1. Les comunicacions electròniques, sempre que permetin accedir posteriorment al seu contingut, tenen la consideració de documents i tenen l’efecte probatori que, com a tals, els correspongui, de conformitat amb la legislació que resulti aplicable en matèria processal i en matèria de serveis de confiança electrònica.
2. Tota comunicació electrònica emesa amb finalitats negocials s’ha de poder atribuir al seu emissor. A aquest efecte, llevat que hi hagi una disposició o un pacte en contra, es pot utilitzar una signatura electrònica adequada a les finalitats buscades i a les circumstàncies del cas.