:
DescripcióEuros.
a) Lliurament del rebut de sol·licitud6,40b) Lliurament d’autorització inicial211,60c) Lliurament d’autorització de persona a càrrec179,90d) Lliurament d’autorització de renovació52,90e) Lliurament del certificat d’inscripció6,40f) Lliurament del certificat de baixa3,20
2. Les quotes fixades en aquest article es poden actualitzar mitjançant la Llei del pressupost.
Article 25 · Meritament i pagament
1. Les taxes en matèria d’immigració es meriten el dia de la presentació de la sol·licitud o bé el dia del lliurament del certificat, del rebut o de l’autorització d’immigració i es paguen en el moment que es meriten.
2. No es lliura el certificat, el rebut o l’autorització d’immigració sense el pagament de la taxa corresponent.
jurisprudència.ad